El Centre Delàs i AIPAZ denuncien que en plena crisi sanitària, social i ecològica, “1 de cada 5 euros que inverteix l’Administració central tenen una finalitat militar”

El Centre Delàs i AIPAZ denuncien que en plena crisi sanitària, social i ecològica, “1 de cada 5 euros que inverteix l’Administració central tenen una finalitat militar”

Membres de l’Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ) i del Centre Delàs d’Estudis per la Pau han lliurat el matí del dimecres 15 de desembre al Congrés dels Diputats una petició per a la reorientació de les despeses militars cap a inversions ecosocials. La petició, subscrita per la trentena d’ONG, centres, fundacions, càtedres, instituts i persones relacionades amb la investigació i l’educació per la pau que conformen AIPAZ, s’ha lliurat avui als portaveus de la Comissió de Defensa dels partits de la coalició al govern, juntament amb el nou informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau que calcula que la despesa militar real dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 aprovats pel Govern de coalició entre PSOE i Unidas Podemos ascendeix als 22.796 milions d’euros, un 124% més del que assigna el Ministeri de Defensa (10.155 milions), fet que suposa un nou rècord històric i un creixement del 5,75% respecte a l’any anterior. Aquest increment s’explica en part per l’augment del 16,2% en les inversions en armaments, que arriben als 4.581,5 milions, el que suposa el 21,38% del total de les inversions estatals (sense comptar les transferències a les comunitats autònomes ni les inversions d’aquestes) o el que és el mateix, que 1 de cada 5 euros que inverteix l’Administració central tenen una finalitat militar. Els Programes Especials d’Armament (PEA) continuen sent el principal catalitzador d’aquest augment i, sumant els 3 nous programes aprovats aquest any pel Govern de coalició, que ja en sumen 34 des del seu inici el 1996, i arriben als 51.644 milions. Segons aquest càlcul, la despesa militar real suposa un cost de 62 milions d’euros diaris, l’equivalent a 479 euros anuals per habitant.

L’alt increment dels pressupostos destinats a les inversions en armaments indueix a pensar que el Govern del PSOE, amb l’aquiescència o el silenci del seu soci Unidas Podemos, continua apostant per invertir en la indústria d’armaments com si fos un sector clau per al desenvolupament de l’economia del país, analitza Pere Ortega, investigador del Centre Delàs i un dels autors de l’informe.

També fa augmentar un 8,76% la R+D militar, a la qual en total es destinen 938,5 milions d’euros, dels quals 708,2 aniran dirigits al desenvolupament de noves armes. La recuperació de la R+D militar des de la sortida de la crisi en comparació a la de la R+D civil seria encara més notable si no fos pels fons europeus que rep aquesta última en aquests pressupostos. “Si a més tenim en compte que la taxa d’execució del pressupost de R+D civil (51% el 2020) és normalment molt inferior a la de la R+D militar (97% el 2020), així com que el percentatge de devolució dels crèdits atorgats és insignificant, queda palès el greuge comparatiu entre allò que l’Estat espanyol dedica a la investigació en l’àmbit civil i el militar, explica Xavier Bohigas, també investigador del Centre Delàs i autor de l’informe.

Aquest nou augment de la despesa militar està molt vinculat als Programes Especials d’Armament (PEA), dels quals fins ara se n’han aprovat 34, amb un cost actual que puja als 51.644 milions d’euros, dels quals 17.390 milions han estat aprovats des de 2018 per Pedro Sánchez i inclouen la recent assignació de 2.500 milions per a la segona fase de desenvolupament del programa del futur avió de combat Sistema de Combat Aeri (FCAS), el cost final del qual pot superar els 50.000 milions d’euros i que inclou empreses com Airbus, Tecnobit, Indra, Sener, ITP Aero o GMV.   

Una anàlisi històrica del darrer quart de segle (de 1996 fins a l’actualitat) ens permet, precisament, identificar els PEA com un element clau d’impuls i vertebrament de l’economia militar espanyola, i ens ajuda a explicar increments notables durant aquest període: d’un 129% en la despesa militar; un 199% en les inversions militars; un 821% en la facturació de material militar per part de la indústria; i un 3.012% en les exportacions d’armes. El signe polític dels diferents governs que s’han succeït en aquests 25 anys no ha alterat de cap manera el tracte preferent que ha rebut el complex militar-industrial espanyol, privilegiat en la confecció de pressupostos i polítiques públiques i fortament imbricat a les esferes de poder de l´Estat”, apunta Quique Sánchez, també investigador del Centre Delàs i autor de l´informe. Tal com explica l’autor a la publicació, aquests alts nivells de connivència entre indústria militar, Forces Armades i Govern expliquen la creixent tendència armamentista de l’Estat espanyol i es plasmen sovint en pràctiques de dubtosa ètica o directament il·legals, com exemplifiquen diversos casos de corrupció , tràfic d’influències o vendes d’armes a països implicats en conflictes armats.

Podeu llegir la petició “Armas o salud” aquí.

Podeu consultar i descarregar el resumen executiu i l’informe complet del Centre Delàs d’Estudis per la Pau “La despesa militar real de l’Estat espanyol per a 2022. Les inversions en armes disparen el pressupost en defensa en plena pandèmia” aquí.



Publicacions Relacionades
 15/12/2021

Linia de recerca :
Ja pots consultar el programa i inscriure't a les Jornades Anuals del Centre Delàs!