Col·laboradors obligats o objectors fiscals

Col·laboradors obligats o objectors fiscals

Dia a dia l’Estat espanyol, amb la recaptació d’impostos a tots els ciutadans, de manera directa (IRPF, Patrimoni) o indirecta (IVA, ), va omplint les seves arques que a final d’exercici constituirà la base sobre la que girarà la “construcció” dels Presupostos Generals (PGE).

Tothom contribueix. Sigui per rendes de treball o sigui per consum, tothom participa en la creació del muntant d’ingressos per impostos i posterior distribució als diferents ministeris. Com contribuents que som, acceptem en major o menor mesura, la distribució del impostos en arees socials com pot ser la despesa en educació, sanitat, seguretat social, foment del treball, etc. ja que son considerades com necessitats inherents al desenvolupament i manteniment de la propia societat i per tant no es troben grups de persones que es posicionin en contra d’aquestes destinacions.

Però, hi ha un capitol en els PGE que si que es contestat per un grup força elevat de ciutadans: la despesa militar, que al estat espanyol representa 45 milions d’euros diaris; aproximadament 1 euro per habitant i dia. Aquest grup de ciutadans, es neguen a ser col·laboradors obligats; això no vol dir que es converteixin en evasors perquè es queden els impostos a la butxaca, sinó al contrari, aquests impostos son ingressats a entitats de caràcter social i solidari seguint el lema de “DESPESA MILITAR NO, DESPESA SOCIAL SI” .

Es tracta de distribuir els impostos donant-li realment el caràcter social pel que van ser creats. Aquesta acció es fonamenta en una sèrie de raons:

a) de consciencia, com es el cas d’objectors de consciencia al servei militar, qui anys enrere es varen negar a fer el servei militar a l’exèrcit espanyol, amb penes de presó incloses i ara obligats a ser contribuïdors forçosos del seu finançament. Recordem l’article 16 de la Constitució que: “garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la Ley” i en el que es basa l’objecció de consciencia queda en simple teoria i invalida el propi dret.

b) socials, com es el cas de treballadors a les àrees d’educació i sanitat bàsicament, que es troben amb pocs o nuls recursos com a conseqüència de les retallades, conscients de que cada vegada és més gran el número de persones necessitades i que a la vegada són coneixedores de l’enorme despesa que representa el manteniment de l’exèrcit.

c) de pau, perquè totes aquelles persones que no creuen en la força com a mitjà per resoldre els problemes, sinó que aposten en la paraula i el diàleg com eina de solució de tota mena de problemes. Les possibilitats per negar-se a pagar aquests impostos no són gaires, donat que aquests van inclosos en els productes que comprem i no es viable fer-ho a cada moment que es compra o es venen objectes, menjar, etc.; però si que hi ha la possibilitat de fer-ho en el moment de fer la regulació d’impostos anuals mitjançant la declaració de la renda.

És en aquest moment quan hi ha la possibilitat de declarar-se objector/a fiscal a la despesa militar, fer-ho públicament davant d’Hisenda mitjançant una carta explicativa de l’objecció fiscal practicada i amb el comprovant de l’acció (rebut de l’ingrés), en la que reivindiquem que no volem que els nostres impostos siguin malmesos anant-hi al Ministeri de Defensa. Volem ser col•laboradores necessàries o volem ser objectores fiscals a la despesa militar? Són moltes les raons per donar el pas endavant per que la despesa militar es redueixi dels 45 milions d’euros diaris fins desaparèixer completament i que aquests diners reverteixin en la societat en forma d’escoles, hospitals, habitatges socials, etc. però això només ho podem aconseguir si tothom ens fem conscients de la necessitat de fer-ho.


  Llegeix l'article a La Directa.

 12/07/2013


Linia de recerca :
Publicat en La Directa, el 10/07/2013
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"