El moviment antimilitarista es mobilitza contra l’OTAN a través d’una Cimera per la Pau a Madrid

Coincidint amb la cimera de l’aliança atlàntica prevista per la setmana vinent a la capital espanyola, assemblees pacifistes d’arreu de l’Estat espanyol se citen en una contracimera de rebuig a l’organització militar i convoquen una manifestació unitària que reclamarà el seu desmantellament de tot fent una crida per la pau i impulsar alternatives de seguretat sostenibles amb la vida i el planeta

A una setmana de la celebració de la cimera de l’OTAN que tindrà lloc el 29 i el 30 de juny, Madrid es prepara per desplegar un faraònic dispositiu de seguretat per a l’ocasió. La instal·lació de controls massius i de comunicació, talls viaris o la mobilització de 10.000 policies, equipats amb noves adquisicions com ara pistoles Taser, són algunes de les mesures activades per a la controvertida cita. A més, el govern espanyol ja ha destinat 37 milions d’euros per habilitar la fira Ifema, indret on es durà a terme la trobada.

Mentrestant, una Cimera per la Pau en protesta per l’esdeveniment es prepara per engegar motors, impulsada per la Plataforma estatal per la Pau OTAN NO, de la qual formen part nombrosos col·lectius i assemblees pacifistes, antimilitaristes, ecologistes i feministes d’arreu de l’estat i de l’àmbit internacional. La contracimera es desenvoluparà durant el 24 i 25 de juny a Madrid i culminarà amb una manifestació que tindrà lloc el diumenge 26 de juny convocada de manera unitària i internacional sota el lema “OTAN no, no a les guerres, per la pau”. Aquesta jornada arriba després de tota una sèrie de mobilitzacions anti cimera que han tingut lloc arreu de l’Estat espanyol. A Catalunya, la plataforma OTAN NO va celebrar el 18 de juny una jornada que va comptar amb la participació de nombroses activistes i investigadores del moviment pacifista.

Aquest clam per la pau i de rebuig radical a l’OTAN arriba en un moment d’impàs i canvis de rumb a l’Aliança Atlàntica. Durant la cimera de Madrid, l’OTAN té previst aprovar el nou Concepte Estratègic, que ha de definir el rumb de l’Aliança dels deu anys vinents i que s’anuncia més reactiu i militaritzat. El desenvolupament de noves armes, incloses les nuclears, així com de tecnologies disruptives, l’augment de la despesa militar i dels pressupostos en I+D de defensa són alguns dels punts que es debatran. Així mateix, apunta la plataforma OTAN NO de Catalunya, es pretén legitimar la seva expansió “mitjançant associacions amb països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, posant a la diana dels seus objectius a la Xina, Rússia i els altres països que s’oposin a les seves polítiques”.

La contracimera es desenvoluparà durant el 24 i 25 de juny a Madrid i culminarà amb una manifestació que tindrà lloc el diumenge 26 de juny convocada de manera unitària i internacional sota el lema “OTAN no, no a les guerres, per la pau”

Davant d’això, tant la Plataforma estatal anti OTAN com les assemblees regionals adherides alerten a l’uníson que l’OTAN és “una amenaça per la pau mundial”. Segons que expressen en els seus manifestos, la lògica militaritzada de seguretat i la carrera armamentista defensada aferrissadament per l’aliança no ha aconseguit garantir més seguretat humana, justícia social o igualtat en el si de les nostres societats i comunitats. Tot al contrari, apunten que les seves intervencions a diversos territoris del món “han jugat un fort paper desestabilitzador ocasionant centenars de milers de morts i ferits” i han enquistat en la misèria les poblacions afectades, habitants d’economies ja empobrides, fet que “ha provocat importants moviments de refugiats” lamenten. L’OTAN, denuncien, no només posa en perill el benestar de les comunitats, invertint milionàries sumes a la despesa militar i el lobby armamentista que podrien destinar-se a partides socials, sinó que “posa en perill la supervivència de la humanitat i la vida al planeta en rebutjar el Tractat sobre la Prohibició de les armes nuclears”. Recordem que cap dels països membres de l’OTAN va assistir a la votació d’aquest tractat ni l’han ratificat, fet que els permet abstenir-se d’haver de complir les obligacions que aquest dictamina. Per altra banda, l’existència de l’OTAN i les indústries militars que aquesta salvaguarda –alerten– deixa una forta empremta ecològica “posant en perill el medi ambient i aprofundint la crisi ecològica i social al planeta” a través de la contaminació de carboni que generen els exèrcits i les operacions militars fruit de la seva activitat.

Tots aquests punts i més es debatran en les múltiples taules rodones i tallers que tindran lloc a la contracimera, que se celebrarà a l’Auditori Marcelino Camacho de Madrid. Activistes i investigadores s’ajuntaran per reflexionar conjuntament sobre vies sostenibles per a la vida i alternatives a la seguretat hegemònica, tot reivindicant que una altra seguretat no només és possible sinó necessària. L’acte d’obertura comptarà amb la intervenció de col·lectius com l’Assemblea Popular contra la Guerra, el Consell Mundial de la Pau, el Frente Polisario, Pan Africanism Today, el Fòrum Europeu de Forces Socials i Sindicals, la Federació Democràtica Internacional de Dones (FDIM) o la Internacional de Resistents a la Guerra, entre d’altres. Koldobi Velasco, militant d’aquesta última, ens explica que “en una contracimera com aquesta, es planteja una denúncia claríssima a aquest braç armat del capitalisme patriarcal i colonial que representa l’OTAN, aliança criminal que continua engreixant el negoci de la guerra a costa de la vida i la destrucció del planeta”. I afegeix “l’antimilitarisme busca un canvi de paradigma on seguretat i defensa no siguin definides pel poder militar sinó pel poder popular”.

