Els tancs i la gent
En un context d’emergència climàtica global, la lògica capitalista aposta pel bel·licisme i condemna el planeta i la seva població
Som en dies de notícies inquietants. El Butlletí dels científics Atòmics ha avançat el rellotge de l’apocalipsi, deixant-lo a només noranta segons abans de la mitjanit (que equival a la fi del món). Tot plegat és realment preocupant: crisi planetària, inacció climàtica, escalada a la guerra d’Ucraïna, perill nuclear, quasi quaranta conflictes armats al món…
Mentrestant, Alemanya autoritza l’enviament a Ucraïna de catorze tancs Leopard 2, amb canó de 120 mm i autonomia de 500 km. Són part dels 300 que el govern de Zelenski ha demanat als països de l’OTAN. Els Estats Units preparen l’enviament d’uns catorze tancs M1 Abrams, el Regne Unit farà el mateix amb els seus Challenger 2, França hi vol enviar tancs lleugers AMX-10 RC i Espanya voldria contribuir amb uns quants tancs de segona mà, sempre que el seu estat ho permeti. Llegeixo també que “els aliats i Kíiv fa temps que remarquen que aquests vehicles permetrien a Ucraïna passar de la guerra de desgast, d’aguantar les ofensives russes, a l’atac i, així, desencallar el conflicte”.
Després d’onze mesos de guerra, d’un nombre de morts que tardarem anys a conèixer i de destrosses materials i ambientals gegantines, tal vegada hauríem de dubtar quan ens parlen d’enviar armes i tancs per desencallar el conflicte. Algú creu realment que Rússia serà derrotada? Com bé deia fa poc Tica Font en un article a Público, aquesta guerra no tindrà vencedors. Acabarà amb un alto el foc i un acord de pau que, a més de Rússia i Ucraïna, segurament incorporarà els EUA, la Xina, el Regne Unit, la Unió Europea i l’OTAN. Amb uns acords que es faran damunt d’un altre escenari de destrucció de vides i pobles, de més desigualtats al món, de més fam i misèria al Sud Global, d’ecocidi.
No hem d’oblidar que el 73 % de les armes del món les fabriquen i exporten els països de l’OTAN
Que no ens enganyin més. Tenim un planeta que estem escalfant i destruint, tenim reptes globals gegantins que necessiten solucions globals i treball coordinat de tota la humanitat. Per què continuem enviant armes? Per què alimentem una guerra (unes guerres) que sabem que acabarà amb un acord de pau internacional? Per què gastem més en armes i en el sistema militar quan el gran problema d’aquest segle és la immensa crisi ambiental i planetària que ens arriba? Per què no posem els diners on els necessitem, com a humanitat? Potser hem de mirar qui se n’aprofita, dels tancs i les guerres. Mira per on, estem enriquint més els lobbies de la indústria militar i estem beneficiant les grans empreses d’energia fòssil i gas liquat dels EUA.
Mentre la gran majoria de persones del món pateixen, una minoria privilegiada es baralla pel control geopolític del món mentre el crema i el destrueix, n’esgota els recursos naturals i fabrica armes que acaben devastant terres i gent –no hem d’oblidar que el 73 % de les armes del món les fabriquen i exporten els països de l’OTAN i que Espanya és la setena exportadora mundial d’armes. Si no ho aturem, d’aquí a poques dècades ens podem trobar en una situació geopolítica en la qual una determinada potència domini… les cendres del que haurà quedat del món.
Per què continuem enviant armes? Per què alimentem una guerra (unes guerres) que sabem que acabarà amb un acord de pau internacional?
Davant d’aquesta bogeria d’enviar tancs, l’alternativa humana, postviolenta i planetària és deixar enrere l’enviament d’armes, oblidar les solucions militars, reduir els seus pressupostos, i passar a negociar, escoltant i pactant. Potser hem d’escoltar els ecofeminismes que ens parlen de la cura de les persones i el planeta, i tal vegada hem d’aprendre de les comunitats indígenes, que saben que no poden extreure més del que la Terra pot regenerar i que no poden llençar més del que pot absorbir.
No és una utopia. És només constatar que, com explica la història, les solucions militars no arreglen els conflictes més enllà de les butxaques dels poderosos. És, a més, veure que els reptes transfronterers que tenim són de tota la humanitat, i que necessitem tots els recursos disponibles inclosos els del complex militar industrial per afrontar-los des d’una perspectiva planetària i d’espècie.
Hem de netejar el món que hem embrutat les darreres dècades. Els nostres fills i nets –i tots els nets del món– no es mereixen aquest escenari que els lobbies militars i fòssils els estan preparant. El planeta i la seva gent estan malalts, els hem de cuidar. Si no ho fem, serem jutjats pels nostres besnets.
Lee el artículo en catalán en La Directa
Compartir
Publicaciones relacionadas
Últimas publicaciones
