La militarització dels Pressupostos per l’any 2006 (2)

La militarització dels Pressupostos per l’any 2006 (2)

Han estat presentats els pressupostos de l’estat espanyol per a l’any 2006. L’anàlisi de la despesa militar demostra que, un any més, el continuïsme és la tònica generalitada en les qüestions militars, així apareixen nous macro projectes d’armaments, l’I+D militar es manté en torn al 26%, el més alt de la Unió Europea, i els pressupostos de defensa augmenten de manera desorbitada.
Pere Ortega, octubre 2005


Ha estat presentat al congrés de Diputats la proposta de pressupost per a l’any 2006. En línies generals, vistes les grans línies macroeconòmiques es tracta d’un pressupost amb alguns aspectes socials millorats respecte a anys anteriors: Un augment de les pensions del 6,5% superior a l’IPC previst del 2%; una disminució de l’endeutament públic, 33,9% (35% el 2005); uns augments en educació i sanitat d’un 16,6% i 8,5%; en conjunt les despeses socials augmenten un 8,1%; l’Ajut Oficial al Desenvolupament es preveu que arribarà al 0,35 del PIB (0,25% el 2005). Però hi ha una partida o­n el suspens és absolut, i tira per terra el considerar-lo un pressupost socialment avançat, és el dedicat a la despesa militar. Veiem per què.


En termes globals la despesa militar s’incrementa un 6,1%. Una xifra que està molt per sobre de l’increment de l’IPC previst d’un 2%. Però si entrem en el detall del pressupost de defensa i analitzem alguns dels grans apartats, concretament el dedicat a R+D militar, és a dir, investigació i desenvolupament de nous armaments, l’increment és d’un 26,5% respecte a l’any 2005. És precisament en l’apartat de R+D o­n el govern s’ha omplert més la boca de boniques paraules, destacant el gran esforç fet en recerca, aspecte clau per millorar la productivitat i la competitivitat de la nostra economia, fent un gran esforç per augmentar fins un 26% el R+D d’Espanya, un dels més minsos de la UE. Però, en canvi no ha dit que, precisament en aquest mateix percentatge augmenta la partida de R+D militar, que és, com ha destacat l’Informe de la Fundació per la Pau el segon més alt de la OCDE, solament superat per EUA.


Les partides de R+D militar del pressupost es reparteixen entre el Ministeri de Defensa i el de Indústria (Quadre 1). Una fórmula que serveix per camuflar la despesa militar del Ministeri Defensa i donar la sensació que aquest no s’incrementa excessivament. Així la partida de R+D militar de Indústria de 1.358,01 milions d’euros, és, infinitament superior a la xifra del Ministeri de Defensa, de 325,88 milions d’euros. Però, encara és més escandalós que el govern del PSOE continuí considerant la quantitat de 1.358,01 milions com bestretes reintegrables sense interessos a empreses. És a dir, una fórmula d’enginyeria financera creada pel govern del PP, ara continuada pel PSOE, que amaga ajuts o subvencions encobertes a les empreses que realitzen recerca militar. I, com són reintegrables, també és comptabilitzen com ingrés, i amaguen un dèficit superior de l’estat i del Ministeri de Defensa. Fórmula que, any rera any es repeteix i fins a la data, cap de les indústries beneficiaries que han rebut aquests ajuts han retornat. Una pràctica perversa que nodreix a les indústries militars espanyoles de recursos públics, sense els quals, difícilment aquestes empreses llançarien beneficis en els seus resultats de cap d’any.


Una altra partida que mereix la nostra crítica és la destinada a l’augment dels salaris dels professionals de les forces armades. En aquest apartat el govern ha aprovat un increment del 25% dels salaris pel període 2006-2008. Així per l’exercici del 2006, el capítol dels salaris de personal s’augmentarà en un 9%. Amb aquest increment, es pretén posar remei al rebuig dels joves a allistar-se a l’exèrcit professional, oferint salaris més alts. Les aspiracions del govern, al marge dels 49.000 comandaments existents, era aconseguir 100.000 soldats professionals, i només hem arribat a la xifra de 70.600. Un augment que representa un agravi per la resta de funcionaris i treballadors de l’estat que veuran incrementats els seus salaris entre un 2% i un 3% d’acord amb les previsions dels propis pressupostos.


Seguint el criteri, també aplicat també per l’Aliança Atlàntica sobre com computar la despesa militar, de sumar totes els conceptes repartits per altres ministeris que són inequívocament militars, la despesa militar de l’estat espanyol augmenta, com en anys anteriors, més del doble que el pressupostat pel Ministeri de Defensa (Quadre 2) arribant a 16.493 milions €, l’1,74% del PIB a Espanya. Aquestes partides són les pensions del personal militar retirat, les quotes socials del personal en actiu, la Guardia Civil, avui malauradament encara personal militar, les aportacions a organismes militars exteriors (OTAN i UEO), i la part proporcional dels interessos del deute públic corresponents a Defensa.

