Guerra a Ucraïna, negoci i excusa per a qui té interès en una major militarització

La UE ha apostat per rearmar-se amb l’objectiu de protegir el mode de vida europeu i controlar les rutes comercials i l’accés als recursos

La funesta invasió russa d’Ucraïna suscita indignació i commoció. Des dels mitjans de comunicació s’insisteix molt en el desenvolupament del conflicte i en la trista situació dels ucraïnesos. Pel que fa al darrer punt, potser hi hauríem d’afegir aquells joves russos que, malgrat estar en contra d’aquesta guerra, són forçats a participar-hi.

A banda d’això, els mitjans també han especulat sobre les possibilitats que el conflicte desemboqui en una tercera guerra mundial o que Rússia utilitzi el seu arsenal nuclear. Respecte a aquesta darrera qüestió, des del Centre Delàs fa anys que insistim a afirmar que la sola existència d’armes nuclears ja és, en si mateixa, un perill. En primer lloc, és obvi que, si Rússia (o qualsevol altre país armat amb bombes nuclears) no en tingués, no podria usar-les. Però, a banda d’aquesta possibilitat en un context de guerra, s’han donat diversos episodis en què, per errors tècnics o interpretacions humanes errònies, una falsa alarma gairebé ha desencadenat un contraatac nuclear i, per tant, una escalada bèl·lica nuclear.

En canvi, es parla ben poc d’altres qüestions com ara el benefici que aquest conflicte (juntament amb la resta de conflictes avui al món: 59 en total) suposa per a la indústria d’armament, que subministra les armes a tots dos bàndols. D’ençà de la invasió, les empreses nord-americanes Lockheed i Raytheon han pujat a la borsa un 16% i un 3% respectivament, enfront d’una caiguda de l’1% a l’índex borsari S&P 500. També BAE Systems, la major empresa armamentística britànica, ha pujat un 26%.

No se n’amaguen: les guerres són oportunitats d’or per al sector armamentístic

Just abans del conflicte, les empreses principals informaven els inversors sobre un probable augment dels beneficis. Ja aleshores es preveia que la indústria mundial de defensa augmentaria un 7% el 2022. Gregory Hayes, director general de Raytheon, deia el 25 de gener: “Si ens fixem en la setmana passada, amb l’atac de drons als Emirats Àrabs Units, i, per descomptat, les tensions a l’est d’Europa i les tensions a la mar de la Xina meridional, tot plegat incideix en la despesa de defensa. Per tant, espero que en vegem algun benefici”. Un altre director general, el de la consultoria de defensa AeroDynamic Advisory, encara demostrava més cinisme. Segons ell, el risc més gran per als inversors és que tot acabés essent un castell de cartes rus i l’amenaça es dissipés. No se n’amaguen: les guerres són oportunitats d’or per al sector.

El conflicte està provocant ja un increment de la despesa de defensa. Els EUA han promès a Ucraïna més ajuda militar, a més de les més de 90 tones de subministraments militars i 650 milions de dòlars lliurats l’any passat. El president del Govern espanyol ha declarat que augmentarà la despesa en defensa fins a arribar al 2% del PIB. Alemanya i Dinamarca també han dit que augmentarien la seva despesa en defensa. La UE ha anunciat que compraria i lliuraria 500 milions d’euros en armes per a Ucraïna. Parlem d’una UE que, d’uns 20 anys ençà, està profundament interessada a potenciar (és a dir, beneficiar) el sector armamentístic (defensa i seguretat) europeu per fer-lo més competitiu i innovador.

La Unió Europea pretén reduir, en l’àmbit de la defensa, la dependència tecnològica de l’exterior. En l’actual període pressupostari (2021-2027) de la UE es preveu una considerable ampliació de la despesa en tecnologies destinades a la defensa o a usos civils relacionats amb la defensa, com ara la seguretat, la gestió de la informació, la ciberseguretat, la mobilitat (civil i militar) i l’espai.

