18/11/2020

Sis de cada deu persones al món viuen en un país que ha aixecat murs en les seves fronteres

  • El 60% dels murs construïts en els darrers 50 anys (1968-2018) han estat erigits per impedir l’entrada de persones desplaçades per la força.
  • Europa és la segona regió amb més murs aixecats (26% del total de murs del món), només per darrere de l’Àsia on es troben més de la meitat de murs del món (56% del total).
  • Empreses estatunidenques, europees i israelianes són les que més s’han lucrat del negoci de la construcció de murs, per exemple Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman, L3 Technologies, Elbit, Indra, Dat-Con, CSRA, Leidos i Raytheon.

Barcelona/Amsterdam, 18 de novembre de 2020. Dies després de les disputades eleccions als Estats Units, un nou informe revela que el mur venut per Trump com un èxit de la seva administració és només un dels més de 63 nous murs fronterers erigits al llarg de les fronteres o en territoris ocupats, en tot el món*. Avui dia, 31 anys després de la caiguda del mur de Berlín, ens trobem en un món amb més murs que mai. I és que 4.679 milions de persones al món (el 60,98%) viuen en un país que ha construït murs a les seves fronteres, així ho constata l’informe “Món emmurallat, cap a l’Apartheid Global” co publicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Transnational Institute, Stop Wapenhandel i la campaña Stop the Wall.

Més enllà de l’onada de construcció de murs físics a les fronteres de països de tot el món durant les últimes dècades, molts més països han militaritzat les seves fronteres mitjançant el desplegament de tropes, vaixells, avions, avions no tripulats, vigilància digital que patrullen per terra, mar i aire. Si comptéssim aquests “murs”, parlaríem de centenars de murs erigits a tot el món. Com a resultat, ara és més perillós i mortal que mai travessar les fronteres per a les persones que fugen de la pobresa i les violències.

A més, la investigació destaca que, com als Estats Units, la immigració i el terrorisme són les principals raons donades per part dels Estats per a la construcció de murs, les dues raons juntes representen el 50%, és a dir, la meitat dels murs del món.

Israel és el país que encapçala la llista dels països que més murs han aixecat, amb un total de 6. El segueixen el Marroc, l’Iran i l’Índia amb 3 murs construïts. Els països amb 2 murs fronterers aixecats són; Sud-àfrica, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Jordània, Turquia, Turkmenistan, Kazakhstan, Hongria i Lituània.
“La tendència global de les polítiques en matèria de gestió fronterera mostra que s’està construint un món en el qual es reforça la segregació i la desigualtat. En aquest món emmurallat, les mercaderies i el capital no trobaran restriccions, seran les persones les que es veuran cada vegada més excloses per raons de classe i origen, apunta Ainhoa ​​Ruiz Benedicto, co autora de l’informe i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Sobre els casos paradigmàtics estudiats en l’informe, destaca que:

  • Fins a 4 països d’un total de 5 han construït murs a la frontera contra Síria: Israel, Turquia, Jordània i l’Iraq.
  • S’estima que l’Índia ha aixecat més de 6.540,7 quilòmetres de barreres amb els països veïns, el 43,29% del total de les seves fronteres.
  • El Marroc ha construït un mur d’ocupació amb el Sàhara Occidental considerat “la major barrera militar funcional del món”, de 2.720 km de longitud.

A més dels murs físics, es continua augmentant la militarització dels espais fronterers, utilitzant el mar o cossos de seguretat i tecnologies de vigilància i control com barreres militaritzades. L’informe destaca dos casos:

  • Mèxic ha militaritzat de forma destacable la seva frontera amb Guatemala amb equips i finançament a través del programa dels EUA “Frontera Sur”.
  • Austràlia ha convertit el mar a una barrera amb el desplegament de les Forces Armades i la Força de Fronteres, al qual suma un sistema de detenció fora de les seves fronteres que viola els drets humans.

El negoci darrere de la construcció de murs

Finalment, l’informe analitza la indústria que es beneficia de la construcció de murs i de la criminalització de les persones que fugen de la pobresa i la violència. L’informe conclou, que la indústria de seguretat fronterera és molt diversa, com mostra la quantitat d’empreses implicades en la construcció dels murs d’Israel, amb més de 30 empreses del sector de la producció militar, de seguretat, tecnològica i de la construcció .

“Molts murs i tanques són construïts per empreses de construcció locals o per organismes governamentals, com l’exèrcit. No obstant això, els murs estan sempre acompanyats per una varietat de sistemes tecnològics com equips de monitorització, detecció i identificació, vehicles, avions i armes, que proporcionen les empreses militars i de seguretat”, explica Mark Akkerman, coautor de l’informe i investigador de Stop Wapenhandel. Empreses com Airbus, Thales, Leonardo, Lockheed Martin, General Dynamics, Northrop Grumman i L3 Technologies, són les principals empreses contractades per a la construcció de murs -en particular la tecnologia que acompanya els murs- als EUA i els països de la Unió Europea. En els casos concrets estudiats en l’informe destaquen empreses com Elbit, Indra, Dat-Con, CSRA, Leidos i Raytheon.

És summament trist que el mur s’hagi convertit en el símbol d’aquesta època, tres dècades després de la caiguda del mur de Berlín. No solament és una traïció a les esperances de la gent el 1989, sinó també ens tanca en una fortalesa sense sortida i sense humanitat. Totes les investigacions ens diuen que podem esperar més migració en les pròximes dècades. Per tant, és de profunda importància buscar altres formes dignes i humanes de respondre a les necessitats de les persones que són forçades a fugir de casa per raons de pobresa, violència i canvis climàtics, alerta Nick Buxton, coeditor de l’informe i investigador del TNI.

* És important anotar que la major part del mur entre Mèxic i els Estats Units va ser construït durant les administracions de George Bush i Barack Obama, com s’apunta en l’informe Más que un Muro (2019) del TNI.

Més informació:

  1. L’informe Món emmurallat, cap a l’Apartheid Global está disponible per a consulta i descàrrega aquí.
  2. La infografia Món emmurallat, cap a l’Apartheid Global també està disponible per a descàrrega en alta definició aquí.
  3. L’informe es la cuarta edició d’una sèrie sobre murs, liderada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau en col·laboració amb el TNI i Stop Wapenhandel. El primer informe va sortir el novembre de 2018, Aixecant Murs, i destacava els 1000 de quilòmetres de murs a Europa, el segon Business of Building Walls (novembre 2019) destaca les empreses involucrades en la construcció de murs a Europa i la tercera edició Custodiar la fortalesa (novembre 2019) analitzava el paper de Frontex en la militarització de fronteres.
  4. Contacte per a entrevistes:
    1. Maria Vazquez (Centre Delàs d’Estudis per la Pau) (Central Europe Time): mvazquez@centredelas.org – +34 633 561 498 – +34 93 441 19 47
    2. Niamh Ni Bhriain (Transnational Institute TNI) (Central Europe Time): n.nibhriain@tni.org – +31 20 6626608
    3. Nick Buxton (Transnational Institute TNI) (Pacific Time): nick@tni.org – +1 530 902 3772