75 anys dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki

75 anys dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki

El context actual d’inestabilitat mundial accentua la possibilitat de l’ús d’armes nuclears

El 6 d’agost del 1945 els Estats Units van llançar una bomba nuclear sobre la ciutat d’Hiroshima. El dia 9 d’agost en van llançar una segona sobre la ciutat de Nagasaki. En pocs dies van morir més de 200.000 persones. Els anys següents hi va haver moltes víctimes mortals més a conseqüència de les explosions. Fins i tot avui els hospitals de la Creu Roja japonesa continuen atenent milers de sobrevivents i de descendents d’aquells sobrevivents, ja que els efectes de la radiació s’han transmès a generacions posteriors. Aquests dies es compleixen 75 anys d’aquells bombardejos.

Fins ara, ha estat l’única vegada que s’han utilitzat bombes atòmiques contra la població civil.

Les armes nuclears actuals ja instal·lades en míssils són entre 10 i 20 vegades més potents que les llançades sobre Hiroshima i Nagasaki. La catàstrofe humanitària seria, per tant, molt més greu.

La majoria d’experts alerten que el context actual d’inestabilitat mundial i d’augment de la confrontació accentua la possibilitat d’ús d’armes nuclears. Un indici d’aquesta confrontació és la retirada dels EUA del tractat bilateral INF, entre els EUA i Rússia, de limitació d’armament nuclear de curt i mitjà abast. D’altra banda, la política nuclear de l’administració Trump ha suscitat malestar i recels a la Xina i Rússia. Aquests dos estats també nuclears consideren que la postura nuclear nord-americana desestabilitza l’equilibri internacional, ja que preveu la utilització d’armes nuclears fins i tot com a resposta a atacs no nuclears.

L’actitud bel·ligerant del govern nord-americà fa témer que no vulgui prorrogar el tractat New Start, també signat entre els EUA i Rússia i que venç el febrer del 2021. Si això es confirmés, no existiria cap tractat vigent de limitació d’armes nuclears entre els dos països, que acaparen més del 90% de l’armament nuclear mundial. Però encara n’hi ha més: la possibilitat de detonacions accidentals d’armes nuclears continua sent un perill molt real. S’han produït molts errors de funcionament, falses alarmes i interpretacions errònies d’informació que han dut gairebé a la detonació intencionada o accidental d’armes nuclears. Aquesta situació es pot agreujar amb la incorporació previsible de la intel·ligència artificial en l’àrea de l’armament nuclear.

Davant d’aquest panorama en què la utilització d’armes nuclears no és descartable, cal tenir present la conclusió que es desprèn tant de diferents informes de la Creu Roja Internacional i de les Nacions Unides com de diverses trobades internacionals que van avaluar els efectes humanitaris derivats d’una explosió nuclear. I el que se’n conclou és que l’explosió d’una sola bomba nuclear sobre una ciutat provocaria una catàstrofe humanitària de tal magnitud que les infraestructures sanitàries i d’emergència serien incapaces d’atendre els sobrevivents. Una situació aplicable fins i tot als països amb un grau de desenvolupament més alt. Si avui explotés una bomba nuclear sobre una ciutat, gran part del teixit de primers auxilis, hospitals, bombers, organitzacions assistencials, quedaria arrasat i, per tant, no seria operatiu. La situació a Hiroshima després del 6 d’agost del 1945 n’és una prova: el 90% del personal sanitari va morir o va quedar ferit; 42 dels 45 hospitals van quedar inutilitzats…

La catàstrofe humanitària com a conseqüència dels bombardejos sobre Hiroshima i Nagasaki ha estat un argument cabdal del moviment antinuclear. Amb l’actual pandèmia del covid-19, el sistema sanitari ha estat sotmès a una tensió extrema fins al punt que, en alguns països, gairebé s’ha col·lapsat. És fàcil d’imaginar que aquest mateix sistema sanitari, mancat d’una bona part del seu personal i de les seves infraestructures, no podria fer front, en absolut, a una emergència com l’explosió d’una bomba nuclear sobre una ciutat.

El cos de bombers i d’emergències també quedaria afectat d’una forma similar. Si s’hi afegeix la destrucció d’infraestructures: clavegueram, vies de comunicació, subministrament elèctric, d’aigua, gas, telecomunicacions, etc., s’arriba a la conclusió que seria impossible de fer front a les repercussions d’una explosió nuclear. Els efectes (sanitaris, econòmics, socials, laborals…) de la pandèmia del covid-19 en una ciutat gran serien insignificants comparats amb els que es derivarien d’una explosió d’aquest tipus. Ens estem referint a l’explosió d’una bomba nuclear, però al món n’hi ha més de 13.000. I és evident que en una guerra nuclear hi hauria més d’una explosió.

És immoral i inacceptable que hi hagi estats que tinguin aquesta capacitat de destrucció i de generar patiment a la població. La solució és l’eliminació i prohibició de l’armament nuclear, que és el que regula el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears, aprovat l’any 2017 per l’Assemblea General de l’ONU. Entrarà en vigor quan 50 estats l’hagin primer signat i després ratificat. L’estat espanyol ni tan sols l’ha signat i no sembla que tingui la voluntat de fer-ho. Inadmissible.


  Llegir l'article al Diari Ara

 31/08/2020


Linia de recerca :
Publicat en Diari Ara, el 05/08/2020
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"