30 anys després del referéndum de l’OTAN

30 anys després del referéndum de l’OTAN

Amb motiu del 30 aniversari del Referèndum de l’OTAN, Pere Ortega reflexiona sobre aquest organisme i la vulneració de les condicions del referéndum. Artícle publicat en el diari ARA el 12/3/2016

Avui, 12 de març, es compleixen 30 anys del Referèndum sobre l’OTAN de l’Estat Espanyol. Una votació que va donar un resultat a favor de la permanència de 52,5% mentre     que els vots en contra van ser de 39,8% amb una participació del 59,4%. A Catalunya, però, va guanyar el No amb un 51%, que també es va imposar a Canàries, Navarra i el País Basc.

L’adhesió de l’Estat a l’OTAN la va decidir el govern de l’UCD de Calvo Sotelo l’any 1981. L’argument principal utilitzat per aquell govern per justificar la pertinença a l’OTAN va ser que donava seguretat i consistència a la integració d’Espanya en el bloc polític de l’Europa occidental i afavoriria la integració a la Comunitat Europea. Però existia un altre argument de pes i no declarat, l’entrada a l’OTAN era una concessió als militars després de l’intent del cop d’estat militar de febrer de 1981.

Els arguments utilitzats pels contraris a pertànyer a l’OTAN, incloent el PSOE, eren:
•    que contribuïa a l’enfrontament i a la divisió d’Europa en dues zones enemigues, el bloc socialista de l’Est i el capitalista de l’Oest en l’anomenada Guerra Freda;
•    que, en tractar-se d’un organisme militar, l’OTAN advocava per l’ús de la força com a solució dels conflictes. En aquest sentit, potenciava el militarisme ja que donava major pes als aspectes militars que als polítics per afavorir la distensió i la resolució dels conflictes;
•    que l’OTAN no era cap bon exemple de democràcia, sinó al contrari, ja que havia secundat dictadures (la de Salazar a Portugal i la Grècia dels Coronels), o havia permès cops d’estat a Grècia el 1967 i Turquia el 1971 i 1980;
•    que havia practicat la violència contra la ciutadania, (la xarxa clandestina Gladio implicada en atemptats terroristes a Itàlia per desestabilitzar la democràcia i impedir que els partits comunistes arribessin al govern);
•    que contribuïa a la cursa d’armaments i a la nuclearització del territori europeu, ja que accentuava el perill d’una guerra nuclear limitada. En aquelles dates hi havia a Europa un fort rebuig a la instal·lació dels “euromíssils”: míssils Pershing i Cruise dels EUA i SS-20 de l’URSS.

Posteriorment, amb l’arribada al govern del PSOE i amb Felipe González com a president, el PSOE va canviar de posició i va secundar la permanència d’Espanya a l’OTAN, però davant de la pressió social exercida per una part important de la societat civil organitzada i forces polítiques tan de centre com a l’esquerra del PSOE, es va haver d’acceptar la celebració del Referèndum.

El 1986, any del Referèndum, el moviment antiOTAN havia pres unes proporcions insospitades, la capacitat de mobilització social va ser enorme tan en terres catalanes com a la resta de l’Estat. I va permetre desenvolupar una forta creativitat, plasmada en múltiples propostes com cadenes humanes, marxes sobre bases militars, manifestacions, festes i un gran nombre d’actes de tot tipus. Al sí del moviment van estar molt actius els antimilitaristes, objectors, insubmisos i ecopacifistes el qual va donar un gran impuls al moviment per la pau.

Però els partidaris de sortir de l’OTAN van perdre el Referèndum. El govern del PSOE de Felipe González havia utilitzat tota la força de l’Estat i els mitjans públics per doblegar la voluntat de la població que, en les enquestes, es manifestava favorable a la sortida de l’OTAN.

Aquella derrota va tancar de manera definitiva la transició espanyola de la dictadura franquista a la democràcia i, els moviments socials de llavors van veure frustrades les seves esperances de transformació i ruptura amb el vell règim. Perquè la integració a l’OTAN es pot considerar com l’enterrament definitiu de les esperances de les forces socials que havien lluitat per construir un model de democràcia més participatiu que permetés intervenir directament sobre qüestions de transcendència. La prova és que mai més a Espanya es va celebrar un nou referèndum ni es van arbitrar mecanismes de participació democràtica. Mentre que, per contra, es consolidava una democràcia per delegació com a la resta de països del bloc liberal occidental.

El Referèndum contemplava tres condicions que després no van ser respectades: la primera era que Espanya no s’integraria en l’estructura militar integrada, l’any 1997, el govern del PP de José María Aznar, d’acord amb el PSOE, van acordar la incorporació d’Espanya a l’estructura de comandament integrada de l’OTAN; la segona era prohibir introduir armament nuclear en territori espanyol, aquesta condició no està sotmesa a cap obligatorietat de control donat que el Conveni signat amb EUA no obliga a informar de quin tipus d’armament transporta en els seus bucs i avions en transit per Espanya; la tercera, contemplava la reducció progressiva de militars d’EUA, actualment vulnerada amb un fort increment d’efectius en les bases de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla) segons el Conveni bilateral de juliol de 2015. Aquests fets demostren el poc respecte dels dos principals partits de l’Estat espanyol, PSOE i PP, a la voluntat popular expressada mitjançant el vot a les urnes i justificarien avui replantejar la sortida de l’OTAN.

Aquella campanya per a la sortida de l’OTAN també va donar fruits. S’havia aconseguit posar al centre del debat nacional els valors de la cultura de pau, l’objecció de consciència, la no-violència, la desobediència civil, l’antimilitarisme, la solidaritat i la cooperació internacional. La prova d’això és que, pocs anys després, molta d’aquella gent que va estar en les mobilitzacions de la campanya del Referèndum, creava entitats d’ajuda al desenvolupament, de solidaritat, de drets humans i centres de pau, o es vinculaven al moviment antiguerra, que més endavant es mobilitzaria en contra de les guerres del Golf, de l’antiga Iugoslàvia, Palestina, Afganistan, Iraq i Síria, moviments i organitzacions que han mantingut viva la reivindicació de viure en un món més solidari i sense guerres.


   Llegeix l'article al Diari Ara.

 11/03/2016


Linia de recerca :
Publicat en Diari Ara., el 11/03/2016
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"