Banca Armada: com els bancs espanyols financen el comerç d’armes

La banca armada espanyola ha destinat 8.686 milions de dòlars a 9 companyies que han fabricat armament, exportat a l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs, països que participen a la guerra del Iemen

El passat 11 de juny coneixíem, un any més, el contingut d’un informe que fa públic el Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, Estadísticas españolas de exportación de material de defensa, de otro material y de productos y tecnologías de doble uso, Año 2020.

En aquest document, s’hi detalla, en primer lloc, quin marc legal i quins òrgans de control són els encarregats d’autoritzar aquestes exportacions. Són dos, la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU) i la Secretaría de Estado de Comercio, que gràcies a un informe previ de la JIMDDU, autoritza finalment les exportacions.

Cal assenyalar-los, perquè tenen gran part de la responsabilitat d’expandir la facturació d’empreses estatals que es dediquen fonamentalment, o tenen línies de negoci, enfocades a la fabricació d’armes i la militarització de fronteres.

Sense entrar a valorar en profunditat els detalls de l’informe, 2020 ha sigut un any condicionat per la pandèmia de la COVID-19. S’han exportat 3.622,4 milions d’euros de material, davant els 4.042,3 milions d’euros de l’any anterior, suposant una reducció del 10,4%. Ni una ni l’altra són xifres molt baixes, l’Estat Espanyol, és un dels principals exportadors d’armes del món amb una contribució i paper destacable en l’escenari del comerç d’armes internacional. A més, cal mencionar que han sigut autoritzades exportacions el 2020 per valor de 26.551,9 milions d’euros gràcies al fet de concedir 1.981 llicències. La pandèmia va col·lapsar serveis públics i administracions però no va poder frenar la feina de la JIMDUU i la Secretaría de Estado de Comercio pel que fa a les autoritzacions.

Les armes que s’exporten en direcció a països de la OTAN o la UE ascendeixen a més del 70% de les exportacions però dins aquest llistat, que no ens agradaria que existís, enguany també trobem altres països habituals com Israel, Colòmbia o Marroc protagonistes de l’actualitat recent que marca la premsa internacional per violacions flagrants dels drets humans.

A més d’aquests països, cal parlar de l’aparició de nou a la llista de l’Aràbia Saudita, amb 48,3 milions d’euros adquirits i els Emirats Àrabs Units 27,7 milions d’euros. ¿Que tenen en comú aquests països? Formen part d’una coalició que continua engrandint la que probablement és la crisi humanitària més important dels darrers anys amb un conflicte armat al Iemen que ha destrossat la vida de gran part de la seva població i que continua silenciat.

Iemen: Un país devastat per sis anys de guerra

Mentre Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units continuen rebent armes de l’Estat Espanyol, al Iemen la situació és insostenible. Fa uns mesos, es complien 6 anys de conflicte i res ha millorat ni sembla que ho pugui fer a curt termini. ACNUR, xifra en més de 4 milions a les persones desplaçades internes des de 2015. Segons l’ONU, els alts nivells d’inseguretat alimentària persisteixen al país enmig del conflicte, la crisi econòmica i la pandèmia de la COVID-19. 50.000 iemenites es troben en condicions de fam i 5 milions estan a un pas d’estar-lo. Altres 11 milions s’enfronten a nivells crítics d’inseguretat alimentària. 20,7 milions de persones necessiten assistència humanitària. Aquest sisè aniversari ens recorda que el comerç d’armes i el cicle econòmic militar no s’aturen i durant el 2020, 34 conflictes armats no s’han paralitzat tot i els efectes de la pandèmia.

La Banca Armada i les armes exportades a Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units

Per entendre com és possible mantenir en moviment aquest cicle econòmic militar i el comerç d’armes a nivell mundial, cal posar el focus en variables com la despesa militar mundial que va augmentar per cinquè any consecutiu fins a arribar als 1,98 bilions de dòlars, 64 mil milions més que l’any anterior. Un augment del 2,4% en termes reals. Aquesta enorme despesa militar constant fa moure aquest engranatge que necessita el suport de la banca i els seus serveis financers. Les empreses productores d’armes, requereixen passius per tal de finançar la seva producció i les seves activitats. Les institucions financeres proporcionen aquestes facilitats, però a més, moltes d’elles, també decideixen formar part de l’accionariat d’empreses que produeixen armes, armes que poden acabar en conflictes armats com el del Iemen.

