01/04/2022
Publicat en Barcelona
Santander entre els 10 bancs europeus que més inverteixen en empreses que fabriquen armament nuclear
- La Campanya Banca Armada exigeix al Banc Santander a la seva Junta d’Accionistes que deixi de finançar empreses relacionades amb l’armament nuclear i la militarització de fronteres.
- Sara Manserra, activista de la campanya, ha intervingut per a denunciar les relacions del banc amb empreses productores d’armament nuclear, malgrat estar prohibides pel dret internacional des de l’entrada en vigor del Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears al gener de l’any 2021.
- Gemma Amorós, també activista i tècnica de la campanya a Setem Catalunya, ha centrat la seva intervenció en evidenciar les vinculacions del Santander amb la militarització de fronteres i la vulneració de drets humans que es cometen per a protegir l’Europa fortalesa.
Barcelona, 01 d’abril del 2022. Sara Manserra i Gemma Amorós han intervingut avui a la Junta d’Accionistes del Banc Santander, celebrada a Boadilla del Monte. Les activistes de la Campanya Banca Armada, que han pogut participar gràcies a la delegació de vot de diverses accionistes crítiques, han denunciat la participació i les inversions que ha realitzat el Banc Santander en empreses armamentístiques durant el període 2019-2021, que han ascendit a més de 5.400 milions d’euros.
Santander: al Top 10 dels bancs europeus que més financen les armes nuclears
La intervenció de Sara Manserra s’ha centrat en la denúncia del finançament d’empreses que fabriquen armament nuclear. L’activista ha explicat que, durant el període 2019-2021, el Banc Santander ha finançat vuit empreses que fabriquen aquest tipus d’armament, sumant un total de 5.344 milions d’euros, i ha afegit que “això suposa, segons les dades dels quals disposem, un increment del 174% respecte al període anterior pel que fa a inversions en empreses que fabriquen armes nuclears”.
Cal recordar que al gener de l’any 2021 va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, després que 51 països el ratifiquessin. Aquest tractat prohibeix explícitament la fabricació, el desenvolupament, l’adquisició, l’emmagatzematge i l’emplaçament d’armes nuclears, així com prohibeix usar o amenaçar d’usar aquestes armes i, finalment, també prohibeix que s’assisteixi o s’ajudi de qualsevol manera perquè es puguin realitzar aquests actes prohibits.
Les vuit empreses finançades pel Banc Santander han estat Boeing, Airbus, Honeyell Internatiownal, Safran, Thales, Fluor, Leonardo i Raytheon Technologies.
Boeing, Raytheon Technologies i Honeywell Internacional estan fabricant components clau per als míssils nuclears intercontinentals Minuteman III. Entre les tres han rebut més de 2.800 milions d’euros en finançament del Santander, tant en crèdits com en operacions d’emissió de bons (underwriting). D’altra banda, el Banc Santander també ha finançat a Airbus, Safran i Thales, que produeixen i fan tasques de manteniment dels míssils nuclears balístics M51 utilitzats en els submarins francesos. Entre les tres han rebut més de 2.300 milions d’euros també en crèdits i operacions d’underwriting.
Finalment, Manserra ha destacat que “és un imperatiu moral, sobretot en el context que estem vivint on s’està incrementant de manera vertiginosa l’amenaça d’una guerra nuclear, deixar de finançar les empreses que produeixen aquest tipus d’armament i apostar pel desarmament nuclear”.
Denunciem els vincles del Banc Santander amb empreses relacionades amb la militarització de fronteres
Per part seva, la també activista Gemma Amorós ha denunciat que el Banc Santander està utilitzant el conflicte armat a Ucraïna per a rentar la seva imatge, i ha destacat: “en anys anteriors vam estar denunciant i relacionant la seva implicació financera amb empreses que van fabricar armament que després va ser utilitzat en conflictes armats com el del Iemen. I els hauria de caure la cara de vergonya d’utilitzar el conflicte d’Ucraïna per a rentar la seva imatge amb campanyes de donacions i de suposat altruisme”.
I és que des de fa molts anys, a la frontera sud de l’Estat espanyol i a Canàries arriben persones que fugen de conflictes com Síria, Etiòpia, Somàlia, Líbia o el Sahel, o que fugen de zones en tensió o que simplement busquen un lloc millor on viure fora de perill i en pau. Quan aquestes persones arriben a les nostres fronteres, se’ls rep de manera inhumana a causa del sistema de militarització i securitització que tenim instal·lat per a protegir l’Europa Fortalesa.
Segons les dades obtingudes per la campanya Banca Armada, el Banc Santander ha finançat al Grupo Eulen, ATOS i Accenture. Totes elles formen part de les empreses contractistes que han rebut encàrrecs a la frontera sud per a fer, per exemple, serveis de manteniment i reparació tant de llocs fronterers com dels CETIs (Centres d’Estada Temporal per a Immigrants), on es viu en una sobreocupació “sistemàtica” i on es cometen flagrants violacions dels drets humans. El Grupo Eulen, empresa que ha rebut gairebé 65 milions d’euros en crèdits del Banc Santander, té 42 contractes per a gestionar aquest tipus d’instal·lacions.
El Banc Santander també va facilitar operacions d’underwritting per valor de 47 milions a ATOS, que es lucra també del negoci de la militarització de la frontera sud, concretament a través de 26 contractes, entre altres coses, per al manteniment dels radars del sistema SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior).
A més, també s’ha pogut conèixer que el Santander ha disposat de gairebé 11 milions d’euros en accions d’Accenture. Amorós ha destacat que “Accenture, juntament amb altres empreses, va guanyar un contracte marc de 157 milions d’euros per a desenvolupar el Biometric Matching System (BMS), que és un component bàsic dels sistemes d’identitat que utilitza la UE per a militaritzar les seves fronteres, reproduint així la narrativa que la crisi humanitària de les persones refugiades és una amenaça a la seguretat”, i ha conclòs: “L’any 2020 hi havia 34 conflictes armats al món, entre ells el d’Ucraïna de l’est, que va començar l’any 2014. Els conflictes armats comencen i es perpetuen gràcies a les armes i als bancs que les financen”.
SOBRE LA CAMPANYA BANCA ARMADA
La campanya està formada actualment per nou organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM Federación, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, Finançament Ètic i Solidari -FETS-, Alternativa Antimilitarista- Movimiento de Objeción de Conciencia, el Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundación Finanzas Éticas-, que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals.
Compartir
Publicacions Relacionades
