Aquest 12D denunciem la militarització de les fronteres i les polítiques migratòries que vulneren els drets de les persones: diem #ProuMurs!

Aquest 12D denunciem la militarització de les fronteres i les polítiques migratòries que vulneren els drets de les persones: diem #ProuMurs!

En el marc de la cel·lebració del Dia Internacional dels Drets Humans, enguany, entitats, organitzacions i col·lectius d’arreu l’Estat fem una crida conjunta a dir prou a la construcció de murs i la militarització de les fronteres i a les polítiques migratòries d’Estat espanyol i la Unió Europa que vulneren sistemàticament els drets humans. Sumant-nos a la Plataforma 12D: sortim al carrer perquè toca dir prou! #ProuMurs, prou a l’Europa Fortalesa! Per una Europa dels Drets Humans, desmuntem el Pacte Europeu de Migració i Asil.

Més de 1.000 quilòmetres de murs han estat construïts arreu de les fronteres d’Europa, la majoria d’ells, amb l’objectiu de frenar les rutes migratòries provinents de l’Àfrica o l’Orient Mitjà. Segons l’ACNUR, a finals de 2019 hi havia 79,5 milions de persones desplaçades per la força al món, de les quals 26 milions de persones refugiades i 47,5 milions de desplaçats interns. Només la guerra de Síria ja ha provocat més de cinc milions de persones refugiades.

“Europa està abordant els fluxos migratoris mitjançant la construcció de murs, el tancament de fronteres, l’augment de la vigilància, la securitització i suspensió de la lliure circulació. Totes aquestes mesures estan reforçant l’Europa Fortalesa, amb murs físics i mentals que s’erigeixen per a una major seguretat enfront d’una suposada amenaça, però que finalment cada vegada resulten més perillosos per a les vides i els drets de les persones a dins i fora d’Europa”.

Consulta l’Informe 35 del Centre Delàs, publicat amb el Transnational Institut (TNI), Stop Wapenhandel: “Aixecant Murs. Polítiques de la por i securitització en la Unió Europea”

Lluny de constituir un cas aïllat, l’Estat espanyol és un exemple a l’hora de desenvolupar i consolidar l’anomenada Europa Fortalesa. L’Estat espanyol ha començat a definir el que després seran les principals polítiques de l’Europa Fortalesa, convertint-se en paradigma i referent per a la resta de la Unió Europea pel que fa a mesures de control de moviment i militarització fronterera. Perquè ha estat el primer estat membre en construir en territori europeu tanques per frenar, gestionar i interceptar els fluxos migratoris a Ceuta (1993) i Melilla (1996), ha implementat el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE), que després servirà per l’expansió del programa EUROSUR de la Unió Europea i ha desenvolupat les polítiques d’externalització de fronteres, amb el “Plan Sur”, que impulsa polítiques de gestió de fluxos migratoris amb països com el Marroc i Algèria, el 1998.

Consulta l’informe del Centre Delàs i Novact: “L’espiral de violència de l’Espanya Fortalesa: Armes per a la guerra i militarisme per a blindar les fronteres”

“El 2018 el govern socialista va iniciar una estratègia: injectar més recursos perquè el Marroc controli les fronteres, aconseguir més suport econòmic de la UE i crear l’imaginari necessari per instaurar el comandament únic. Els intents de l’Estat espanyol i la UE per blindar les fronteres, no van servir de gaire, i les persones amb necessitat o desig de migrar han obert i reobert altres vies de pas”, rutes més perilloses i mortals, com és el cas de la ruta canària.

Llegiu el reportatge de l’Agència Talaia al “A Fons” de La Directa: “El bloqueig naval a Andalusia reobre la ruta de les Canàries”

Els murs físics, però, són només la punta de l’iceberg d’unes polítiques frontereres que maten persones sota les ordres d’una Europa Fortalesa que regula més en funció dels interessos del lobby armamentístic que no de la Declaració Universal pels Drets Humans.

A més dels murs, la Unió Europea i l’Espai Schengen també asseguren les seves fronteres mitjançant grans operacions al Mar Mediterrani dutes a terme per Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes. L’Agència, amb capacitat de generar contractes a empreses privades, ha augmentat el seu pressupost de forma abismal des de la seva creació, passant de 6,2 milions d’euros l’any 2005 a 302 milions d’euros el 2017.

