Evolución de los conflictos en el comienzo del siglo XXI
Un
breve balance cuantitativo de los primeros cinco años del siglo XXI en
cuanto a la evolución de tres de las posibles caracterizaciones de los
conflictos: su carácter intra o interestatal, su desarrollo regional y
sus principales causas.
Francesc Benítez, Materiales de Trabajo, núm.29 (julio 2006)
Evolució dels conflictes en el començament del segle XXI
Evolució dels conflictes en el començament del segle XXI
Francesc Benítez
Són
diversos els organismes i centres d’investigació especialitzats que
realitzen una anàlisi anual de l’estat dels conflictes actius en el món
amb aproximacions a la seva tipificació per causes, intensitat i
regionalització, i que mostren els indicadors que a posteriori donen una
idea de les tendències.
En aquest nombre, prenent com a font algunes de les anàlisis anteriors, hem fet un breu balanç quantitatiu dels primers cinc anys del segle XXI quant a l’evolució de tres de les possibles caracteritzacions dels conflictes: el seu caràcter intra o inter estatal, el seu desenvolupament regional i les seves principals causes.
Com a font de referència quant a definicions i tipificació dels elements que formen part dels escenaris en conflicte, hem optat per les que utilitza el Heidelberg Institute for International Conflict Research (HIIK) del Departament de Ciència Política de la Universitat de Heidelberg, en el seu Anuari d’Anàlisi de Conflictes, més conegut com Baròmetre Anual de Conflictes.[1]
Aquesta anàlisi identifica fins a nou elements causals que poden figurar com a causa principal o concórrer en els diferents conflictes: territori, secessió, descolonització, autonomia, ideologies sistema,[2] poder nacional, predomini regional, predomini internacional i recursos. Per il·lustrar aquestes tipologies, en la taula següent podem observar diversos exemples de conflictes actuals o passats en els quals han aparegut alguns dels elements anteriors.
| Element | Conflicte | Element | Conflicte |
| territori | Armènia vs. Azerbaijan | poder nacional | oposició vs. Govern Veneçuela |
| secessió | Txetxènia vs. govern de Rússia | predomini regional | Tamiles vs. Sri Lanka |
| descolonització | Puerto Rico (ja finalitzat) | predomini internacional | Bielorússia vs. Polònia |
| autonomia | Kurds vs. govern de Turquia | recursos | Senegal vs. Mauritània |
| ideologies/sistema | Talibans vs. govern d’Afganistan | altres (situació social) | Disturbis a París (França) |
Així
mateix, quant a la intensitat, el HIIK defineix cinc graduacions
agrupades al seu torn pel que fa a l’estat de la violència en els
conflictes. La taula següent mostra aquestes distincions:
| Estat de la violència | Grup d’intensitat | Nivell d’intensitat | Definició |
| no violent | sota | conflicte latent[3] | Una diferència de posicions en valors de significació nacional és considerat un conflicte latent si les demandes respectives són articulades per una de les parts i percebudes per l’altra com a tals. |
| conflicte manifest | Un conflicte manifest inclou l’ús de mesures situades en l’etapa preliminar a l’ús de forces violentes (p.e. pressió verbal, amenaces explícites de violència o imposició de sancions econòmiques) | ||
| violent | Mitjà | crisi | Una crisi és una situació tibant en la qual almenys una de les parts usa la violència en incidents esporàdics. |
| Alt | crisi severa | Un conflicte es considera una crisi severa si la violència és repetidament usada d’una manera organitzada. | |
| guerra | Una guerra és un tipus de conflicte violent en el qual la violència és usada de forma pràcticament contínua en una pauta organitzada i sistemàtica. L’extensió de la destrucció és massiva i de llarga durada. |
Caràcter interestatal o intraestatal dels conflictes
En les gràfiques es pot observar que hi ha una lleugera tendència que disminueixi el nombre de conflictes no violents entre estats i que es mantingui o tendeixi a augmentar els que es donen dintre dels estats. Això podria posar de manifest un efecte contingent dels processos de globalització econòmica a causa de la complexitat de les relacions, interessos i dependències creixents que es donen en la majoria dels casos.