Recentment, des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, hem publicat un nou informe per tal de visibilitzar encara més aquesta relació. L’informe 48 del Centre Delàs: Finançament de les armes de la guerra del Iemen. Anàlisi del finançament de les empreses d’armes que han exportat a Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units (2015-2019).

Aquest nou informe detalla les exportacions de material militar que durant el període 2015-2019, un total de 25 països de tot el món han acordat enviar a l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs. Els Estats Units és el país que encapçala la llista acaparant el 72,2% del total de les transaccions. Li segueix el conjunt de països de la Unió Europea, que representen el 21,9% de les exportacions.

Un nombre total de 80 empreses d’armes han exportat els seus productes a aquests països. Donada la dificultat d’aconseguir les dades d’inversions i finançament de les institucions financeres a les empreses d’armes a la Base de dades de la Banca Armada, únicament disposem de dades sobre el finançament de 15 d’aquestes empreses exportadores. Són grans conglomerats empresarials i empreses reconegudes d’Estats Units, Regne Unit, Europa, la Xina o Corea del Nord, països que participen del negoci de la producció i manteniment d’armes. Aquestes companyies són: Airbus, BAE Systems, Boeing, Xina Aerospace Science and Technology Corporation, General Dynamics, Leonardo, LIG Nex1, Lockheed Martin, Navantia, Norinco, Raytheon Technologies, Rheinmetall AG, Rolls – Royce, Textron i Thales Group. Les empreses espanyoles que figuren en aquests llistat son Airbus i Navantia, Aquesta darrera empresa, es la encarregada de fabricar 5 corbetes Avante-2200 encarregades per l’Aràbia Saudita el 2018, i que es lliuraran el 2022.

L’informe també recull dades que mostren com centenars d’entitats financeres de la Banca Armada Internacional han dedicat un total de 607 mil milions de dòlars a les principals empreses subministradores d’armament, per als exèrcits de l’Aràbia Saudita i els EAU entre 2015 i 2019, quan aquests països han realitzat accions bèl·liques contra la població civil iemenita.

Entre les 50 entitats que lideren el rànquing de la Banca Armada internacional que ha finançat aquestes empreses d’armes trobem algunes de les principals institucions financeres dels EUA. Parlem de BlackRock, Goldman Sachs, Morgan Stanley o Citigroup. També hi apareixen bancs europeus com Deutsche Bank, Barclays, BNP Paribas, o l’asseguradora AXA, Unicredit o el Norwegian Government Pension Fund – Global. Per últim, cal mencionar la presència als dos dels grans bancs espanyols BBVA i Banc Santander, líder habituals de la Banca Armada Espanyola.

BBVA i Banc Santander són els bancs espanyols que més finançament han destinat a les empreses d’armes subministradores dels principals exèrcits involucrats a la guerra a Iemen, amb 5.231 milions de dòlars durant el període 2015-2019.

La banca armada espanyola ha destinat 8.686 milions de dòlars a 9 companyies que han fabricat armament, exportat a l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs. Les empreses beneficiades dels seus serveis o inversions financeres són: Airbus, Boeing, General Dynamics, Leonardo, Navantia, Raytheon Technologies, Rolls – Royce, Thales i Rheinmetall AG.

L’alternativa a la Banca Armada només poden ser les finances ètiques

Sembla un fet constatat que a l’imaginari mainstream i a la cultura popular s’ha instal·lat una idea no equivocada. Institucions financeres i producció i comercialització d’armes van de la mà. No obstant això, encara falta molt camí per recórrer pel que fa a la popularització de les finances ètiques.

Per a l’optimisme, només cal comprovar el creixement i la consolidació durant els darrers anys de les entitats de finances ètiques, Fiare, Oikocredit, Coop57 o Triodos Bank, que gràcies a l’augment de l’estalvi recollit i la confiança dipositada en iniciatives que promouen un altre model d’economia, han viscut un augment considerable de la seva implantació, de clientes, persones sòcies i nombre de projectes finançats. Projectes que al contrari que les empreses d’armes, les petrolieres, les grans companyies agroquímiques o ramaderes, enfoquen les seves actuacions a posar la vida al centre, mitigar els efectes de l’emergència climàtica, articular iniciatives que siguin decididament feministes o eliminar el racisme i construir comunitat i xarxes de suport comunitàries basades en la intercooperació, no regides per l’individualisme i l’especulació com a alternatives a aquest sistema.

Lee el artículo en Catàrsi Magazine