La guerra a Ucraïna dispara la despesa militar mundial

Segons les veus expertes, el conflicte russo-ucraïnès està sent utilitzat per justificar una estratègia de militarització que fa batre el rècord històric en la factura armamentística global

El 2022 la despesa militar mundial va augmentar per vuitè any consecutiu, assolint un nou màxim històric de 2,24 bilions de dòlars i un increment del 3,7 % en termes reals respecte a l’any anterior. Sense ajustar la xifra a la inflació, l’augment seria del 6,5 %. Aquestes dades, registrades per l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm (SIPRI, per les seves sigles en anglès), són el reflex d’una tendència mundial a l’alça cap a una militarització que ja fa anys que domina l’escenari internacional. Si fem una mirada retrospectiva a la dècada 2013-22, la despesa militar a tot el món experimenta un increment del 19 %, amb un creixement consecutiu des de 2015. En aquest sentit, Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, afirma que “les noves dades no ens sorprenen, però sí que ens preocupen”.

Els cinc països que encapçalen el rànquing de despesa militar el 2022 són els Estats Units (amb un 39 % del total), la Xina (13 %), Rússia (3,9 %), l’Índia (3,6 %) i l’Aràbia Saudita (3,3 %). Entre tots sumen gairebé dues terceres parts del còmput global. Tot i això, no es pot menystenir el clar lideratge dels Estats Units en aquesta carrera armamentista, la despesa del qual és tres vegades superior a la de la Xina i deu vegades superior a la de Rússia. L’Estat espanyol, per la seva banda, ocupa una destacada setzena posició, amb un increment del 7,3 % de la despesa respecte la del 2021.

Principals escenaris

El conflicte d’Ucraïna ha estat el principal motor d’increment de la militarització durant el 2022. El país, a conseqüència de la invasió russa, ha augmentat la seva despesa militar un 640 % fins a assolir el 34 % del seu PIB, l’increment més alt mai registrat pel SIPRI. Rússia, per la seva banda, l’ha apujat un 9,2 % fins a representar el 4,1 % del PIB, un percentatge més reduït, però que ja compta de base amb gairebé el doble de despesa que Ucraïna.

Més enllà dels actors directament implicats, el conflicte està tenint repercussions geopolítiques d’abast global. Des del seu inici, ha mobilitzat una gran varietat d’actors internacionals de tota mena entorn d’una economia de guerra articulada a través d’una narrativa que recorda a la doctrina de blocs de la guerra freda.

L’OTAN i els seus membres, que en el seu nou document estratègic de 2022 situen Rússia com l’amenaça més gran i a la Xina com un desafiament per als interessos, seguretat i valors de l’Aliança, sumen una despesa militar d’1,23 bilions de dòlars o el 55 % del total. D’aquest còmput, el 71,2 % pertany als Estats Units, que per mitjà de l’Aliança fa anys que exerceix pressió perquè la resta de membres augmentin les seves despeses militars al 2 % del PIB. En aquest sentit, l’Estat espanyol ja ha fet els deures, superant el 2022 aquest percentatge, si comptabilitzem totes les partides repartides per diferents ministeris i no declarades oficialment com a pressupost militar.

Pel que fa als Estats Units, tot i tenir un increment de despesa inferior a molts altres països (0,7 %), aquest no deixa de ser significatiu i s’explica sobretot per l’ajuda prestada a Ucraïna. En concret, ha destinat 19.900 milions de dòlars al conflicte i s’ha revelat com la quantitat més gran d’ajuda militar mai atorgada per un país a un sol beneficiari. Seguint la línia dels EUA, les institucions de la UE, a través de l’European Peace Facility han atorgat 3.110 milions de dòlars a Ucraïna, dels quals dos terços estan destinats a l’ajuda militar, mentre que només un terç s’adreça a l’ajuda humanitària. El suport al país en guerra suposa només una part de l’increment del pressupost militar propi de la UE, que ha pujat ni més ni menys que el 183 %.

