Per a l’abolició de les bombes nuclears

Per a l’abolició de les bombes nuclears

Si es llancés una bomba nuclear sobre Barcelona, podria provocar més de 200.000 morts, la majoria desintegrats, i mig milió de ferits, alguns dels quals moririen en poques setmanes. Les bombes nuclears són armes amb una capacitat de destrucció enorme (cap altre tipus d’arma s’hi pot comparar) i els seus efectes són incontrolables tant en l’espai com en el temps.

Actualment, hi ha nou estats que tenen armes nuclears: els EUA, Rússia, Gran Bretanya, França, Israel, la Xina, l’Índia, Pakistan i Corea del Nord. Entre tots emmagatzemen unes 20.000 bombes nuclears. Els EUA i Rússia n’acaparen el 90% i, cada un d’aquests països disposen d’unes 2.000 en estat de màxima alerta, és a dir, que poden ser utilitzades de forma immediata. Qualsevol dels dos estats podria eliminar la població humana.

Una explosió nuclear, a més dels efectes immediats, té conseqüències perdurables sobre la salut humana i el medi ambient. L’explosió de poques bombes nuclears, a més dels problemes inherents a la mateixa explosió i els associats a la radiació, podria accelerar el canvi climàtic i provocar una fam a nivell planetari.

La població sempre ha mostrat una gran preocupació per les conseqüències de l’ús de les bombes nuclears. Les denúncies han estat contínues des de que els EUA van llençar les dues bombes sobre Hiroshima i Nagasaki. El 2007 es va iniciar una campanya internacional (International Campaign to Abolish Nuclear weapons, ICAN) amb l’objectiu d’aconseguir que els estats negociïn un tractat d’abolició de les armes nuclears. Durant la setmana del 6 al 13 de juliol la Campanya per l’Abolició de les armes Nuclears portarà a terme diverses activitats a tot el món per sensibilitzar la població de la necessitat de prohibir aquestes armes.

Avui dia hi ha 146 estats membres de l’ONU que donen suport a la campanya, 22 que estan indecisos i 26 que s’hi oposen. Entre aquests darrers hi ha els EUA i Rússia, que justifiquen la seva oposició a la signatura d’un tractat d’abolició perquè consideren que la possessió d’armes nuclears és una peça fonamental de la seva política de defensa. També s’hi oposen Gran Bretanya, França i Israel, tots ells amb armes nuclears. Sorprèn una mica que també s’hi oposin Dinamarca, Grècia, Portugal, Mònaco o Luxemburg, entre d’altres. Hem de denunciar amb contundència que entre els estats que no volen que es firmi el tractat hi ha l’Estat espanyol. Sembla clar que l’oposició espanyola a la signatura del tractat és una mostra més del seguidisme dels governs espanyols a la política internacional dels EUA. És inadmissible. L’opció espanyola, potser, no ens hauria d’estranyar ja que el passat 13 de juny també va votar en contra de l’aprovació d’una resolució sobre la promoció del dret a la pau en el Consell de Drets Humans de l’ONU.

Entre els indecisos destaquen el Japó (l’únic estat que ha patit un atac nuclear), també Andorra! Per què el govern andorrà no rebutja la possessió de les armes nuclears? Potser ha rebut una empenteta dels governs espanyol i francès per prendre aquesta posició? Cal destacar també que no tots els estats que tenen armes nuclears estan en contra del tractat. Així, la Xina, Corea del Nord, Pakistan i l’Índia, hi donen suport. Posició que ens satisfà i desitjaríem que els altres estats nuclears imitessin.

A principis dels anys 90 Sud-Àfrica va desmantellar voluntàriament el seu arsenal nuclear. Kazakhstan, Bielorrússia i Ucraïna van renunciar a tenir armes nuclears quan es van independitzar, en el procés de desmantellament de l’URSS. En cap d’aquests casos no sembla que aquesta decisió hagi afectat la seva seguretat. Si més d’un estat s’ha desfet del seu arsenal nuclear, altres també ho poden fer, si volen.

Sobre la possessió d’armes nuclears, també cal tenir en consideració l’aspecte econòmic. La producció, manteniment i modernització dels arsenals nuclears necessita una gran quantitat de diners. S’estima que el 2011 es van gastar més de 100.000 milions de dòlars en aquest concepte (61.300 correspondrien als EUA, 14.800 a Rússia i 7.600 a la Xina), un 15% més que el 2010. La despesa en armes nuclears va ser el doble que l’assistència oficial per al desenvolupament destinada a l’Àfrica. No és estrany, doncs, que el mateix Secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, hagi dit “El món està sobrearmat i la pau està insuficientment finançada”.

Segons una enquesta, el 76% de la població mundial voldria que es signés un tractat d’abolició de les armes nuclears, mentre que hi estaria en contra només un 16%. La pressió de la gent pot provocar que els governs donin el suport necessari per redactar un tractat de prohibició i abolició total de les armes nuclears. Si els governs no ho fan, actuaran en contra dels interessos i els desitjos de la població (situació que, malauradament, s’està donant en molts altres àmbits que afecten la ciutadania). En altres ocasions s’ha aconseguit un acord per prohibir altres armes esfereïdores com les armes biològiques, les mines antipersones o les municions de dispersió. En el cas de les armes nuclears també ha de ser possible.


  Llegeix l'article al Diari Ara.

 15/07/2013


Linia de recerca :
Publicat en Diari Ara, el 15/07/2013
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!