El Centre Delàs, l’IPB, l’ENAAT i el TNI ofereixen una anàlisi de les noves dades de despesa militar mundial en una roda de premsa a Barcelona amb motiu dels GDAMS

El Centre Delàs, l’IPB, l’ENAAT i el TNI ofereixen una anàlisi de les noves dades de despesa militar mundial en una roda de premsa a Barcelona amb motiu dels GDAMS

El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat el dilluns 24 d’abril les noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l’any 2022: una xifra que creix per vuitè any consecutiu fins a arribar als 2,24 bilions de dòlars, un 3,7% més que l’any anterior (per damunt de la inflació). Aquest augment del 3,7% en termes reals (0,7% l’any anterior) és reflexe dels increments en els pressupostos militars aprovats per molts governs dels països rics, una tendència iniciada l’última dècada i que l’any passat es va veure reforçada a partir de la invasió russa d’Ucraïna.

“Aquestes noves xifres no ens sorprenen perquè ja les esperàvem, però sí que ens preocupen. Aquest augment en la despesa militar mundial mostra que la guerra a Ucraïna està impulsant i legitimant en bona part aquests increments en tot el món. En aquest sentit, Ucraïna ha augmentat en un 640% el seu pressupost militar”, alerta Jordi Calvo Rufanges, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i de la campanya GCOMS de l’International Peace Bureau.

En el marc dels Dies Globals d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS, per les sigles en anglès), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha coorganitzat juntament amb l’International Peace Bureau (IPB), la Campanya Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT) i el Transnational Institute (TNI), amb la col·laboració de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), una roda de premsa a Barcelona per valorar les noves dades de despesa militar i demanar una reducció de les despeses militars mundials i de l’Estat espanyol, i que en comptes de dedicar pressupostos a preparar la guerra, es redireccionin a la protecció de la vida i el planeta, a través de la seguretat humana i la seguretat comuna.

Per regions, Europa és la que ha registrat l’augment més elevat, amb un increment del 13% el 2022, l’augment més elevat dels últims 30 anys. La tendència de creixement de la despesa militar europea ve d’abans de la guerra d’Ucraïna, tot i que aquesta l’ha reforçat, la veiem també en els pressupostos de la Unió Europea que han experimentat un increment del 23% en aquests últims 5 anys, la qual cosa representa un extra de 50.000 milions de dòlars fins a 2021”, ha apuntat Laëtitia Sédou, responsable d’incidència europea de l’ENAAT.

Estats Units continua sent, amb diferència, el país que més gasta en defensa. La despesa militar estatunidenca va arribar als 877.000 milions de dòlars el 2022, la qual cosa suposa el 39% de la despesa militar mundial total i tres vegades més que la quantitat gastada per la Xina, el segon país que més gasta del món. Pel que fa als països de la OTAN, sumen entre els 30 el 55% del total de la despesa militar mundial, 1,23 bilions de dòlars l’any 2022. Si agreguem la despesa militar dels membres de l’UE i la del Regne Unit, ocuparien la segona posició en el rànquing mundial, per davant de la Xina i només pel darrere dels EEUU.

Nick Buxton, investigador del Transnational Institute, ha alertat sobre la relació entre la despesa militar i la crisi climàtica: “El canvi climàtic ha esdevingut el darrer dany col·lateral de la guerra. Només queden uns quants anys per actuar per abordar la crisi climàtica, però els exèrcits de tot el món estan ficant més llenya al foc. Els 2,24 bilions de dòlars de despesa militar mundial estan desviant diners de l’acció climàtica, augmentant les emissions i alimentant els conflictes a les nacions més vulnerables a les conseqüències de la crisi climàtica. Necessitem urgentment reduir les tensions i trobar solucions pacífiques als conflictes si volem defensar el nostre planeta. No hi pot haver cap nació segura en un planeta insegur”.

La despesa militar real de l’Estat espanyol

Pel que fa a l’àmbit espanyol, les noves dades publicades pel SIPRI mostren que l’Estat espanyol va dedicar 20.306 milions d’euros a la despesa militar el 2022, i se sitúa en el 16è lloc del rànquing mundial (15è el 2021). Segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau la xifra és encara superior i arriba als 23.470 milions, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 11.709 milions, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s’inclouen en els crèdits de Defensa (segons aconsella l’OTAN als països membres), i el pressupost finalment executat, normalment superior a l’inicial.

Respecte a la despesa militar espanyola d’enguany, els PGE de 2023 destinen un pressupost per al Ministeri de Defensa de 12.827 milions d’euros (un 23,4% més que el 2022) però, segons el càlcul del Centre Delàs, s’ha assolit una despesa militar real que és més del doble d’aquesta partida, amb un valor de 27.617 milions d’euros, la qual cosa significa que Espanya ja sobrepassaria enguany l’objectiu de despesa militar del 2% del seu PIB exigit per l’OTAN. A aquesta xifra cal sumar els 581 milions d’euros per a missions exteriors que es van aprovar en Consell de Ministres l’11 d’abril, assolint els 28.198 milions. I molt probablement també s’hauran de sumar més endavant part de les compres d’armament aprovades el 18 d’abril en Consell de Ministres. Aquestes noves inversions i compres d’armament sumen un total de 4.760 milions d’euros i inclouen l’adquisició de nous armaments per 835 milions d’euros i 3.925 milions més en Programas Especials d’Armament (PEAs) per als pròxims anys. Una part d’aquestes inversions es destinarà a programes que ja estan en marxa (els tancs Pizarro, els helicòpters NH90 i els blindats Dragon) i l’altra, al desenvolupament de nous programes (820 milions per a 8 helicòpters NH90, 1.970 milions per a vehicles VAC, 62,7 milions per a dos bucs hidrogràfics, i 500 milions per a 9 drons RPAS). A més a més, la ministra Robles ha proposat, tot i que encara no està aprovat, la inversió de 4.000 milions d’euros més per a l’adquisició de 25 avions Eurofighter que substituirien els F18 antics. Caldrà sumar per tant la diferència entre el pressupost inicial i el finalment liquidat, xifra que en 2022 va superar els 2.800 milions.

Pere Ortega, investigador del Centre Delàs expert en despesa militar, en una anàlisi dels pressupostos aprovats per a aquest any 2023 i els anuncis fets des del Govern espanyol, ha afegit que “l’augment del 23,4% de la despesa militar que representa 2.500 milions d’euros en els pressupostos per a aquest 2023 en relació a l’any anterior, és el més colossal de tota la història moderna d’Espanya, la qual cosa posa en qüestió que aquests siguin els pressupostos més socials mai aprovats”.

Aquesta demanda s’emmarca en una acció conjunta entre més d’una cinquantena d’organitzacions de la societat civil d’arreu que han fet pública una crida urgent als governs de tot el món a retallar la despesa militar i que, al seu lloc, dediquin esforços a mitigar i revertir la degradació climàtica, i a promoure la transformació pacífica dels conflictes, el desarmament i les iniciatives de justícia global.



Publicaciones relacionadas
 24/04/2023

Líneas de investigación:
Ya puedes matricularte en la próxima edición de la Escuela Pacifista que tendrá lugar en Cataluña los meses de marzo y abril de 2024