En la dècada 2012-2023, la despesa militar a tot el món experimenta un increment del 19 %, amb un creixement consecutiu des de 2015

Segons la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes, l’ENAAT, la guerra d’Ucraïna està sent instrumentalitzada per justificar una estratègia de militarització que ja venia d’abans, i que respon a uns interessos industrials i geoestratègics particulars que es materialitzen sobretot a partir del 2016. Va ser llavors quan la Comissió va publicar un Pla d’Acció de Defensa que aplanava el camí cap a un Fons Europeu de Defensa, així com l’Estratègia Global de la UE, que proposava una política exterior més militaritzada. També va ser el 2016 quan el pressupost comú de l’Europa comunitària es va utilitzar per primera vegada per finançar directament activitats militars. I a través d’aquest full de ruta, durant els darrers cinc anys, els pressupostos militars de l’Organització s’han incrementat un 23 %, allunyant-se així la UE del tradicional soft power del qual s’abanderava per intentar posicionar-se com a un actor militar rellevant dins el sistema internacional. Amb aquest context, no sorprèn que el sumatori dels països de la regió d’Europa Central i Occidental hagi protagonitzat l’increment més gran interanual de despesa militar dels darrers trenta anys des de la fi de la guerra freda, amb un 13 %. Val a dir que països pròxims a Rússia, com ara Finlàndia, Lituània, Suècia i Polònia, són aquells que més han elevat les seves despeses militars aquest darrer any com a reacció directa a l’amenaça percebuda respecte a la potència veïna.

Per regions, l’Àsia Oriental és la que ha experimentat un creixement més acusat de la despesa, amb un increment del 45 % des de 2013. En aquest creixement, la Xina hi té molt a dir. Malgrat que en l’àmbit internacional el gegant asiàtic fa dècades que intenta vendre la seva narrativa de creixement a través del China’s peaceful rise, no deixa de ser la segona potència militar mundial, i ha fet augmentar els seus pressupostos militars durant 28 anys consecutius. Les tensions amb els Estats Units i la disputa amb Taiwan, entre d’altres, no semblen predir que la seva militarització disminueixi en els anys vinents. Per la seva banda, el 2022 el Japó va traçar una nova estratègia de seguretat nacional que abandonava la política d’autodefensa i apostava per un augment important del 5 % de les capacitats militars. Aquest canvi de rumb, influenciat per la percepció d’amenaces de les veïnes Xina, Corea del Nord i Rússia, situa el Japó com a potencial nou actor militarista de la regió.

Com a contrapunt, les úniques regions del món que semblen desmarcar-se de la lògica de l’economia militarista i de guerra són al continent africà, que ha rebaixat la seva despesa un 5,3 %, i la regió d’Amèrica Central i el Carib i de Llatinoamèrica, amb una reducció del 6,2 % i 6,1 %, respectivament. El descens d’aquest darrer bloc s’explica principalment pel Brasil, que ha reduït la seva despesa un 7,9 % respecte del 2021 i un 14 % respecte a 2013. Així, més enllà dels conflictes interns de la regió, en l’àmbit de política internacional semblen desmarcar-se del discurs hegemònic de la seguretat.

Qui se’n beneficia?

El gran argument dels sectors defensors de la despesa militar és que, a més despesa, més garanties de seguretat i pau global. No obstant això, pel moviment pacifista i antimilitarista aquesta tesi es desmenteix de seguida quan s’observa que l’augment del pressupost militar sovint està correlacionat amb l’augment o perpetuació de les tensions, la violència i els conflictes.

La guerra d’Ucraïna ha portat les empreses d’armes a tenir un dels millors anys en borsa, amb unes cotitzacions que s’han disparat des del seu inici. Si mirem les deu empreses d’armament més grans dels Estats Units i Europa, sense incloure les xineses, la seva facturació va augmentar un 7,5 % durant l’últim trimestre del 2022. Segons una investigació d’El Salto, l’estatunidenca Lockheed Martin, companyia armamentista més gran del món, ha augmentat la seva facturació un 23,3 % des de l’inici de la guerra, el mateix increment que ha tingut Northrop Grumman. El valor de les accions d’ambdues empreses ha crescut en 47.000 milions d’euros des de l’inici de la guerra. Per la seva banda, el valor de mercat de la britànica BAE Systems s’ha incrementat un 49,4 % també des de l’inici de la guerra i el de la francesa Thales, un 55,6 %.

En aquest sentit, l’advertència d’Eisenhower als anys seixanta potser s’ha tornat premonitòria: els interessos del complex militar-industrial cada vegada tenen menys a veure amb els de la ciutadania, s’erigeixen el sector militar i, en particular les empreses d’armament, en únic guanyador dins d’un clima de creixent conflictivitat i tensions com l’actual.

Lee el artículo en La Directa