Comiat a Vicent Martínez Guzmán, filòsof de la pau

Comiat a Vicent Martínez Guzmán, filòsof de la pau

Vicent Martínez Guzmán (1949-2018), catedràtic emèrit de filosofia a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, va morir el passat 23 d’agost, d’un càncer contra el qual ha estat combatent els últims deu mesos de la seva vida. El seu itinerari acadèmic l’inicia com a professor d’institut en la La Vall d’Uixó de Castelló, el seu poble natal, passant després al Departament de filosofia a la Universitat de València, i posteriorment, es va traslladar a la Universitat Jaume I de Castelló, d’on va ser vicerector i va desenvolupar gran part de la seva carrera acadèmica. Allí, va crear el primer Màster universitari de doctorat a Espanya de “Estudis Internacionals de Paz, Conflictes i Desenvolupament”,de caràcter internacional i impartit en llengua anglesa.

La seva residència sempre va ser a La Vall d’Uixó, ciutat de la qual se sentia molt orgullós, especialment de la seva variant dialectal del català/valencià, el vallero, de la qual sempre utilitzava alguna de les seves peculiaritats lingüístiques per amenitzar les seves conferències. La seva aportació acadèmica a les ciències socials ha estat immensa pel seu treball en la recerca de la filosofia per a la pau, que va plasmar en diverses publicacions entre les quals cal destacar Filosofia per fer les paus (2001). Una obra, potser poc divulgada a Espanya, però d’un gran reconeixement a nivell acadèmic a Espanya i en l’àmbit internacional, doncs ha exercit una gran influència entre els investigadors de la pau. Martínez Guzmán es va relacionar amb la major part dels investigadors més rellevants que han treballat en construcció de pau, des de Johan Galtung, David Cartwright, Oliver P. Richmond, Paul Rogers, Tom Woodhouse, Jean Paul Lederach entre uns altres, molts dels quals van impartir classes en el màster que va dirigir en la UJI. Càtedra reconeguda per la UNESCO que rebia alumnes dels cinc continents per l’alt nivell del seu professorat. La seva empremta acadèmica tant a nivell nacional com a internacional ha estat enorme, deixant a nombrosos/as deixebles/as, i va impartir classes en nombroses universitats espanyoles i algunes estrangeres (Frankfurt i Berkeley).

Va estar vinculat a nombrosos centres de pau espanyols, que no s’enumeren per no avorrir al lector, però se sentia especialment orgullós d’AIPAZ, l’Associació de Recerca per la Pau, de la qual va ser fundador i impulsor, doncs veia la necessitat que Espanya comptarà amb una xarxa que agrupés als centres, acadèmics o no, així com als investigadors/as que treballen en la construcció de la pau.

Martínez Guzmán era un expert en Kant i la influència kantiana en la seva obra és indubtable. La seva Filosofia per fer les paus beu directament de la La pau perpètua. Però amb moltes aportacions de la història de la filosofia, des d’Aristòtil a Judith Butler, la seva recerca va consistir a recórrer els marcs conceptuals de les aportacions que sobre la pau han fet múltiples filòsofs. Especial atenció va mostrar per la perspectiva de gènere i la teoria de les cures, de la qual són mostra les nombroses tesis doctorals que va dirigir sobre aquest marc teòric i de la qual són expertes algunes de les seves millors deixebles.

Un altre dels valors que s’han de destacar de Martínez Guzmán és l’haver estat un home d’amplis consensos, podia dialogar amb les més diferents disciplines i ideologies. Es podrà afegir que no podia ser d’una altra manera tractant-se d’un home de pau. Però anava més enllà, per evitar impostures i personalismes, mai en els seus escrits es pot trobar la primera persona, ni en singular ni en plural, sinó en condicional. D’aquesta manera pretenia remarcar que les paus s’han de buscar més enllà del jo o el nosaltres, sinó del que podria ser. De la mateixa manera que parlava de “paus” i no de “pau”. Perquè per afrontar els conflictes per mètodes no violents, no hi ha un sol camí, ni s’aconseguirà una sola pau, si no que hi haurà paus, diverses, diferents, plurals i totes ajudarant en la transformació del conflicte. La seva gran aportació filosòfica en els estudis sobre les paus va ser el que ell denominava com a “gir epistemològic”, que se sintetitzava (perdó pel reduccionisme) en el canvi que s’havia d’originar en el pensament convencional que dona com a inevitable la utilització de la violència per resoldre els conflictes, entre ells, el més pervers, la guerra, quan, la humanitat, pot afrontar-ho per mitjans pacífics i sense infringir-se dany. En les seves conferències, era habitual que per exemplificar el gir epistemològic i contrarestar als que menyspreen el diàleg i els mitjans pacífics, deia: “Els pacifistes són els realistes, els utòpics són aquells que volen aconseguir la pau utilitzant mitjans violents”.

Per la seva contribució als estudis de la pau, va rebre diversos guardons, però se sentia especialment gratificat per haver estat distingit com a fill predilecte de La Vall d’Uixó, ciutat on va promoure que el seu Ajuntament s’adherís a la xarxa mundial de Majors per Peace. Sota el seu impuls el consistori va crear un Museu de la Pau, espai al que va cedir la seva biblioteca.

Mai millor dit, que Vicent Martínez Guzmán descansi en pau, els seus amics i amigues del Centre Delàs d’Estudis per la Pau continuarem treballant a fer les paus.


  Llegeix l'article a Público.

 24/08/2018


Linia de recerca :
Publicat en Público, el 24/08/2018
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"