Obama Nobel de pau?

Obama Nobel de pau?

Davant l’amenaça llançada per Barack Obama d’atacar Síria cal preguntar-se si aquesta és la millor de les maneres per solucionar el conflicte de Síria i la resta de conflictes del Proper Orient.

La decisió de Barack Obama d’atacar el règim de Baixar al-Assad per l’ús d’armes químiques s’ha vist enterbolida pel poc entusiasme que ha suscitat entre els seus aliats. Així, Obama, ha buscat demanar suport en dos fronts, en el seu propi Congrés, que de ben segur aconseguirà, i en la reunió del G-20 a Sant Petersburg, on ha aconseguit reunir a deu governs que secundin la seva decisió. Llavors, és probable que en pocs dies els EUA llanci els seus míssils sobre Síria.

¿Solucionaran alguna cosa aquests atacs? Tot indica que no, més aviat produiran un efecte contrari, incendiar més la regió. Perquè Obama ja va advertir que es tracta d’un atac de represàlia, però que l’objectiu no és enderrocar el règim. Llavors, fent una ràpida anàlisi de conjunt del Pròxim Orient, l’atac l’únic que produirà és un agreujament de la situació. Vegem per què.

Síria és un país amb un enorme pes al Pròxim Orient causa de la seva forta aliança amb l’Iran, en segon lloc per l’enorme influència que exerceix sobre la política interna del Líban a través de la milícia xiïta d’Hezbola, a qui sosté i arma; també, pel conflicte que sosté amb Israel pel retorn dels Alts del Golan ocupats per aquest país, alhora, Síria, és un país que va estar en l’àmbit d’influència “socialista” de l’URSS, i avui segueix mantenint relacions estretes amb Rússia, qui té la seva única base militar a la Mediterrània. És a dir, Síria és un factor clau en el tauler d’escacs del Pròxim Orient, molt més del que havia estat l’Iraq de Saddam Hussein, país que va estar fortament enemistat amb tots els països de la regió, inclosa la mateixa Síria.

Llavors un atac a Síria, indirectament és un atac a l’Iran, la potència regional de l’àmbit xiïta. Mentre que l’Aràbia Saudita, ho és per part sunnita, qui al costat de Catar, Emirats, Jordània, comunitat sunnita de l’Iraq, la Germandat musulmana d’Egipte, i Turquia, l’altra potència, donen suport als rebels. I finalment Israel, que desitja destruir la capacitat nuclear de l’Iran, per la sospita, no provada, que aspira a construir armes nuclears.

Davant semblant complexitat d’agents implicats a un i altre bàndol del conflicte de Síria. L’atac de càstig dels EUA busca decantar la balança en favor dels rebels que combaten Al-Assad, potser sota el supòsit d’obligar al govern a seure en una taula de negociació amb els rebels. Però què farà la milícia xiïta d’Hezbola que combat al costat d’Al-Assad? Dispararà sobre Israel, obrint un altre front i provocant una resposta i incendiant el Líban? I finalment, s’implicarà Iran en el conflicte? Segur, però no ho farà mitjançant un atac directe. No cal oblidar que els iranians van ser els inventors dels escacs, i no cauran en el parany d’Obama i Israel. Mourà les seves fitxes amb precaució, saben que el preu del petroli augmentarà de manera important, això els afavoreix, mentre que perjudica els aliats de l’atac. Per a Europa l’augment del preu del barril de petroli agreujarà molt la crisi.

Parlar d’armes químiques per part d’Obama i els seus aliats és d’una enorme hipocresia. Recordem: els EUA van ajudar a través de la CIA a aconseguir gas sarin al règim de Saddam Hussein en la guerra contra l’Iran; van utilitzar agent taronja a la guerra del Vietnam; va atacar amb fòsfor blanc la ciutat de Fal•luja a l’Iraq (2004). Per la seva banda, Israel va fer el mateix a Gaza (2009) llançant bombes de fòsfor blanc. I finalment, Qui va subministrar el gas sarin al govern d’Al-Assad? Doncs s’acaba de publicar que va ser el Regne Unit qui va facilitar la seva fabricació.

Finalment, la gran paradoxa, EUA que ha declarat la guerra a Al-Qaida i al terrorisme internacional, que dispara els seus míssils contra objectius jihadistes a l’Afganistan, Pakistan, Iemen, Somàlia … ara, a Síria, ajuda als hereus de Bin Laden per combatre Al -Assad i el xiisme.

Treure múscul i emprar la força al Pròxim Orient només ha conduït a noves guerres. Obama premi Nobel de la pau? Doncs en comptes d’atacar Síria, Obama hauria d’asseure en una taula de negociació a totes les parts i obligar Israel a tornar a les seves fronteres de 1967. Llavors començaria la pau al Pròxim Orient.


  Llegeix l'article a Público

 11/09/2013


Linia de recerca :
Publicat en Público, el 11/09/2013
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"