Indústria d’armes a Catalunya Dels trabucs a l’aeronàutica

Índice del artículo

Els inicis de la indústria militar a Catalunya

La indústria militar en el segle XX

Indústries i contractistes de defensa a la Catalunya actual

L’aeronàutica militar s’instal·la a Catalunya

Fracàs i corrupció a EADS

Les armes afavoreixen el desenvolupament?

L’impacte de l’aeronàutica militar en els drets humans i el medi ambient

Conclusions

Bibliografia, webs consultats i notes

Todas las páginas

Página 9 de 10

Com s’ha exposat en aquest Quadern, la indústria de les armes a Catalunya va tenir moments d’auge en el passat, especialment durant el segle XVII i el primer terç del segle XX, però ha sigut generalment feble en relació a altres països. Tanmateix, aquests últims anys, s’han proposat i dut a terme un nombre d’iniciatives per fomentar aquest sector. Ja no es tracta de produir armes blanques o pistoles com en altres èpoques. La indústria de l’armament que es potencia a Catalunya, com a tants altres països occidentals, és més sofisticada i alhora més ambigua. Sofisticada perquè s’estimulen empreses i projectes relacionats amb la fabricació de productes tecnològicament molt avançats. I ambigua perquè la majoria de les empreses que tenen departaments “de defensa” treballen també amb productes d’ús civil. No sempre hi ha prou informació i transparència per saber quants recursos es dediquen a cada cosa i quina és la finalitat última dels diferents productes. Fins i tot aquell material que es presenta com d’ús civil acaba sent venut als exèrcits espanyols, europeus o d’altres parts del món.

Les empreses catalanes o amb seu a Catalunya que es dediquen a la producció d’armes en un sentit més convencional (pistoles, fusells, municions, etc.) són relativament limitades en nombre i producció. Però el que sí que trobem és tota una sèrie d’empreses que produeixen materials o components de materials destinats a operacions militars, com per exemple subministrament de sistemes informàtics, remolcs pel transport d’armes, vehicles per a l’exèrcit, etc.

D’altra banda, a Catalunya es multipliquen projectes relacionats amb la indústria aeronàutica. Aquesta, si bé té algunes finalitats d’ús civil, té també components militars molt importants. Potenciar el sector de l’aeronàutica és, per a alguns, una manera de desenvolupar un sector tecnològicament punter a Catalunya i permetre al país situar-se al mateix nivell que altres potències europees. Tanmateix, la indústria aeronàutica no és una indústria qualsevol. Alguns dels seus avenços, aplicats en l’àmbit civil, poden significar una millora en el benestar de les persones, però el seu desenvolupament també té unes conseqüències nefastes en el medi ambient, el respecte dels drets humans i la pau, sobretot quan s’utilitza amb finalitats militars. I no hem d’oblidar que el sector aeronàutic que s’està instal·lant a Catalunya està directament vinculat a la fabricació d’avions i helicòpters de combat.

El desenvolupament del sector aeronàutic a Catalunya no respon únicament a iniciatives privades sinó que també té el vistiplau i el suport de les administracions públiques que ens governen.

Des del Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs creiem que cal estar ben informats i informar la resta de la ciutadania sobre el material bèl·lic que es produeix a Catalunya i sobre les indústries d’armament que es volen potenciar, especialment davant la dificultat de distingir entre empreses que produeixen material exclusivament d’ús civil i aquelles que destinen els seus productes a forces armades. També cal estar ben informats sobre com es finança la producció i comercialització d’aquest material, a vegades amb fons públics, altres a través de crèdits concedits per les caixes i els bancs on dipositem els nostres estalvis.

Com a ciutadans amants de la pau, volem demanar a les administracions que deixin de donar suport a la indústria de guerra i que els discursos sobre el foment de la cultura de pau es tradueixin en una aposta sincera i contundent per a la noviolència i per un país desmilitaritzat.

Página 10 de 10

Building, Kenneth, a Elgar, Edward, Towards a New Economics, 1992 (traducció al català disponible a www.justiciaipau.org/centredelas)

Dumas, Lloyd, The Political Economy of Arms Reduction: Reversing Economy Decay, 1982

Font, Tica, Las violencias en el mundo, un reto para el movimiento por la paz, Revista Mientras Tanto nº 101, 2006

Lock, Peter, U.N. Population Division, World Population Prospects 2002, NY, Nacions Unides, 2003.3. (disponible a www.peter-lock.de2.)

Lluch, Ernest, La Catalunya vençuda del segle XVIII, ed. 62, Barcelona ,1996

Martí, R., Sala, X. i Calvó, J.L., Pistoles, trabucs i pedrenyals, Barcelona, 1995

Martí, Ricard, Cataluña armería de los borbones, ed. Salvatella, Barcelona, 2004

Melman, Seymour, The Permanent War Economy: Capitalism in Decline, 1974

Oliveres, Arcadi, i Ortega, Pere, El militarismo en España, ed. Icaria, Barcelona, 2007

Oliveres, Arcadi, i Ortega, Pere, El ciclo armamentista español, ed. Icaria, Barcelona, 2000

Oliveres, Arcadi, Contra la fam i la guerra, Angle editorial, Barcelona, 2004

Webs consultats
www.justiciaipau.org/centredelas

www.sipri.org

www.afarmade.org

www.bcnaerospace.org/public/index.php

www.epsusa.org/network/data.htm

http://defence.janes.com/

Notes:

(1) Crida de mobilització civil d’autoprotecció davant un perill imminent

(2)Martí, Ricard (2004): Cataluña armería de los Borbones, p. 221/224

(3)Ibídem, p. 160

(4)Ibídem, p. 7, 26, 27

(5) Els botiflers són els catalans seguidors de Felip V

(6) Els asientos eren els sistemes de licitació de l’Estat per contractar armes amb els mestres armers mitjançant una subhasta pública

(7) Ibídem, Martí, R.; Sala, X. (1995); Lluch, E. (1996)

(8)Ibídem

(9)Per consultar sobre els plets, vegeu Martí, R., Sala, X. (1995)

(10)Estats Units 22.000 morts i Brasil, 45.000 l’any 2005. A Somàlia, Afganistan i Sudan estan patint conflictes armats.

(11)Sobre violència reguladora, vegeu Lock, Peter, en http://www.peter-lock.de; també es por consultar el treball de Font, Tica, en http://www.justiciaipau.org/centredelas/

(12)El comerç d’armes mundial és de 22.000 milions de dòlars anuals (SIPRI 2006), un 3% són 660 milions de dòlars

(13)Es poden consultar Building, Kenneth, a Elgar, Edward: Towards a New Economics, 1992 (hi ha traducció a www.justiciaipau.org/centredelas). Melman, Seymour: The Permanent War Economy: Captalism in Decline, 1974. Dumas, Lloyd: The Political Economy of Arms Reduction: Reversing Economy Decay, 1982

(14) Redactades amb la col·laboració de Sabina Puig, de Justícia i Pau.