23/12/2021
Publicat en Barcelona
L’Estat espanyol continua destinant recursos a la militarització en un context en què la seguretat requereix respostes sanitàries, humanitàries i mediambientals
- Un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau analitza els nivells de militarització dels àmbits polític, humanitari, educatiu i de diferents territoris de l’Estat espanyol.
Barcelona, 23 de desembre de 2021. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica un nou informe en què analitza de quines maneres el militarisme impregna diversos espais polítics, socials, educatius i territorials a l’Estat espanyol. L’anàlisi contraposa el nivell de militarització d’aquests diferents àmbits de la societat davant del context actual de crisi sanitària, econòmica i ecosocial.
“Una mostra de com la doctrina militarista cala en les nostres societats ha estat la crisi sanitària de la Covid-19. Tot i tractar-se d’un assumpte de seguretat sanitària s’ha construït tota una narrativa de guerra al seu voltant, desplaçant el discurs de l’àmbit de la seguretat humana al de la seguretat militar, fins i tot arribant a visibilitzar els militars com a agents actius davant de la crisi sanitària, tot i ser els sectors sanitaris i de la investigació científica els que presentaven plenes facultats, i per tant, el veritable paper protagonista, per fer front a la situació”, apunta Ainhoa Ruiz, investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i editora de l’informe.
I és que, malgrat que la Directiva de Defensa Nacional assenyala actualment entre les principals amenaces a la nostra societat problemàtiques globals com ara el canvi climàtic, les pandèmies, les migracions o la vulnerabilitat energètica; l’anàlisi realitzada mostra com des de les institucions es fomenta una seguretat militarista basada en l’impuls de la indústria armamentista, de la dimensió i els recursos de les Forces Armades i de la despesa militar en els pressupostos de l’Estat. “Aquestes despeses d’un pressupost militaritzat, juntament amb unes Forces Armades sobredimensionades, no serveixen per abordar les veritables amenaces a la seguretat que presenta la població i que la mateixa Directiva de Defensa Nacional assenyala, davant les quals els exèrcits tenen poc a fer”, conclou l’anàlisi.
La publicació també analitza com el militarisme impregna diversos àmbits de les nostres societats “en una cerca de legitimació de l’aparell militar, de les seves estructures i de determinades polítiques que el mantenen”. Pel que fa a la militarització de l’àmbit humanitari, l’informe analitza la militarització dels serveis de protecció civil a través de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Destaquen algunes dades com que el 2019 la UME va fer 64 intervencions, 0,017 per cap dels seus més de 3.500 membres, amb un pressupost d’uns 150 milions d’euros anuals a tot l’Estat espanyol; el mateix any, només a Barcelona, 607 bombers i bomberes van fer gairebé 21.000 sortides, 34,5 per cap, amb un pressupost tres vegades més baix. En relació a la militarització de les migracions i de l’espai fronterer, conclou que els tres espais fronterers de l’Estat espanyol presenten un nivell alt de militarització mitjançant el desplegament de les Forces Armades, Policia Nacional i Guàrdia Civil, i Ceuta i Melilla són les comunitats autònomes amb més presència d’aquests a tot l’Estat en relació amb la població del territori (totes dues presenten un desplegament d’un 4,9% seguides de lluny per Aragó amb 1,1).
Sobre la militarització de l’educació i el llenguatge, l’anàlisi mostra que gairebé totes les universitats espanyoles, tant públiques com privades, tenen subscrits acords i convenis de col·laboració amb el Ministeri de Defensa. En els darrers anys, en els àmbits de pràctiques acadèmiques o activitats docents, actes i esdeveniments s’han donat, almenys, 101 convenis, en un total de 17 comunitats autònomes de 19. D’altra banda, el Ministeri de Defensa arriba de dues maneres als espais educatius; primer, creant continguts curriculars, com són el cas dels anys 2007 i 2011, anys en què es van crear llibres per treballar el concepte de Defensa des d’una perspectiva militar a les aules i, l’any 2015, amb la Llei 36/2015 de Seguretat Nacional que va introduir les comunitats docents com a espais referents per introduir la “Cultura de Seguretat Nacional”. Segon, amb l’organització d’activitats extracurriculars, com mostra l’exemple del concurs “Carta a un militar”.
L’informe també analitza el nivell de militarització d’alguns territoris de l’Estat espanyol, com és el cas d’Andalusia, la comunitat autònoma amb més presència d’efectius de les Forces Armades amb 24.121 el 2020, a les quals se sumen les unitats que tenen estacionades els EUA i el Regne Unit en bases militars a la regió. O el cas de les Canàries, que se situa en el rànquing de grans bases militars arxipelàgiques del món, afavorides per l’OTAN, al costat de Xipre, Guantánamo i Pearl Harbour, a causa del seu interès geopolític. Per això, compta amb un cos de seguretat per cada 116 habitants, i un militar per cada 145 habitants, mentre que només es disposa d’una psicòloga per cada 17.000 persones.
Més informació i entrevistes:
Maria Vazquez – premsa@centredelas.org – 633 561 498 – 934 411 847
Compartir
Publicacions Relacionades