Mereix atenció la partida que suporta les despeses de la participació de forces militars en l’exterior, inclosa al Ministeri d’Exteriors amb un import de 42,17 milions d’euros. Consignació que, com altres anys tindrà que ser ampliada, doncs el 2003 van ser 416,04 milions i el 2004 de 380,62 milions d’euros la despesa liquidada, vist que en l’actualitat les missions de l’exèrcit espanyol estan presents en quatre països, Kosovo, Afganistan, Bòsnia i Haití.

Respecte a les principals inversions militars d’adquisició de nous armaments, instal·lacions i infrastructures militars (Quadre 3). És a dir, allò que té a veure amb la modernització de les forces armades, la quantitat assignada és de 1.942,01 milions d’euros, similar a l’any passat i destinada a poder continuar amb els grans programes militars en curs, els mateixos de les subvencions en R+D d’enguany: l’avió de combat Eurofighter, l’avió de transport militar A400-M, l’helicòpter de combat Tigre, els blindats Leopard i Pizarro, la fragata d’atac F-100, el submarí S-80, el vaixell estratègic LLX, el vehicle de combat Centaure i projectes de guerra electrònica. Però també han sorgit de nous, la gran novetat, l’adquisició de míssils terra/aire Patriot de EUA utilitzats en la guerra d’Iraq. També un nou helicòpter, el NH-90, el míssil Iris-T aire/aire per equipar l’Eurofigther i torpedes pel submarí S-80. Només que donem una ullada a alguns d’aquests artefactes, i ens preguntem quina és la seva funció, la resposta, en el pitjor dels casos, és que serviran per projectar intervencions militars en l’exterior, i en el millor, que acabaran la seva vida útil sense que s’hagin utilitzat mai. Fixem-nos sinó: l’Eurofigther, el producte estrella, és un avió aire/aire que només servirà per enfrontar-se a altres avions de combat; l’avió A400-M i el vaixell estratègic LLX són per transportar tropes a llargues distàncies; el submarí S-80 per llençar míssils i torpedes contra possibles atacants.

Una altra qüestió que hem descobert en aquest projecte de pressupost, és l’augment del cost d’aquestes armes (Quadre 4). Passats els primers anys d’investigació i un cop posada en marxa la producció el seu cost ha augmentat, i el preu final superarà en molt les previsions inicials. Així l’Eurofigther d’un cost previst de 6.363,10 milions €, ha passat a 9.196,68 milions; l’avió A-400M de 3.449,81 milions € a 4.442,52; els blindats Pizarro de 707,47 milions € a 758,82; el vaixell estratègic LLX de 360 milions € a 374,22. És a dir, uns costos superiors que projecten la despesa militar per als pròxims quinze anys a la xifra astronòmica de 26.113 milions € (4.344 bilions de pessetes). Vist això, volem acabar amb el que hem dit en altres ocasions: La indústria militar no desenvolupa una preocupació pel control de costos i els projectes militars cada any augmenten de preu. Costos d’oportunitat, que entorpeixen i enredereixen el desenvolupament de l’economia industrial civil que, d’aquesta manera es veu privada de bens de capital que es destinen a bens d’equip militar. Una barbaritat que, any rera any es repeteix que militaritza els pressupostos i que hipoteca el futur de l’estat del benestar del país.

(Quadre 1) La Despesa Milita d’Espanya (anys 2005-2006) (en milions d’euros corrents)

Conceptes Any 2005 Any 2006
Ministeri de Defensa 7.024,79 7.416,53
Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa 1.242,02 1.232,15
Centre Nacional de Intel·ligència 189,74 208,57
Total Defensa 8.456,55 8.857,25
Classes passives militars 2.855,16 2.993,18
Guardia Civil (Ministeri de Interior) 2.143,72 2.364,38
R+D militar (Ministeri de Indústria) 1.014,60 1.358,01
Total Defensa criteri OTAN 14.470,03 15.572,82
Interessos de la Deute Pública 1.117,77 919,91
TOTAL DESPESA MILITAR 15.587,80 16.492,73

Increment de la despesa militar respecte a l’any 2005: és d’un 6,1%
Despesa militar per día: 45.186 € (7.518 milions de pessetes)
Despesa militar per persona/any 393 € (65.390 pessetes.)
% de la despesa militar respecte del PIB 2006: 1,74%
Increment R+D militar respecte a 2005: 26,5%

