Les greus afectacions de l’ús d’armes explosives en zones poblades

Les greus afectacions de l’ús d’armes explosives en zones poblades

L’ús d’armes explosives en zones poblades contamina les terres, posa en risc el mètode de subsistència de la comunitat i destrueix cases, col·legis, hospitals, sistemes de sanejament i aigua, i moltes altres infraestructures. El seu impacte pot derivar en l’escassetat de recursos bàsics, afectant indiscriminadament i individualment a la població civil. Concretament, l’ús d’aquestes armes ha ferit o causat la mort de 262.413 civils entre 2011 i 2020, així com ho indica el nou informe de l’associació Action on Armed Violence (AOAV). Aquesta xifra de víctimes civils equival al 73% d’un total de 357.370 morts o persones ferides – incloent totes les parts i actors del conflicte. En zones poblades, el 91% de les persones afectades són civils; la majoria de les quals es trobaven en àrees residencials, seguit de mercats i llocs de culte. D’altra banda, en zones sense concentracions de civils, el percentatge de persones afectades és del 25%, segons les dades de l’informe.

L’explosió i fragmentació de les armes explosives suposa un gran risc per les zones poblades caracteritzades per les concentracions de civils. Les conseqüències d’aquests atacs severs impacten negativament en el desenvolupament socioeconòmic de la població i produeixen un increment del nombre de desplaçats interns i persones refugiades. En aquest context, les organitzacions humanitàries es troben amb grans dificultats per accedir a les zones afectades i assistir a la població civil. Com a resultat de no poder desplegar els equips humanitaris, ni oferir recursos de primera necessitat o atenció mèdica, la situació humanitària s’agreuja enmig del conflicte armat.

Quins artefactes utilitzen i qui els utilitza?

El 52% dels danys causats a civils han estat produïts per artefactes explosius improvisats (IED), el 23% per armes explosives llançades des de l’aire, el 21% per armes explosives llançades des de terra, i el percentatge restant per l’ús de múltiples tipus d’armes explosives i mines, segons indica l’anàlisi. Els atacs aeris, les bombes llançades des de l’aire, els míssils, el foc d’artilleria, les granades propulsades per coets i els cotxes bomba són tan sols alguns exemples de l’extensa varietat d’armes explosives utilitzades.

S’han produït incidents en un total de 123 països. A Síria, Iraq, Afganistan, Pakistan i Iemen, és on han tingut lloc més atacs amb armes explosives que han destruït la vida de més persones. Respectivament, el nombre de civils afectats en aquests països és de 77.534, 56.316, 28.424, 20.719 i 16.645, segons AOAV. Entre els responsables de l’impacte causat per les armes explosives trobem als governs, però també a actors no estatals. Síria, Israel, la coalició liderada pels Estats Units, la coalició d’Aràbia Saudita i Pakistan són els països que més les utilitzen i, precisament, estan involucrats en conflictes armats que han provocat grans crisis humanitàries. Pel que fa als grups no estatals, s’inclou a l’ISIS, als Talibans, als rebels de Síria, als separatistes d’Ucraïna i a Al Shabaab, segons el mateix informe.

Violació de les lleis internacionals i absència de responsabilitat

Les armes i els atacs indiscriminats que causen danys desproporcionats a la població civil estan prohibits per la Convenció de Ginebra de 1949 i pel Dret Internacional Humanitari, a més de suposar una violació dels Drets Humans. No obstant això, inclús els atacs suposadament dirigits a objectius militars acaben afectant infraestructures i a la població civil, sobretot quan aquests es produeixen en zones poblades. A més, l’increment de l’ús de companyies militars i de seguretat privades que podrien utilitzar armes explosives suposa un perill a causa de la seva falta de regulació i l’absència de responsabilitat que suposen.

Per a reduir i evitar l’ús d’armes explosives, es necessiten respostes més efectives i contundents. Tot i això, no totes les armes estan prohibides actualment, com sí que succeeix en el cas de les mines antipersones o les bombes de dispersió, gràcies al Tractat d’Ottawa i a la Convenció sobre Bombes de Dispersió, respectivament. Aquest buit legal complica el procés de fer que els culpables es facin responsables, tot i l’existència d’acords com el Conveni sobre Certes Armes Convencionals que hauria de prohibir o restringir l’ús d’armes que afecten civils indiscriminadament. De la mateixa manera, l’ús d’armes de foc indirecte o armes no guiades són de gran preocupació.

Per acabar amb l’ús d’armes explosives, els governs han de comprometre’s a no utilitzar-les i declarar la seva participació en el desenvolupament de polítiques, lleis i una renovada doctrina militar que impedeixin el seu ús, reconeixent els danys que causen en impactar en àrees extenses i habitades. Per últim, també haurien de reconèixer els drets de les víctimes, assistir-les i proveir atenció mèdica i tots els recursos que siguin necessaris per a la seva recuperació, rehabilitació i inserció.

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau és membre de la Xarxa Internacional contra Armes Explosives (INEW) i treballa per l’abolició de les armes explosives i la prohibició del seu ús, producció, compra, venda o possessió, amb l’objectiu d’acabar amb els danys humanitaris que causen en ser utilitzades en àrees poblades.



 13/07/2021

Col·laboradora: Iris Blay Puntas
Linia de recerca :
Destaquem: Nova webapp Pacifistapp per estar connectada a l’actualitat del pacifisme, el desarmament i la desmilitarització!