El Govern espanyol ha de reduir el pressupost militar proposat per 2021 i destinar aquests recursos a respondre a la crisi sanitària de la COVID-19

Comunicat del Centre Delàs sobre el debat del Pressupost espanyol de Defensa 2021

El Govern espanyol ha fet una proposta de PGE en matèria militar que reflecteixen la perpetuació d’un dels principals mals de l’evolució de les despeses militars a Espanya, la justificació de bona part dels mateixos per a la creació de llocs de treball en la indústria armamentista.

És fals que les inversions militars generen ocupació

En primer lloc assenyalem que les inversions públiques s’han de regir per l’eficiència i l’eficàcia, i si la millor manera de crear ocupació és invertir en empreses d’armes, hauria com a mínim estar provat científicament. El Watson Institute de la Brown University ho ha fet i demostra en un informe de 2014 que la despesa militar genera un 50% menys de llocs de treball que la despesa en educació o en la producció d’energies renovables.

Destaquen en aquest sentit, per especialment controvertides i inadequades, les despeses destinades a l’adquisició futura dels Programes Especials d’Armament amb un augment del 44,68% dels crèdits a la R + D militar que assoleix els 676 milions d’€ per finançar a través d’aquestes ajudes a les empreses d’armes que els estan fabricant. Per la mateixa fi destaca una elevada partida d’inversions militars, 3.266 milions d’euros, dels quals es destinen 2.341 milions a pagar aquests grans programes d’armament de més que dubtosa utilitat quant a la seva contribució a la seguretat i pau de país, i de nefast impacte en l’economia nacional, desviant ingents recursos a l’enriquiment d’unes poques empreses d’armes.

Per això, des del Centre Delàs denunciem la voluntat política dels pressupostos militars espanyols de 2021 d’optar per desviar diners públics cap a la indústria militar fruit de l’aprovació d’inversions en armes del Consell de Ministres del 14/12/2018 per a set nous Programes Especials d’Armes (PEA) amb un cost de prop de 14.000 milions €, per a ser fabricats entre 2019 i 2032 que hipotecaran de nou els comptes públics generant més dèficit i deute públic. Les armes que el govern està pagant són les següents: 5 fragates F-110 per un import de 4.325 M €; 248 blindats 8×8 Dragón d’un cost de 2.100 M €; actualització de l’avió F-2000 amb una aportació de 906 M €; 1.172 M € per al submarí S-80, per esmenar els defectes d’enginyeria que impedien que surés; 1.451 M € per als helicòpters militars NH-90; 1.200 M € per modernitzar els helicòpters Chinook; i 1.617 M € per a dos satèl·lits de comunicació militar.

No és cert que més armes donin més seguretat

Així que, si no hi ha justificació econòmica que sostingui la decisió política d’invertir en armament, per què a Espanya es gasten tants diners públics en l’adquisició constant de noves i costoses armes? Depèn la seguretat nacional d’això? L’actual crisi sanitària demostra el contrari, ja que ha quedat demostrat que la principal amenaça a la seguretat –a la vida– dels habitants del país, amb prop de 40.000 víctimes mortals en només vuit mesos, no ha estat resolta amb les desenes de milers de milions d’€ invertits en armes les anteriors dues dècades. Per a què han servit aquests mesos els avions de combat, els vaixells de guerra, els blindats, els míssils …? De res.

No és demagògia dir que no és moment per gastar en armes, és urgent i prioritari invertir en salut i en crear ocupació. L’expansió i letalitat de la segona onada de la Covid-19 a tot l’Estat torna a demostrar que no s’està fent el necessari per garantir la seguretat a Espanya.

La despesa militar real és el doble del què anuncia el Govern espanyol

D’altra banda, un any més el debat al Congrés dels Diputats sobre el pressupost de defensa està sustentat en càlculs incorrectes. És com fer-se trampes al solitari. No hi ha qui a la Comunitat Internacional, utilitzi només el pressupost del Ministeri de Defensa per referir-se a les despeses en Defensa o Militars. Des de l’OTAN fins al SIPRI incorporen en els seus càlculs les despeses militars en altres ministeris. Al Centre Delàs fem el càlcul anual per al cas espanyol. El Govern espanyol proposa realment com a despesa militar per a l’any que entra 21.618 milions d ‘€, més del doble del que s’ha anunciat i que és objecte de debat parlamentari. La despesa militar suposa el 1,8% del PIB. Hauríem de preguntar-nos si la ciutadania aprovaria que, donada la situació actual, el Govern espanyol dediqui 456 euros per habitant a qüestions militars.

En conclusió, de seguir endavant amb aquests pressupostos militars, el Govern espanyol ha d’explicar a l’opinió pública en quins paràmetres d’eficiència econòmica i benefici social s’ha basat la decisió de destinar milers de milions de € en els pressupostos de 2021 per al finançament i adquisició de grans programes d’armament. Voldríem saber si segueix aquest Govern l’estela del seu predecessor i basa la seva seguretat en un obsolet enfocament de la defensa centrada en la carrera armamentista, la militarització de les relacions internacionals i la guerra. De quines amenaces i riscos a la seguretat ens protegeix l’adquisició dels nous programes d’armament? Quina diferència en la seguretat i la pau a Espanya i al món hi ha entre comprar aquestes armes o no fer-ho? Són els nous programes d’armament una prioritat per a la seguretat nacional? De quina manera les armes adquirides i pagades ja en aquests pressupostos contribuiran a la seguretat de la ciutadania espanyola i quin valor afegit tindran sobre fer-ho en sanitat?

En conclusió:

1) L’optimisme del Govern espanyol en el pressupost de 2021 també arriba al Ministeri de Defensa que augmenta un 6,3% respecte a 2020.

2) És molt preocupant que prossegueixin amb els Programes Especials d’Armaments que per als propers deu anys representen 14.000 milions d ‘€, a part d’aquest projecte d’avió de combat europeu FCAS, i que per 2021 s’hagin pressupostat en R + D per a ajudes a les empreses que els produeixen 676 milions.3) Empreses que realitzen els Projectes PEAS que rebran el 2021 la important xifra de 2.341 milions. Quan es pensa parar una despesa desmesurada en armaments sota el supòsit que ens defensen d’amenaces que no existeixen?