16/02/2021

Publicat en Barcelona

El militarisme agreuja la crisi ambiental, mentre les persones desplaçades per qüestions climàtiques i les defensores de DDHH mediambientals troben murs militaritzats i violència armada

  • Els països del Nord global són els que més armes exporten, més despesa militar presenten i més contaminen, mentre els riscos del canvi climàtic es concentren en els països del Sud global.
  • Un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau constata com la degradació ecològica és inherent als processos de militarització.

Barcelona, 16 de febrer de 2021. El conjunt dels principals països exportadors d’armes representa el 35,48% de la població mundial, concentra el 82% de la despesa militar global i és responsable de generar el 67,1% de les emissions mundials de CO2 que causen l’escalfament planetari. A més, aquests països concentren els centres de poder que controlen de manera efectiva més de 63.000 corporacions transnacionals. És a dir, mentre que, el focus de poder i la força militar es concentren, principalment en els països del Nord -despesa militar, exportacions d’armes i poder corporatiu-, són els països del Sud els que més pateixen els efectes de la crisi ambiental, de la qual el militarisme com a forma de seguretat majoritària és, en gran part, responsable.

Només l’activitat militar dels EUA va ser la responsable de l’emissió de 212 milions de tones de CO2e durant l’any 2017. Aquestes emissions són gairebé el doble de les emissions totals d’un país com Bèlgica (114 milions de tones de CO2 en un any). De fet, les forces armades dels EUA consumeixen més petroli i emeten més gasos d’efecte hivernacle (GEH) que la majoria dels països de mida mitjana.
“Tot això mentre s’estima que, amb la despesa de 1,8 bilions de dòlars repartits en 10 anys, s’ajudaria a pal·liar els efectes del canvi climàtic en els països més vulnerables, aquesta quantitat és exactament la mateixa que dediquem a la despesa militar a tot el món només en un any, el 2018, alerta Pere Brunet, investigador del Centre Delàs i també coordinador de l’informe.

“Els danys mediambientals de l’activitat militar ocorren tant en temps de pau com en temps de guerra, i tenen repercussions tant en les emissions de CO2 provocades per l’elevat consum de combustibles fòssils de les armes i equipaments militars, com en la destrucció d’hàbitat i ecosistemes, i en la contaminació d’aigües i terres pels residus tòxics de les armes, del desenvolupament tecnològic i de les infraestructures militars, entre molts altres”, apunta Chloé Meulewaeter, investigadora del Centre Delàs i coordinadora de la publicació.

A més, la relació entre medi ambient i militarisme impacta de forma agresiva en la vida i els drets de les persones, ja que el militarisme és la resposta que es dóna a les conseqüències d’aquesta crisi ambiental. S’estima que els desplaçaments forçats per causes climàtiques superaran els 200 milions de persones el 2050. En les últimes dècades s’ha produït un increment notable de construcció de murs a les fronteres que interfereixen en les rutes migratòries de les persones desplaçades per qüestions ambientals, de fet, dels 15 països més contaminants del món, quatre d’ells (Estats Units, Índia, Aràbia Saudita i Sud-àfrica) han construït murs a les seves fronteres. La figura de refugiada climàtica o ambiental segueix sense estar prevista en el dret internacional, de manera que aquestes persones es troben en absoluta desprotecció.

Cal destacar, que les persones defensores dels drets humans mediambientals tenen tres vegades més probabilitat de patir violència i coacció en relació a altres persones defensores de drets humans. L’any 2018, el 77% de les persones assassinades defensores de drets humans, eren defensores de drets ambientals.

La publicació constata llavors que per parlar de crisi ambiental és necessari tenir en compte la despesa militar i el militarisme. Perquè, com ha demostrat la pandèmia de la Covid19, els actuals models de seguretat militars no donen resposta a les grans problemàtiques del nostre segle, entre elles la crisi ambiental.
“La seguretat serà impossible sense una justícia climàtica”, conclou l’informe, “les propostes per a una transició ecològica han d’incorporar necessàriament un estudi rigorós de l’actual despesa militar, de la producció i comerç d’armes, i de les prioritats per redistribuir les despeses pressupostàries dels països, per tal de passar d’enfocaments basats en el concepte de seguretat nacional militar a un enfocament basat en les necessitats i els drets socials de totes les persones”.

Consultar i descarregar els resums executius en català, castellà i anglès, i l’informe complet en català i anglès aquí.

Per a més informació i entrevistes:

Maria Vázquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau): 

premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947