Violència armada als Estats Units

Violència armada als Estats Units

El desgraciat tiroteig de Washington, amb almenys 12 víctimes mortals a més de l’assaltant, arriba justament quan es commemora la Setmana Global contra la Violència Armada, que finalitzarà el dia internacional per la pau. Malauradament, aquest tràgic incident no és el primer que ens arriba des del país amb més armes en mans de civils del món. I, amb tota seguretat, no serà l’últim.

 Estats Units és literalment un polvorí, amb més armes al carrer que persones. Es calcula que hi ha entre 270 i 310 milions d’armes de foc en mans de civils a les que caldria sumar milions d’armes en mans de cossos de seguretat i militars, per una població de poc més de 300 milions. Aquesta enorme quantitat d’armes en circulació afavoreix que el 2011  s’hagi aplegat als EUA a 11 mil homicidis, 850 morts no intencionades i prop de 20 mil suïcidis amb armes de petit calibre.

Els esforços de Barack Obama per reduir la permissivitat de la legislació nord-americana envers l’adquisició i possessió d’armes en mans de civils, fruit dels continus successos tràgics a centres educatius o, com en aquest cas, a un centre de la Armada, han resultat fins ara infructuosos. El dret a posseir armes està garantit per llei. Fins i tot en algunes jurisdiccions nord-americanes la possessió privada d’armes semiautomàtiques d’assalt, de pistoles i revòlvers, és permesa sense llicència. L’edat mínima per comprar pistoles i rifles és de 18 anys, més baixa que els 21 que es demanen per consumir begudes alcohòliques.

Aquesta gran proliferació d’armes no pot ser més que resultat d’un poderós i influent lobby armamentístic, que ha aconseguit frenar qualsevol mesura per fer més difícil tenir armes als Estats Units. Té certa lògica que una indústria que només a aquest país ha gairebé duplicat en una dècada el nombre d’armes petites que fabrica, aplegant a cinc milions i mig el 2010, no vulgui deixar que els hi treguin part del negoci. Si a més considerem que es mou un volum de més de 2 mil milions de dòlars l’any en importació i exportació d’armes petites i municions als EUA, la qüestió es fa més difícil de resoldre. Estem parlant d’un país on les empreses d’armes financen a un bon nombre de congressistes, i on un dels principals exponents del lobby armamentístic, l’Associació Nacional del Rifle, ha proposat com a solució a les recurrents matances a instituts de secundària, proveir d’armament els professors.  A l’Estat espanyol si bé el volum d’armes i la permissivitat són menors que als EUA, el problema no es pot obviar. A Espanya, es calcula que hi ha 4,5 milions d’armes de foc en mans de civils, algunes de les quals són utilitzades per perpetrar entre un 15 i un 20% del total d’homicidis i dos-cents suïcidis a l’Estat cada any.

Però, la violència armada no és un problema exclusiu dels EUA o d’Espanya. Les armes petites acaben amb un miler de vides humanes cada dia a tot el món. Però en són molts més els que, sobre tot a països en desenvolupament , son ferits, mutilats o terroritzats per aquestes armes quan intenten fer la seva vida quotidiana. Dels més de 875 milions d’armes de foc existents arreu el món, el 75% estan en mans de civils. No ajuda a reduir aquesta esgarrifosa xifra que cada any es fabriquin 8 milions més, a les que cal sumar entre 10 i 15 mil milions de municions, suficients per disparar a cada ésser humà del planeta no una sinó deu vegades.

Un dels arguments utilitzat per aconseguir una cultura de pau és el que afirma que les guerres i la violència està en la ment de les persones, i és de la ment de les persones d’on l’hem de treure. És veritat, estem educats en la violència, hem naturalitzat l’existència de les armes i les guerres gràcies a joguines, videojocs, pel•lícules i literatura bel•licista, i tot això s’ha d’eradicar. Vivim en una societat violenta, i tots en som responsables. Però uns més que altres. Com és el cas dels governants i legisladors que afavoreixen la seva fabricació i venda, i dels fabricants que les produeixen i que s’enriqueixen cada any gràcies a un negoci mundial d’armes petites i lleugeres de 7 mil milions de dòlars. Un pastís massa gran per posar la moral per davant de la cobdícia. Com diu la UNESCO, construïm la pau en la ment dels homes i les dones, però no oblidem començar, i amb urgència, pel desarmament. Les guerres no es podrien fer sense armes i sense exèrcits que enviar a disparar-les. Un món amb menys armes és igual a un món més pacífic.


   Llegeix l'article al Diari Ara.

 19/09/2013


Linia de recerca :
Publicat en Diari Ara., el 18/09/2013
Destaquem: "Exigim una reorientació urgent de les despeses militars a inversió sanitària"