(Quadre 2) I+D Militar 2005-2006 (en milions d’euros corrents)

AÑOS 2005 2006
Ministeri de Defensa 204,52 205,33
O.A. Canal de Experiències Hidrodinàmiques El Pardo 111,17 5,39
O.A. Inst. Nac. Tècnica Aerospacial E. Terradas 464-A 111,26
Societat Informació Ministeri Defensa 3,90
Ministeri de Indústria 1.014,60 1.358,01
TOTAL I+D militar 1.330,29 1,683,89

(Quadre 3) Principals Inversions Militars 2006 (en milions d’euros corrents)

Avió de combat EF-2000 EADS-CASA 472,22
Avió transport A400M EADS-CASA 1,00
Helicòpters de combat Tigre EADS-CASA 9,65
Helicòpters NH-90 EADS-CASA 0,20
Fragates F-100 Navantia 27,10
Submarins S-80 Navantia 51,38
Vaixell estratègic LLX Navantia 3,25
Vaixell BAM Navantia 0,10
Vaixells LCM desembarcament Navantia 5,50
Blindats Leopard Santa Bárbara 132,49
Blindats Pizarro Santa Bárbara 5,36
Obús 155/52 3,06
Torpedes submarins 5,18
Vehicles transport terrestre Santa Bárbara 7,24
Sistemes comunicació CIS 88,73
Vehicles combat Centaure 39,37
Avió C-15 (modernización) EADS-CASA 19,38
Míssils Iris-T Sener 25,68
Míssils terra Patriot 14,20
Míssils MBC i Taurus Sener, EADS 2,20
Guerra electrònica 27,27
Altres inversions, manteniment i instal·lacions 1.101,42
TOTAL inversions 1.942,01

(Quadre 4) Els principals contractes d’armaments vigents el 2006 (en milions d’euros corrents)

Denominació Proveïdores Quantitat Període Cost Total
Caça EF-2000 (Eurofighter) EADS-CASA, ITP, Indra, Gamesa, ICSA. 87 avions 1997-2024 9.196,68
Helicòpters de combat Tigre Eurocopter (EADS-CASA), Sener, ECESA 24 helicòpters 2004-2024 1.353,50
Avió transport A400M EADS-CASA, Flabel, ITP, Sener 27 avions 2001-2020 4.442,52
Fragates F-100 Navantia, Indra, UEE 4 fragates 1997-2009 2.145,84
Blindats Leopard 2E Santa Bàrbara, Caf, Gamesa, Plasencia, 233 unitats 1996-2017 1.941,77
Blindats Leopard (compra 2ª mano) Ministeri Defensa R.F.Alemanya 108 unitats 2005-2016 16,92
Blindats Pizarro Santa Bàrbara, Steyr, Puch, Indra 212 unitats 2005-2024 758,82
Submarins S-80 Navantia 4 submarins 2011-2014 1.755,90
Vaixell estratègic LLX, 27000 tm Navantia 1 2004-2024 374,22
Caçamines Navantia 2 unitats 168,79
Vaixell BAM Navantia 4 unitats 2006 340,00
Vaixell provisió Combat (BAC) Navantia 1 2003-2022 228,76
Llanxes LCM de desembarcament Navantia 12 33,69
Vehicles amfibis Navantia 18 unitats 45,41
Helicòpter NH-90 Eurocopter (EADS-CASA 45 unitats 2006-2007 1.300,00
Avió C-15 (modernització) EADS-CASA 2000-2008 76,14
Avió autoritats EADS-CASA 1 168,77
Avions F-18 (modernització) EADS-CASA 78 avions 200,91
Avió P-3 Orió EADS-CASA 108,45
Vehicles TOA 500 180,00
Vehicles Centaure 2003-2007 134,65
Míssils KEPD-350 Taurus EADS, Sener 43 (300 kms) 2004-2007 57,39
Míssils MBC Sdad.Esp.Misiles (EADS, Indra, Izar) 1999-2006 62,13
Míssils Patriot 2005-2006 50,05
Míssils Tomahawk Northorp 60 60,00
Míssils Iris-T Sener 2006-2012 67,08
Míssils Estándar 1996-2008 106,50
Míssils Tow 1997-2010 9,97
Torpedes submarins S80 40 unitats 2005-2014 76,31
Obús 155/52 2007
Avions AV-8B 1997-2018 148,06
Guerra electrònica Indra 1986-2018 620,95
TOTAL euros 26.113,71

(En pessetes 4.344 bilions) Centre Delàs



 26/10/2005


Linia de recerca :
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"