17/12/2020

La R+D militar triplicarà en els PGE de 2021 la despesa prevista per a investigació sanitària

  • Segons el càlcul del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que inclou partides de despesa militar repartides (o amagades) en altres ministeris, la despesa militar espanyola en els PGE augmenta un 10,3% respecte a 2020.
  • Les inversions en l’àmbit militar, principalment en nous armaments, arribaran als 3.942 milions d’euros el 2021, un 20,4% de les inversions de l’Estat central, i disparen fins als 21.623 milions la despesa militar a Espanya en plena crisi per la Covid-19.

Barcelona, 17 de desembre de 2020. Un any més, i en plena crisi causada per la pandèmia de la Covid-19, la despesa militar espanyol augmenta. En els pressupostos generals de l’Estat per a 2021, el pressupost del Ministeri de Defensa consolidat creix un 6,5% respecte a 2020 i arriba a la xifra de 10.863 milions d’euros. I si es tenen en compte les partides repartides o amagades en altres ministeris, tal com aconsellen organismes tan dispars com l’OTAN o el reconegut centre d’estudis de pau SIPRI, arriba als 21.623 milions, augmentant un 10,3% respecte a l’any anterior, i torna a marcar un any més un nou rècord històric. Així ho constata l’última publicació del Centre Delàs d’Estudis per la Pau que analitza la despesa militar espanyola que el 2021 arribarà al 1,8% del PIB espanyol, suposant 59 milions diaris de despesa en defensa.

Com és habitual, el capítol amb major crèdit del Ministeri de Defensa és el de personal, però en l’anàlisi de l’increment de la despesa militar l’any 2021 destaquen especialment les inversions relacionades amb els nous Programes Especials d’Armaments, que l’actual Govern espanyol ha rebatejat com Programes Especials de Modernització (PEM). Les inversions en els programes de nous armaments augmenten un 30,2% respecte al 2020, i sumen un total de 3.266 milions d’euros per a l’adquisició de material militar, infraestructures, instal·lacions, armes i diverses inversions militars. A aquesta xifra s’ha de sumar la inversió en R+D militar, bona part de la qual destinada als Programes Especials d’Armament, amb la qual s’arriba a la xifra de 3.942 milions, un 20,4% del total de les inversions de l’Estat central -sense comptar les inversions de les comunitats autònomes i les transferències de capital a organismes que són majoritàriament per inversions-.

Entre les inversions pressupostades per a 2021 per als 14 programes d’armament destaquen els 488 milions que es destinaran a l’avió de combat Eurofighter (EF-2000) i el seu sistema d’aterratge, la qual cosa suposa més del doble que el destinat en 2020. Per a l’avió de transport militar A-400M es destinen 321,5 milions el 2021; per al Submarí S-80, 300 milions; per als blindats Dragón, una mica més de 245 milions; per als helicòpters d’atac Tigre, els multipropòsit NH90 i els Chinook, 69, 280 i 165 milions respectivament; i per a les fragates F-110 que fabrica Navantia es destinaran 218 milions. Finalment, es preveuen 53,4 milions dedicats a un vaixell de Salvament Marítim “BAM-IS”, que sembla apuntar a una finalitat humanitària però que està pensat per al rescat de submarins i d’operatius militars de busseig.

Els PEA van ser aprovats en part pel Govern de Mariano Rajoy, i modificats i ampliats posteriorment pel Govern de Pedro Sánchez, després de la moció de censura. Aquests nous programes d’armaments sumen en la seva inversió total prevista (2018-2033) 13.736 milions d’euros i són la principal causa de l’augment de la despesa militar. Entre aquests programes per al desenvolupament de nous armaments es troben els 348 vehicles de combat 8×8 Dragón que, amb un cost inicial aprovat aquest any 2020 de 2.100 milions d’euros, està previst que s’ampliïn fins a l’adquisició de 998 blindats, la qual cosa suposarà un cost final de més de 6.000 milions. Destaca entre els programes el nou avió de combat FCAS (NGWS en les seves sigles en anglès) que es preveu que estigui operatiu el 2040 i que arribarà a uns costos d’entre 50.000 i 60.000 milions d’euros (només el cost dels prototips ja es preveu que sigui de 8.000 milions), repartits a parts iguals entre Alemanya, França i Espanya. Aquest avió es presenta com la “nova generació” d’avions de combat, mentre se segueixen injectant milions en l’encara per acabar EF-2000.

