El Centre Delàs i l’IPB organitzen a Barcelona una roda de premsa amb motiu del Dia d’Acció Global sobre la Despesa Militar i denuncien que “l’augment de la despesa militar de l’Estat espanyol anunciat per Sánchez suposaria un increment d’entre 13 i 15 mil milions d’euros per a 2023, en plena escalada armamentista internacional”

El Centre Delàs i l’IPB organitzen a Barcelona una roda de premsa amb motiu del Dia d’Acció Global sobre la Despesa Militar i denuncien que “l’augment de la despesa militar de l’Estat espanyol anunciat per Sánchez suposaria un increment d’entre 13 i 15 mil milions d’euros per a 2023, en plena escalada armamentista internacional”

El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui, dilluns 25 d’abril, les noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l’any 2021, una xifra que creix per setè any consecutiu fins a arribar als 2,11 bilions de dòlars, 132.000 milions més que l’any anterior. Aquest augment del 0,7% en termes reals és reflex dels increments en els pressupostos militars aprovats per molts governs al llarg de tot el primer any de la pandèmia de la Covid-19.

Els Estats Units continuen encapçalant per molt el rànquing de despesa militar mundial, que tot i que van disminuir els seus pressupostos de defensa per primera vegada en quatre anys (-1,4%), aquests segueixen representant el 38% del total mundial. Els segueixen en la llista, la Xina, que acumula el 14% de la despesa militar global i que va augmentar un 4,7 per cent la seva despesa militar respecte a l’any anterior; l’Índia (+0,9 per cent), Regne Unit (+3 per cent), Rússia (+2,9 per cent), França (+1,5 per cent), Alemania (-1,4 per cent), l’Aràbia Saudita (-17 per cent), el Japó (+7,3%) i Corea del Sud (+4,7%). La suma de les despeses militars dels deu països que encapçalen la llista, va representar tres quartes parts de la despesa militar mundial.

Si sumem les despeses dels estats membre de la Unió Europea, l’agregat és de 233.617 milions, el 11% del total, la tercera despesa més elevada del món, després dels Estats Units i la Xina. Aquesta xifra se sumarà als ja creixents pressupostos de defensa de cada Estat membre. Pel que fa a la despesa militar acumulada dels països membres de l’OTAN, torna a superar el bilió de dòlars i representa el 55% del total mundial. Gairebé tots els països membre de l’OTAN van augmentar els seus pressupostos militars l’any 2021, 9 dels quals han destinat un 2% o més del seu PIB a despesa militar.

Aquestes dades mostren com la majoria dels governs van decidir augmentar la seva despesa militar, malgrat trobar-se en plena emergència sanitària provocada per la Covid-19 que, quan es van elaborar la major part d’aquests pressupostos, ja portava molts mesos causant estralls.

En el marc dels Dies Global d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS per les sigles en anglès), quan es compleixen 2 mesos des de l’inici de la guerra a Ucraïna, la reconeguda organització internacional de pau International Peace Bureau (IPB), juntament amb el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, han organitzat una roda de premsa per valorar les noves dades de despesa militar i demanar una reducció de les despeses militars mundials i de l’Estat espanyol, i que en comptes de dedicar pressupostos a preparar la guerra, es doni un pressupost a la pau com a única manera d’aturar la guerra. L’acte ha comptat amb la participació de Nora Miralles (presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau), Javi Raboso (responsable de la campanya de Cultura de Pau a Greenpeace), Kristian Herbolzheimer (director de l’Institut Català Internacional per la Pau) i Pere Ortega (investigador del Centre Delàs expert en despesa militar) i Quique Sánchez (membre de l’International Peace Bureau i la campanya GCOMS).

