Federico Mayor Zaragoza, un home del renaixement
Ha estat una persona polifacètica, a la universitat va ser catedràtic de Bioquímica, rector, vicepresident del CSIC; durant la transició va ser subsecretari d’Educació i Ciència i del 1981/82, ministre d’Educació i Ciència, a la universitat va deixar una gran penjada. El 1978 va ser nomenat director general adjunt de la UNESCO, i de 1987 a 1999 va ser el director general de la UNESCO. Ha ostentat molts càrrecs, ha estat doctor honoris causa per moltes universitats arreu del món. A més de la seva activitat científica i política, ha estat poeta, mai va deixar d’escriure poesia. Ha estat un home del renaixement.
Ha estat una persona de mirada ampla, oberta a la innovació i al canvi, amb un gran compromís ètic que s’ha mostrat amb les innombrables activitats de la seva vida. Ha tingut un passat ple de viatges arreu del món en actes de reconeixement a la seva figura o en actes de suport a causes transformadores.
Es va comprometre fermament a forjar una Cultura de PAU, ha estat un actor clau a promoure el trànsit de la cultura de la coerció i la violència a la cultura del diàleg i la reconciliació. Sempre a favor del diàleg, del multilateralisme democràtic, ens ha alertat sobre la crisi climàtica, sobre el risc de l’antropocé, sobre les vulneracions del Drets Humans o sobre la importància de l’educació i la urgència d’actuar: “Si no hi ha evolució hi haurà revolució.” Sempre recalcava la preocupació per l’educació: “L’educació genuïna permet passar de súbdits a ciutadans, d’espectadors a actors dels destí personal i col·lectiu.”
Sempre ens deia que havíem d’exercir la responsabilitat i decidir sense por, amb audàcia. Aquest ha esta el seu estil: raó, passió i proposta. Els seus consell procedien de la seva llarga experiència, per exemple quan com a director de la UNESCO, va ser pressionat pel representant nord-americà a plegar-se a determinades coses, amb l’amenaça de retirada de fons. No es va arrugar i no es va refugiar en l’Assemblea General, va utilitzar els estatuts de la UNESCO i va decidir ser fidel a la teva responsabilitat com a director.
Ha marxat amb les “botes posades”, sense retirar-se, lluitant per les causes justes; entre les últimes coses que repetia de manera incansable: “Si vis pacem para bellum” calia canviar-la per “Si vis pacem para verbum” (“Si vols la pau prepara’t per la paraula”).
Lee el artículo en Catalunya Cristiana
Compartir
Publicaciones relacionadas
Últimas publicaciones