infografia PEAS2021 WP DespesaMilitar

L’anàlisi també destaca els 861,14 milions d’euros assignats a la investigació militar, repartits en dos programes, sent el més quantiós el del Ministeri d’Indústria, que té una assignació de 676,55 milions destinats a les empreses militars a força de crèdits a interès zero per desenvolupar els PEA. 

El programa d’inversió en R+D militar dependent del Ministeri d’Indústria (programa 464B) té un destacat increment en aquests pressupostos, amb un augment de finançament del 44,7% respecte a 2020. “És alarmant que les concessions de préstecs dins del sector Públic disminueixin un 19,7%, mentre que els préstecs a grans empreses armamentistes privades com Airbus, Santa Bárbara, Indra, Escribano o SAPA augmenten més del 400%”, apunta Xavier Bohigas, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.

L’anàlisi també denuncia com en aquests pressupostos un cop més s’infravalora la partida de les missions militars a l’exterior, el que significa que acabat l’any la diferència entre la despesa inicial i la despesa liquidada s’ha de compensar amb càrrec al Fons de contingència. Aquest any 2020, per exemple, la diferència serà de 933 milions segons assenyala la liquidació provisional de 2020, i d’aquests, 728 milions són ampliacions de crèdit per sufragar les missions militars a l’exterior. Els autors consideren que aquesta fórmula, que s’utilitza des de fa anys, s’empra per amagar la despesa real d’aquestes missions a l’exterior, que només aquest any 2020 arribarà als 1.180 milions d’euros. “El Govern espanyol torna a incórrer en aquests pressupostos en l’engany de infrafinançar les operacions a l’exterior per després ampliar el seu crèdit amb càrrec al Fons de Contingència. És realment una contingència una cosa que ja se sap que passarà? ¿No és millor dedicar aquest fons a veritables contingències com una pandèmia o una catàstrofe natural?”, qüestiona Quique Sánchez Ochoa, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.

“Cal apuntar que la proposta de pressupostos generals de l’Estat espanyol de 2021 és una proposta que pretén fer front a la crisi amb una política econòmica de tall progressista destinada a incrementar la despesa social i les inversions públiques per així generar ocupació. Però aquest optimisme en l’àmbit social i d’impuls a l’ocupació tenen en l’àmbit militar el seu costat negatiu”, alerta Pere Ortega, coautor de la publicació “Anàlisi crítica del Pressupost de Defensa de l’any 2021” que publica avui el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. “Com hem repetit en incomptables ocasions, la despesa i les inversions militars no contribueixen al desenvolupament de l’economia, sinó que l’entorpeixen, ja que les armes no són béns productius. Estudis recents demostren que les inversions en educació i en sanitat generen més del doble d’ocupació que en el sector militar, i fins a un 40% més quan es fan en energies renovables”.

Finalment, els autors apel·len a un replantejament del concepte seguretat per fer front a les veritables amenaces actuals a la nostra societat, com són la manca d’accés a una salut, habitatge i ocupació dignes, o la vulneració dels drets humans i la no cobertura de les necessitats bàsiques. Per això reclamen l’aposta per la despesa social i unes polítiques basades en les cures i en la seguretat humana, i també per la reconversió de la indústria militar i de seguretat.

Consultar i descarregar el Working Paper “Análisis crítico del Presupuesto de Defensa del año 2021 completo aquí. Del optimismo social al pesimismo en Defensa” aquí.

Per a més informació i entrevistes:

Maria Vázquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau): premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947