Frontex implementa pràctiques securitàries que criminalitzen a les persones que són forçades a fugir de les seves llars. L’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes actua com a un agent per a frenar, interceptar i externalitzar la gestió de les fronteres a tercers països i retornar per la força a les persones que fugen de la violència.

Consulta l’informe 40 del Centre Delàs, publicat amb el Transnational Institute (TNI), Stop Wapenhandel: “Custodiar la Fortalesa. El paper de Frontex en la militarització i securitització dels fluxos migratoris a la Unió Europea”

L’Espai Schengen, on l’Estat Espanyol entra l’any 1991, exigeix als estats membres un reforç de les seves fronteres externes erosionant la pròpia governabilitat de les decisions en matèria de migració.

En l’àmbit global la tendència és la mateixa: sis de cada deu persones al món viuen en un país que ha aixecat murs en les seves fronteres. Avui dia, 31 anys després de la caiguda del mur de Berlín, ens trobem en un món amb més murs que mai, i és que en els últims 50 anys (1958 i 2018) països de tot el món han aixecat més de 63 nous murs fronterers al llarg de les fronteres o en territoris ocupats. Però, com en el cas europeu, més enllà de l’onada de construcció de murs físics a les fronteres de països de tot el món durant les últimes dècades, molts més països han militaritzat les seves fronteres mitjançant el desplegament de tropes, vaixells, avions, avions no tripulats, vigilància digital que patrullen per terra, mar i aire. Si comptéssim aquests “murs”, parlaríem de centenars. Com a resultat, ara és més perillós i mortal que mai travessar les fronteres per a les persones que fugen de la pobresa i les violències.

Consulta l’informe 46 del Centre Delàs, publicat amb el Transnational Institute (TNI), Stop Wapenhandel i la campanya Stop the Wall: “Món emmurallat, cap a l’Apartheid Global”

Els darrers anys “hi ha hagut un enorme increment de la despesa pública en seguretat de fronteres per part de la Unió Europea (UE) i els seus Estats membres que han impulsat una indústria que s’hi ha lucrat. Algunes de les empreses beneficiàries són també actors globals, que treuen partit d’un mercat mundial de seguretat de fronteres el valor de les quals, el 2018, es calcula en uns 17.500 milions d’euros. Cal ressaltar el paper destacat que exerceix el sector armamentístic en la presa de decisions sobre polítiques de seguretat fronterera a través de la creació d’espais on poden defensar els seus interessos econòmics. La construcció de murs resulta ser un negoci lucratiu i en creixement amb conseqüències letals per a les persones que migren”.

Empreses estatunidenques, europees i israelianes són les que més s’han lucrat del negoci de la construcció de murs en tot el món, per exemple Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman, L3 Technologies, Elbit, Indra, Dat-Con, CSRA, Leidos i Raytheon.

Consulta l’informe copublicat pel TNI, Stop Wapenhandel i el Centre Delàs: “El negoci de construir murs”

“Darrere de l’augment dels murs i la indústria s’amaga una narrativa poderosa i manipuladora que s’ha tornat hegemònica. Sosté que els migrants, en particular, són una amenaça per a la forma de vida d’alguns països, en comptes de víctimes de polítiques econòmiques i polítiques perpetuades i promogudes pels països més rics que obliguen les persones a abandonar les seves llars. Aquesta narrativa utilitza el llenguatge de la por per persuadir les persones que donin suport a les solucions basades en la seguretat, en particular la militarització de les fronteres, i fer els ulls grossos davant les seves conseqüències mortals. És manipulador, perquè distreu a la gent de les causes reals de la inseguretat -la concentració de poder i riquesa a mans d’una petita elit, un sistema que només existeix a costa de l’explotació de les poblacions més pobres del món- que impedeix la provisió d’habitatge, atenció mèdica, educació i mitjans de subsistència per a tots que brindarien seguretat i pau duradores”.

“En comptes de construir murs, Europa hauria d’estar invertint en posar fi a les guerres i les desigualtats que alimenten les migracions i els desplaçaments forçats”. El 12D sortim al carrer per dir #ProuMurs!



 09/12/2020

Linia de recerca :
Destaquem: Obertes les inscripcions a la 1a Escola Pacifista del Centre Delàs!