Militarisme amb petjada climàtica

Amb aquesta vocació, les primeres sessions abordaran alternatives de Seguretat Col·lectiva i Desmilitaritzada, i seguiran amb l’anàlisi de la regulació dels conflictes i cultura de pau i nexe entre crisis climàtica, militarisme i perspectives des de la resistència. Javi Raboso, activista en defensa dels drets humans i responsable de la campanya de Democràcia y Cultura de Pau a Greenpeace Espanya, assegura que “la militarització global camina en sentit contrari al de la justícia climàtica: mitjançant exèrcits i guerres, contribueix a perpetuar un model extractivista que ignora els límits del planeta, incrementa les desigualtats socials i ens apropa al col·lapse mediambiental”. L’ampliació de les forces armades o l’augment de la despesa militar que reivindica l’OTAN també es posaran sobre la taula. L’OTAN és responsable de més de la meitat de la despesa militar mundial i de dos terços del comerç mundial d’armes, així com la impulsora directa que els seus estats membres apugin els seus pressupostos per a la despesa militar fins al 2% del seu PIB, tot i que molts d’ells ja s’hi acosten si es comptabilitzen les partides militars camuflades en altres ministeris. En el cas espanyol, actualment arriba al voltant de l’1,8%.

L’OTAN és responsable de més de la meitat de la despesa militar mundial i de dos terços del comerç mundial d’armes, així com la impulsora directa que els seus estats membres apugin els seus pressupostos per a la despesa militar fins al 2% del seu PIB

Sense abandonar l’actualitat, la jornada també donarà espai per abordar la candent guerra d’Ucraïna en relació amb la despesa militar, les forces armades i el comerç d’armes, així com amb el posicionament de l’OTAN respecte a aquesta i les implicacions que té pels seus futurs plans estratègics. Ho farà de la mà del politòleg Carlos Taibo, la periodista Olga Rodríguez i representants de la campanya GCOMS i del Centre Delàs, entre d’altres. L’increment de tensions i conflictes per al control dels recursos escassos, la petjada ja palpable del canvi climàtic, les múltiples crisis econòmiques i socials o la influència creixent d’actors no estatals tant en conflictes com en el si de la comunitat internacional, estan dibuixant un nou ordre mundial que obliga a repensar l’arquitectura de seguretat tant en l’àmbit regional com en el global, punt que també s’abordarà de la mà de representants de l’International Peace Bureau, el Fòrum de São Paulo i el Consell Mundial per la Pau, entre d’altres.

Tampoc hi faltarà la incorporació de la mirada de gènere. Cristina Simó, membre de Movimiento Democrático de Mujeres (MDM) i dinamitzadora de les taules rodones amb mirada feminista, explica que “el compromís amb l’OTAN exigeix grans inversions militars per part dels països membres en detriment de tot allò que sosté la vida. Per a les feministes, les cures són un dret humà, i sabem que no es poden efectuar els drets humans d’algú violant els d’una altra persona”. Per una banda, una de les taules analitzarà la unitat de les dones en els conflictes i els processos de pau amb representants de la Federació Democràtica Internacional de Dones (FDIM) o de la Unió de Dones Sahrauís, entre d’altres. Jaldia Abubakra, activista palestina i també membre de MDM, expressa que “ens trobem en un moment en què el terme ‘processos de pau’ s’ha transformat en un mer procés absurd que beneficia a les potències dominants més que aconseguir la pau”. “La pau que busquem”, segueix, “necessita passar per la descolonització del concepte i la reconceptualització des de les dissidències i els marges geogràfics, culturals i socials”. L’altra taula rodona amb mirada de gènere pensarà conjuntament sobre la unitat de les dones en lluita contra l’imperialisme, amb representants de FDIM de les delegacions de Veneçuela, Amèrica-Carib, Europa i Portugal. Finalment, Feministas x el Clima analitzarà els lligams entre militarisme i patriarcat com a dues cares de la mateixa moneda.

A través de la manifestació unitària convocada diumenge a les 12 h i que anirà d’Atocha-a plaça España, la plataforma cridarà a promoure la dissolució de l’OTAN, la creació d’un nou sistema de seguretat desmilitaritzat que surti de la política de blocs, al desmantellament i reconversió de tota la indústria militar i a la reinversió en partides favorables a la vida. Tot i ser conscients que el discurs pacifista s’allunya del relat bel·licista socialment acceptat i normalitzat, Koldobi Velasco, apel·lant a un optimisme que ens recorda al pensament d’Arcadi Oliveres, afirma que “l’esperança és un principi polític que és important cuidar, igual que la memòria i l’enfortiment del suport mutu i, com es planteja en la no-violència, com una mà que abraça i l’altra que empeny”.

Lee el artículo en catalán en La Directa