Mercenaris per protegir el Barça?

Mercenaris per protegir el Barça?

Article publicat a La Directa número 350 sobre les relacions comercials de defensa i seguretat entre Espanya i Israel. Sigant per Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs d’Estudis per a la Pau i coautor de “La Defensa, la Seguretat i l’Ocupació com a Negoci. Relacions comercials militars, armamentístiques i de seguretat entre Espanya i Israel”

En la seva visita recent a Israel, el Barça ha estat escortat per International Security and Defense Systems (ISDS), que es presenta com a “creada el 1982 per oficials molt experimentats, antics efectius de l’Agència de Seguretat d’Israel, el Mossad i les Forces de Defensa”. Segons un cable de 2008 del Govern dels EUA filtrat per Wikileaks, ISDS només és propietat del seu president, Leo Gleser, i té entre 10 i 15 treballadors directes. Funciona com un contractista general que subcontracta feines, no produeix res però promou productes d’altres companyies. Té o ha tingut operacions a Israel, EUA, Perú, Argentina, Mèxic, Hondures, Panamà, Brasil, Grècia, Espanya, Índia, Xina, Kenya,  Angola, Nigèria i Sud-àfrica. Proporciona serveis de seguretat per macroesdeveniments i ambaixades, entrena forces especials i ha col·laborat amb alguns dels règims més detestables de l’Amèrica Llatina.

Leo Gleser va néixer i va viure a Argentina fins als vint anys, quan es va unir a l’exèrcit israelià. Va servir en el comando d’Haruv, a la frontera amb Jordània, i també va operar a Gaza. Gleser va reconèixer al diari Haaretz que aquesta experiència en unitats antiterroristes “va ser una preparació excel·lent per a les coses que faig avui”. Després d’una etapa amb l’aerolínia israeliana El Al com a cap de seguretat destinat a Mèxic i Espanya, el 1979 va iniciar la seva aventura llatinoamericana, on seria conegut com el “Coronel Gleser”.

La contribució d´ISDS en la guerra bruta a Amèrica Central ha estat explicada en diversos articles a Haaretz, El País i en un llibre de Jon Lee Anderson. Autoritzada pel govern israelià, ISDS hauria proporcionat instructors i venut material militar al govern de El Salvador per formar unitats especials contra la guerrilla d’esquerres. El traficant d’armes armeni Gerard Lachtanian va dir haver contractat Gleser perquè ISDS creés i formés a Hondures, entre 1981 i 1984, tant la guàrdia personal del president Roberto Suazo Córdova com als “esquadrons de la mort” del general Gustavo Álvarez Martínez, cap de les Forces Armades i promotor dels excessos que van suposar almenys 250 ciutadans assassinats o desapareguts. ISDS va proporcionar armes de la companyia Israel Military Industries i va entrenar a la contra nicaragüenca a la base de Tamara, prop de Tegucigalpa. ISDS també va treballar en aquests anys amb militars o paramilitars de Mèxic, Perú, Guatemala i Equador, d’on va haver de fugir després de ser acusat de segrestar i interrogar recorrent a la tortura, tot negat per Gleser. A l’Amèrica Llatina, ISDS ha ofert cursos de “terror selectiu”, “lluita urbana anti-terror” o “intel·ligència i contra-intel·ligència”.

Segons Yossi Melman, a Haaretz: “A Israel el sistema funciona així: El Ministeri de Defensa, el Ministeri d’Exteriors o el Mossad reben una petició per proporcionar assessoria de seguretat o per entrenar l’exèrcit o forces de seguretat per al governant d’un país, normalment un tirà. Com les autoritats no poden o no volen assistir al governant directament, encara que veuen la seva petició com a important per promoure seguretat o interessos polítics, demanen una companyia privada que proporcioni els serveis sol·licitats”. Segons Melman, durant anys el Coronel Gleser va ser descrit com el mercenari israelià que assistia a règims repressius. A Gleser l’irrita que li diguin mercenari, i ho nega. “Mai he trencat la llei”, assegura, com si una cosa estigués renyida amb l’altra. ISDS diu defensar la “seguretat de la Pàtria i dels seus valors nacionals”, sense explicar com això pot ser portat a terme per estrangers, particularitat que sí casa amb la definició de mercenari.

No és la primera vegada que el Barça recorre a seguretat privada israeliana: el llavors president Joan Laporta hauria confiat per uns 1.000 euros al dia la seva pròpia seguretat i la revisió de la del club a una controvertida companyia, BSI, en considerar que era “objectiu del terrorisme internacional”. Ni tampoc la primera vegada que ISDS treballa per a interessos catalans: hauria prestat serveis d’espionatge i contra-vigilància a la família de Jordi Pujol quan fou investigada el 1992 pels serveis secrets espanyols; impartit el 1989 un curs de comandament al Servei d’Agents Rurals; realitzat un pla d’emergència per al Palau Robert i un altre de seguretat integral per a l’edifici Torreferrusa, tots dos públics; o proporcionat equips de seguretat al Departament d’Agricultura. Almenys cinc departaments o entitats de la Generalitat van ser esmentats a una llarga llista de clients que ISDS va presentar davant la Divisió de Seguretat del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92. En el moment de tots aquests contractes, ISDS no estava legalitzada a Espanya i van existir clars conflictes d’interessos i favoritismes.

ISDS també declara haver tingut com a clients a Repsol-YPF, el Banc Santander, el Port de Barcelona, El Corte Inglés, Galerias Preciados, Telefònica i els Jocs Olímpics de Barcelona 92. I preocupa en gran manera que les seves maneres i experiència hagin entrenat, segons assenyala ISDS, al Grupo Especial de Operaciones (GEO), la unitat d’elit del Cos Nacional de Policia.


   Llegeix l'article a La Directa.

 27/02/2014


Linia de recerca :
Publicat en La Directa , el 27/02/2014
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"