El Centre Delàs desmunta el mite de la precisió de les armes explosives en un nou informe coincidint amb la signatura a Dublín de la Declaració Política per prohibir el seu ús a zones poblades

  • Quan es bombardegen zones urbanes, 9 de cada 10 víctimes són civils.
  • Les armes explosives no poden en cap cas, ni tan sols les avançades com ara les bombes de precisió o els drones armats, garantir la discriminació entre civils i combatents quan s’utilitzen en zones urbanes.
  • S’espera que al voltant de 75 Estats -inclosa Espanya- signin aquesta declaració a Dublín, entre els quals hi ha alguns dels principals usuaris d’armes explosives, així com països afectats.

Barcelona, ​​17 de novembre de 2022. L’ús d’armes explosives en zones poblades exposa la població civil a un alt risc de mort o lesió i a la destrucció accidental o deliberada de les infraestructures de què depèn. Així ho constata el nou informe que publica avui el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb motiu de la signatura de la Declaració Política per a la prohibició d’aquestes armes en zones urbanes. I és que el 90% de les víctimes dels bombardejos en zones poblades són civils, tal com demostra una investigació de l’organització AOAV, que des del 2010 ha documentat en almenys 130 països incidents que involucren danys civils per l’ús d’armes explosives.

Els estats i altres parts interessades es reuneixen avui i demà, 17 i 18 de novembre a Dublín, en una Conferència Internacional on se signarà la Declaració política sobre l’enfortiment de la protecció dels civils davant de les conseqüències humanitàries derivades de l’ús d’armes explosives en àrees poblades. La declaració és un èxit històric amb el potencial d’enfortir significativament la protecció dels civils contra els bombardejos de pobles i ciutats. El text és fruit d’anys de treball de la campanya internacional que treballa per a la prohibició de les armes explosives (INEW per les sigles en anglès) -que el Centre Delàs impulsa a l’Estat espanyol-, i del lideratge d’Irlanda els últims anys.

En concret, la Declaració signada avui, demana que els Estats es comprometin a adoptar polítiques nacionals i pràctiques militars que no causin danys a la població civil, a abstenir-se d’utilitzar armes explosives amb efectes d’àrea àmplia en zones poblades i recopilar i compartir dades sobre els efectes de les armes explosives. Un total de 112 estats i territoris i 6 agrupacions d’estats han reconegut públicament el dany causat per les armes explosives en zones poblades en diferents declaracions.

“Encara que no són jurídicament vinculants, declaracions polítiques com aquesta tenen un pes important perquè poden ajudar a aclarir l’aplicabilitat del dret internacional existent a una situació concreta o a esbossar normes de conducta que van més enllà del dret vigent. En el cas d’aquest tipus d’armes, responsables de tantes víctimes en guerres de tot el món, com va passar amb les bombes de dispersió o les mines antipersones, l’única solució davant l’impacte devastador del seu ús en zones poblades, és la seva prohibició”, apunta Camino Simarro, investigadora del Centre Delàs i coautora de l’informe.

Un representant del Centre Delàs d’Estudis per la Pau assisteix el dijous 17 i el diverndres 18 de novembre a Dublín al Fòrum de la societat civil i a la Conferència per a l’adopció de la Declaració Internacional per a la protecció dels civils davant l’ús de les armes explosives en àrees poblades.

Tot i que el dret internacional humanitari ha intentat restringir i prohibir l’ús de diversos tipus d’armes, els atacs indiscriminats i desproporcionats en zones urbanes estan a l’ordre del dia, principalment mitjançant l’ús d’armes explosives.

L’efecte de certes armes d’aquest tipus també pot impedir la producció i la distribució de béns i serveis essencials per al benestar de la població civil. Els conflictes a l’Iraq, Síria, el Iemen i, més recentment, Ucraïna han demostrat aquests greus impactes en les infraestructures bàsiques i en l’entorn de què la gent depèn, cosa que també genera un gran patiment i vulnerabilitat, així com efectes a llarg termini en el desenvolupament socioeconòmic i humà de la regió o país en qüestió. També queda palès en aquests conflictes que l’ús d’armes explosives a zones poblades constitueix una de les principals causes de desplaçament, tant a nivell intern com fora del país mateix.

En aquest sentit, la investigació aporta arguments que desmunten el mite de la precisió de les noves armes, utilitzat per governs i exèrcits per justificar determinades operacions militars, al·legant que respecten el DIH i no afecten la població civil. El principal objectiu d’aquestes armes és reemplaçar els combatents humans al terreny, plantejant guerres asimètriques amb un nombre molt més reduït de baixes pròpies. Estan dissenyades, per tant, per disminuir les baixes de soldats en combat, però això no significa que estiguin preparades per reduir el nombre de víctimes civils. De fet, els autors apunten que amb l’ús de noves armes robòtiques i la proliferació de conflictes armats de baix cost i risc per a la part atacant és molt possible que morin més civils que en els atacs amb armes convencionals.

“A l’Estat espanyol també hem escoltat declaracions en aquest sentit, com van ser les de Josep Borrell, defensant la venda de míssils a l’Aràbia Saudita, malgrat que estan àmpliament documentats bombardejos amb nombroses víctimes civils per part del règim saudita”, recorda Jordi Calvo, també investigador del Centre Delàs i coautor de l’informe.

La investigació conclou que la percepció de la possibilitat de dur a terme atacs sense risc pot fer prevaler les solucions militars per sobre de les polítiques, abaixant els llindars per iniciar accions militars. I, per altra banda, que les noves tecnologies com la intel·ligència artificial permetran que sigui més fàcil pensar en guerres a distància més abstractes, cosa que pot portar a més accions militars i a una escalada incontrolada de conflictes en els quals la població civil és sempre la principal damnificada.

                                                 ______________________________

Podeu consultar l’informe complet aquí i la declaració traduïda al català en l’annex del mateix informe.

Més informació i entrevistes:

Maria Vazquez / premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947



Publicacions Relacionades