Eliminem ja les armes nuclears

Eliminem ja les armes nuclears
article armesnuclears sep2015 deICAN

                                             Activistes a Hiroshima, ICAN/2012

El desembre de 2013 l’Assemblea General de les Nacions Unides va instituir el 26 de setembre com a Dia Internacional per a l’eliminació total de les armes nuclears. Aquesta decisió és el reflex de l’increment, tant a nivell ciutadà com institucional, d’un corrent contrari a l’existència d’armament nuclear. I aquest increment es deu, en bona part, al major grau de coneixement, per part de la comunitat internacional, dels riscos humanitaris i mediambientals derivats de l’ús, encara que fos accidental, de les armes nuclears i sobre la manca de capacitat d’assistència adequada a les víctimes.

S’estima que actualment hi ha unes 16.000 bombes nuclears. Els EUA i Rússia en posseeixen el 90%. I els altres set estats nuclearment armats (la Xina. França, Gran Bretanya, Pakistan, l’Índia, Israel i Corea del Nord) tenen el 10% restant. L’arsenal nuclear mundial, durant la Guerra Freda, va arribar a la xifra de 60.000 bombes. Hi ha hagut, doncs, una disminució molt notable, però no ha anat acompanyada d’una disminució equivalent del perill real de les armes nuclears. Efectivament, l’explosió d’una sola bomba nuclear sobre una ciutat provocaria una catàstrofe humanitària de tal magnitud que les infraestructures sanitàries i d’emergència serien incapaces d’atendre els sobrevivents. D’aquesta situació, aplicable fins i tot als països més desenvolupats, ens alerten diversos informes de l’ONU i de la Creu Roja.

El passat agost es van complir 70 anys dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki, que van provocar la mort de 150.000 persones a Hiroshima (la meitat de la població) i de 75.000 més a Nagasaki, la majoria civils i sobretot dones. Les bombes van matar de forma instantània molta gent, però també va provocar que molta gent morís a conseqüència de les ferides i dels efectes retardats de la pluja radioactiva posterior. Però, a més, els efectes de la radiació es transmeten a generacions posteriors. Un informe de la Creu Roja japonesa assenyala que els seus hospitals, encara avui, 70 anys després, continuen atenent milers de sobrevivents i milers de fills d’aquests sobrevivents cada any.

En cas d’un conflicte bèl·lic nuclear, en què explotés no una bomba, sinó l’equivalent a l’1% de l’arsenal mundial, els efectes serien d’abast planetari. Estudis científics de modelització climàtica indiquen que, en cas de l’explosió d’unes 100 bombes de la potència de la llençada sobre Hiroshima, hi hauria un canvi substancial del clima global (no restringit a la zona d’explosió, sinó que afectaria tot el planeta). Les disminucions de temperatura i pluviositat provocarien una caiguda dràstica de la producció agrícola i portaria a més de 2.000 milions de persones a una situació de risc alimentari.

Malgrat la informació tan deficient que ens arriba, sabem que hi ha hagut accidents relacionats amb armament nuclear, errors humans, tècnics, de desinformació o interpretació errònia, que podrien haver desencadenat un conflicte bèl·lic nuclear. Mentre hi hagi armes nuclears, estarem sotmesos a aquest risc ben real.

Hem dit més amunt que el nombre d’armes nuclears s’ha reduït molt, però les armes actuals són molt més potents i molt més eficaces. Les armes nuclears s’han anat perfeccionant contínuament i els estats nuclears hi destinen molts diners. Senyal que aquests estats no tenen voluntat de desarmar-se. Tant és així que, actualment, la despesa mundial destinada a renovació i modernització de l’arsenal nuclear, augmenta. Per exemple, els EUA preveuen destinar-hi un milió de milions de dòlars en els propers 30 anys. És important de saber que aquest pressupost es va presentar abans de l’inici del conflicte d’Ucraïna. No calen, doncs, tensions entre estats nuclears perquè es plantegin pressupostos d’aquesta envergadura.

Diverses trobades internacionals celebrades els darrers anys han avaluat amb profunditat els efectes humanitaris derivats d’una explosió nuclear i han contribuït a la visibilització del problema i a la conscienciació de la necessitat urgent de prohibir les armes nuclears. Són les Conferències Internacionals sobre l’Impacte Humanitari de les Armes Nuclears (Oslo.2013, Nayarit (Mèxic), principis de 2014 i Viena, desembre de 2014.

Aquest major coneixement sobre les conseqüències catastròfiques de l’ús de l’armament nuclear ha enfortit el moviment antinuclear. La fita és aconseguir un tractat de prohibició i eliminació total de les armes nuclears. Si un tractat d’aquestes característiques es va aconseguir per a les armes biològiques i per a les armes químiques, també es pot aconseguir per a les armes nuclears.



 30/09/2015


Linia de recerca :
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!