Congrés de Colòmbia aprova la Llei del Fur Penal militar

Congrés de Colòmbia aprova la Llei del Fur Penal militar

El passat 17 de juny el Congrés de la República de Colòmbia va aprovar una llei que amplia l’àmbit de competències de la Justícia Penal Militar; la seva entrada en vigor soscava l’Estat de Dret i lesiona greument la protecció dels drets humans a Colòmbia i representa un retrocés jurídic en matèria de drets humans.

La llei amb el pretext de “garantir la seguretat jurídica dels militars” pot estar creant un règim d’excepció que suspèn les normes de protecció de drets humans a civils i permet als membres de les forces repressives de l’Estat utilitzar la força letal, amb impunitat, contra els civils en una perillosa i àmplia gamma de circumstàncies.

L’aplicació d’aquesta llei permet que actes comesos per militars com “falsos positius” siguin transferits de la Justícia ordinària a la Justícia militar, on pràcticament no hi ha possibilitats de que els culpables siguin condemnats.

La llei aprovada exclou 7 delictes (genocidi, desaparició forçada, violència sexual, tortures, execucions extrajudicials i desplaçament forçat) de la competència dels tribunals i jutges militars, aquesta exclusió, no és garantia que les greus violacions a drets humans no vagin a quedar en la impunitat, més aviat al contrari, ja que suposa una invasió en les competències de la justícia ordinària i una erosió a la independència judicial, ja que queda en mans castrenses la investigació d’una gran part dels delictes i de les violacions els drets humans dels civils.

Per exemple de la manera en com s’ha redactat la definició de “execució extrajudicial” quedarien fora d’aquesta definició molts dels crims que coneixem com a “falsos positius”, assassinats comesos per agents de la força pública amb armes de llarga distància, mitjançant franctiradors , assassinats a persones que es mobilitzen en vehicles o assassinats de civils mitjançant bombardejos. Assassinats en els que tot seguit s’altera l’escena del crim i a posterior s’informa que les víctimes eren delinqüents o pertanyien a grups armat “donats de baixa”. Si aquests casos no entren en la definició d’execucions extrajudicials, no poden ser investigats per la justícia ordinària i passaran a ser casos investigats i jutjats per la justícia militar, es a dir, en tribunals castrenses.

La llei també estableix una definició de “blanc legítim” que permet a les Forces Públiques atacar civils en una àmplia varietat de situacions. És tan excessivament àmplia la varietat situacions, que provoca una dilució de la distinció fonamental entre civil i combatent.

Tot apunta que el Govern intenta protegir per llei les actuacions dels militars, en concret les actuacions dels comandaments superiors, amb la intenció que aquests no siguin processats com a autors o responsables de diversos crims contra la humanitat. En definitiva han guanyat aquesta batalla els militars, imposant la seva màxima “els draps bruts es renten a casa”.



 01/07/2013


Linia de recerca :
Publicat en Público, el 01/07/2013
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!