“La despesa militar obeeix a un efecte dominó, per aquesta doctrina que fa que tu et rearmis si el teu veí es rearma. Tots els anuncis de països que decideixen augmentar la seva despesa militar, inclús complir la demanda de l’OTAN d’assolir una despesa militar del 2% respecte al PIB, ens dona una referència de que l’any vinent veurem una despesa militar augmentada. Per tant, els pronòstics en aquest sentit són clars, la prioritat en polítiques públiques un cop més, no seran les cures, no seran les polítiques socials, ha alertat Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Pel que fa a l’àmbit espanyol, les noves dades publicades pel SIPRI mostren que l’Estat espanyol escala una posició en el rànquing de països amb major despesa militar el 2021, situant-se en el 16è país que més va gastar en exèrcit i armaments del món, amb una xifra de 18.079 milions d’€. Segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau la xifra és encara superior i arriba als 21.766 milions d’euros, l’equivalent a 59,6 milions d’euros diaris, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 10.199.000€, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s’inclouen en els crèdits de Defensa (cosa que aconsella l’OTAN als països membres), i el pressupost finalment executat, superior a l’inicial.

Pere Ortega, investigador del Centre Delàs expert en despesa militar, en una anàlisi dels pressupostos aprovats per a aquest any 2022 i els anuncis fets des del Govern espanyol,ha afegit que l’Estat espanyol ja té un pressupost considerable per a 2022, abans que esclatés la guerra a Ucraïna. Només la despesa militar aprovada per al Ministeri de Defensa ja és d’11.700 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment respecte de l’any passat de prop del 8%. Sempre ha estat un ministeri privilegiat que ha vist augmentat el pressupost any rere any, fins i tot per sobre de l’augment de l’IPC”. A més, segons el càlcul del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que visibilitza que la despesa militar no està només als pressupostos del Ministeri de Defensa, sinó també repartida als pressupostos d’altres ministeris, i que segueix a més els criteris establerts per la mateixa OTAN, la despesa militar espanyola real per a enguany és de 22.949 milions d’euros, 65 milions d’euros diaris, més del doble del comptabilitzat pel Govern. “Si aquesta despesa militar és ja de per si una barbaritat, se li suma l’anunci de Pedro Sánchez de que el Govern espanyol intentarà incrementar la despesa militar l’any que ve fins al 2% del PIB, tal com exigeix l’OTAN. Depèn de com es facin els càlculs, però si parteixen del càlcul que fa el govern, actualment la despesa militar espanyola representa el 1,1% del PIB, per tant l’augment anunciat seria d’entre 13 i 15 mil milions més per a la despesa militar a Espanya el 2023, ha apuntat Ortega, que ha afegit que segons els càlculs del Centre Delàs, la despesa militar espanyola d’enguany ja representa el 1,8%.

Aquesta demanda s’emmarca en una acció conjunta entre més d’un centenar d’organitzacions de la societat civil d’arreu que han fet pública una crida als governs de tot el món perquè redueixen les seves despeses militars i, en el seu lloc, dediquin recursos a la construcció de pau i la seguretat humana i comuna.

La corba d’increment de la despesa militar anual coincideix amb la corba d’increment dels conflictes armats al món, i això ens porta d’immediat a qüestionar-nos què entenem per seguretat, si quant més armem el món, més conflictes armats hi ha”, ha apuntat Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau. Des de Greenpeace, Javi Raboso, responsable de la campanya de Cultura de Pau de l’entitat, ha afegit que no és possible descarbonitzar l’economia sense desmilitaritzar les nostres societats. Necessitem reflexionar sobre la nostra dependència dels combustibles fòssils, que dibuixa una geopolítica endiablada i ens fa anar en la direcció contrària a la que l’emergència climàtica requereix”.

“El militarisme és el que ens ha portat a aquesta situació, per tant no canviarem gaire amb més del mateix. Els països de l’OTAN ja tenen una despesa 17 vegades més gran que la de Rússia, motiu pel qual no té cap sentit augmentar-la més. El que necessitem, pel contrari, és repensar les relacions internacionals i el que entenem per seguretat”, ha alertat Quique Sánchez, membre de la campanya global sobre despesa militar (GCOMS) de l’International Peace Bureau, que defensa que es donin fons a la seguretat humana i comuna com a única manera d’aturar la guerra i construir pau.



Publicacions Relacionades
 25/04/2022

Linia de recerca :
Ja pots consultar el programa i inscriure't a les Jornades Anuals del Centre Delàs!