Els Dies Globals d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS) 2021 mobilitzen gent de 29 països en més de 150 accions arreu

Els Dies Globals d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS) 2021 mobilitzen gent de 29 països en més de 150 accions arreu

Els Dies Globals d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS) han comptat enguany amb una àmplia participació que ha mobilitzat gent de 29 països que, sota el lema “Defund the Military · Defend People and the Planet!” (Desfinanciem allò militar · Defensem la gent i el planeta), han organitzat i participat en més de cent cinquanta accions per reclamar la reducció de la despesa militar. Els GDAMS 2021 han tingut lloc entre el 10 d’abril i el 17 de maig i s’emmarquen dins la campanya global GCOMS (Campanya Global sobre la Despesa Militar) del International Peace Bureau, que lidera el Centre Delàs d’Estudis per la Pau des de Barcelona i han tingut un format tant presencial com online, segons les circumstàncies sanitàries de cada lloc.

El dia més destacat dels GDAMS va ser el 26 d’abril, quan el SIPRI va fer públiques les xifres de despesa mundial per l’any 2020, que està molt prop dels 2 bilions de dòlars. Els cinc països que lideren el rànquing de majors despeses militars del món l’any 2020 van ser els Estats Units, la Xina, l’Índia, Rússia i el Regne Unit, que junts van representar el 62% de la despesa militar mundial. La despesa militar nord-americana va créixer un 4,4% el 2020, fins als 778.000 milions de dòlars. La Xina (1,9 per cent), l’Índia (2,1 per cent), Rússia (2,5 per cent) i el Regne Unit (2,9 per cent) també van augmentar les seves despeses militars el 2020. La despesa militar acumulada dels països membres de l’OTAN arriba als 1,1 billions, el 56% del total mundial. Gairebé tots els països membre de l’OTAN van augmentar els seus pressupostos militars l’any 2020, 12 dels quals han destinat un 2% o més del seu PIB a despesa militar. Si sumem les despeses dels estats membre de la Unió Europea, l’agregat és de 233.000 milions, el 12% del total, la tercera despesa més elevada del món, després dels Estats Units i la Xina.

Amb motiu de la publicació d’aquestes dades es va fer pública la Crida internacional preparada per la campanya per aquest any “Reduïm la despesa militar. Defensem a la gent i al planeta”, que va comptar amb l’adhesió de gairebé 200 organitzacions de 34 països diferents. Aquest mateix dia es van organitzar cinc rodes de premsa a Seul, Roma, Berlín, Barcelona i Bogotà i es van publicar comunicats de premsa al Regne Unit, França, Finlàndia i Nova Zelanda.
A la roda de premsa a Barcelona es va oferir una anàlisi de les noves dades de despesa militar mundial i demanar una reorientació de pressupostos militars a l’Estat espanyol per fer front a la crisi sanitària i ecosocial, pel que el Centre Delàs i l’IPB van comptar amb Jordi Calvo (coordinador del Delàs i de la campanya GCOMS), Andrés Amayuelas (Coordinadora Estatal d’ONGD) i Esperanza Fernández (Marea Blanca Catalunya).

Tot això va estar acompanyat per una “tempesta” a xarxes socials, en la que el hashtag #DefundTheMilitary va tenir un abast de 34 milions a la fi del dia.

Amb motiu del GDAMS, el Centre Delàs i l’IPB van també preparar una infografia sobre despesa militar i despesa en seguretat humana. Per visibilitzar el cost d’oportunitat de la despesa militar mundial (1,98 bilions de dòlars), en aquest nou recurs es reflecteixen els nivells actuals de despesa militar, destacant els països que més gasten, i es comparen amb el cost de programes orientats a la seguretat humana, inclosos aquells relacionats amb la pandèmia de la COVID-19, l’emergència climática i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Per exemple, el 9% de la despesa militar total global de 2020 podria haver finançat l’adaptació al canvi climàtic en 10 anysque proposa la Global Commission on Adaptation; el 7% del que vam gastar en 2020 en allò militar seria suficient per vacunar a tot el món frent la COVID-19; una reducció del 10% de la despesa militar mundial podria finançar l’educació de totes les persones del planeta (ODS 4); 26 hores sense gastar diners en exèrcits ni armaments podrien salvar a 34 milions de persones de la fam; els últims 4 anys de despeses militars agregades dels Estats membres de la UE podrien finançar el Green New Deal Europeu. Aquestes són només algunes comparacions, però ajuden a comprendre la magnitud del balafiament que suposa la despesa militar en les nostres societats. 

En total, a l’Estat espanyol han tingut lloc més de 20 accions destacant, a més de les dutes a terme a Catalunya, les activitats online preparades a Andalusia, Madrid i País Basc.



 21/05/2021

Linia de recerca :
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!