El pressupost vigent inclou el finançament de l’anomenat Fons Europeu de Defensa (FED). La creació del FED fou anunciada el 2016 per Jean-Claude Juncker i fou aprovat pel Parlament Europeu el 2019. L’objectiu d’aquest Fons és el de finançar la investigació i el desenvolupament de prototips i tecnologia militars i està cofinançat per la UE i pels estats membres. Per primer cop des de la seva creació, l’organisme comunitari va decidir finançar investigació estrictament militar. La indústria europea de defensa i seguretat cobrarà les subvencions del Fons, durà a terme la investigació, es quedarà la propietat intel·lectual dels resultats de les investigacions i, finalment, es lucrarà venent aquests resultats als estats membres que hi estan obligats per la mateixa regulació del FED. Un negoci rodó per al sector.

La UE ha apostat per militaritzar-se i per controlar les rutes comercials i l’accés als recursos

La UE ha apostat per militaritzar-se, per rearmar-se i per potenciar els seus anomenats Grups de Combat. L’objectiu és protegir el mode de vida europeu i controlar les rutes comercials i l’accés als recursos, cada cop més escassos. És a dir, vetllar pels seus interessos econòmics i geopolítics. Segons l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), Europa ha estat la regió del món que ha registrat el creixement més gran de les importacions d’armes. Durant el període 2017-2021, les importacions de grans armes per part dels estats europeus van ser un 19% superiors a les del període 2012-2016.

Tampoc els mitjans posen l’èmfasi en les causes d’aquesta guerra. El nord-americà George Kennan, una autoritat durant la Guerra Freda i l’ideòleg de la política de la contenció del comunisme (és a dir, de l’URSS), afirmava el 1946 (i ho repetí més tard, el 1998) que l’expansió de l’OTAN fins a les fronteres de Rússia seria un greu error. Kennan també va alertar que Rússia faria coses terribles si l’OTAN arribava a les seves fronteres. El cert és que Rússia fa dècades que es queixa de l’ampliació de l’OTAN cap a l’est i de la presència d’armes nuclears estatunidenques a Europa i a Turquia.

Es pot establir un paral·lelisme clar amb la crisi dels míssils a Cuba (1962), en què, molt comprensiblement, els Estats Units no van admetre la instal·lació de míssils soviètics en aquella illa. L’expansió de l’OTAN i la ubicació d’armes nuclears dels EUA a Europa han generat, com també és fàcil d’entendre, el recel i la preocupació de Rússia per la seva pròpia seguretat. Al capdavall, l’Aliança Atlàntica és un bloc militar. De fet, la segona quinzena de desembre de 2021 (abans, doncs, de l’inici de la invasió a Ucraïna) el Kremlin va elaborar una proposta de tractat entre els Estats Units i Rússia per mirar de resoldre el conflicte.

No es pot descartar que, si s’hagués acceptat la proposta del Kremlin, la població d’Ucraïna no estaria patint aquesta guerra nefasta

S’hi estipulava que cap de les dues parts no actuaria en contra de la seguretat de l’altra part, que els EUA es comprometrien a impedir expansions posteriors de l’OTAN cap a l’est, que les dues parts es comprometrien a no desplegar míssils terrestres de curt i mitjà abast ni armes nuclears fora dels seus territoris nacionals. Malgrat la sensatesa d’aquestes disposicions, els EUA i l’OTAN les van rebutjar. No es pot descartar que, si s’hagués acceptat aquella proposta, avui la població d’Ucraïna no estaria patint injustament aquesta guerra nefasta.

És absolutament prioritari posar fi a aquesta guerra. Cal que totes les parts implicades, Rússia, Ucraïna, la Unió Europea, els Estats Units i l’OTAN estiguin disposades a dialogar fins a aconseguir-ho. No hi ha altre camí que la negociació, la cessió per part de tothom i la voluntat sincera de trobar una solució.

D’altra banda, ara que la inquietud sobre un possible ús de l’arsenal nuclear està molt latent, cal sensibilitzar la població sobre el perill que suposa (fins i tot en temps de pau), crear un estat d’opinió generalitzat en contra d’aquest tipus d’armament, que permeti incidir en els nostres governants per tal que s’adhereixin al Tractat de Prohibició i Eliminació de les Armes Nuclears, l’única garantia que ens deslliurarà de l’amenaça que representen.

Lee el artículo en catalán en Crític