No obstant
això, la tendència a l’augment dels conflictes latents i manifests
dintre dels estats suggereix que els mateixos processos globalitzadors
poden estar augmentant les desigualtats i injustícies socials, o ser
incapaces de donar resposta a aquestes injustícies, amb el consegüent
minvament de la seguretat humana en els territoris afectats.
En les
crisis classificades com a violentes, a més de les tendències anteriors,
la diferència entre els valors absoluts dels conflictes de l’un i
l’altre tipus mostra clarament un dels signes característics de les
noves guerres, que han apuntat ja diversos analistes en els últims
temps, com Mary Kaldor o Mark Duffield[4] quant al caràcter marcadament intraestatal de les mateixes guerres.
Desenvolupament regional dels conflictes
Per als conflictes d’alta intensitat, a la vista de la gràfica per als últims quatre anys, s’observa d’una banda una clara tendència a la disminució en totes les regions excepte a l’Orient Mitjà, i d’una altra la concentració de la major part dels conflictes més violents en les regions més empobrides, com Àfrica i una gran part d’Àsia i Oceania.
Quant als
de baixa intensitat o latents, és més difícil establir tendències en
aquests primers anys de començament de segle. Únicament en el cas
d’Orient Mitjà podríem estar davant una regionalització de la
conflictivitat latent com a efecte de la pressió dels principals
conflictes d’Afganistan, l’Iraq i Israel.
Evolució dels principals elements causals
Aquest és
l’apartat on qualsevol recerca de tendències resulta més ambiciosa i
necessitada de precisió. Només des d’una anàlisi quantitativa, sembla
que els conflictes amb elements causals basats en ideologia o sistema, o
predomini regional o internacional, mostrin una clara tendència a
l’augment, mentre que aquells tipificats per elements causals de poder
nacional, autonomia, territori o recursos mostren una evolució en què no
queda clar si la tendència és d’augment o de disminució.
Segons l’informe Alerta 2005,[5]
que elabora l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de
Barcelona, algunes de les característiques freqüents que s’observen en
els conflictes armats dels últims anys són la freqüència de les
violacions de l’alto el foc, les dissidències en els grups armats, el
fracàs dels processos de desarmament i desmobilització, les disputes
electorals, la falta de governabilitat i la consideració de la població
civil com a objectiu.
La
concurrència d’aquests factors pot estar darrere de la dinàmica
inestable en l’evolució de la conflictivitat armada i violenta en les
regions on es concentren la majoria dels conflictes (Àfrica i Àsia), i
on en molts casos aquesta falta de governabilitat, el fustigament a la
població civil i el fracàs dels processos de desarmament són
característiques comunes d’aquestes noves guerres que ens descriu Mark
Duffield en què s’estableixen veritables economies locals basades en
formes, legítimes i il·legítimes, de traspàs de poder i de cadenes de
comerç, tot això entre grups socials, homes poderosos (o senyors de la
guerra), diàspores, membres de l’Estat, etc.[6]
Referències
A continuació mostrem algunes de les principals referències locals i internacionals especialitzades en l’anàlisi dels conflictes violents i no violents en el món que ofereixen dades des de les seves pàgines web en Internet:
Heidelberg Institute for International Conflict Research (HIIK)
http://www.hiik.de
Escola de Cultura de Pau (Universitat Autònoma de Barcelona)
http://www.pangea.org/unescopau/
Facts on International Relations and Security Trends (FIRST)
http://first.sipri.org
Upsala Conflict Data Program
http://www.pcr.uu.es/research/UCDP/index.htm
[1] Les dades anuals són consultables en http://www.konfliktbarometer.de
[2] El tipus “ideologia” inclou aquells conflictes amb alts components religiosos, i també aquells en què els grups enfrontats són seguidors de sistemes polítics diferents
[3] Aquest estat de la intensitat s’indica majoritàriament per a aquells conflictes que han descendit des de nivells d’intensitat majors, però els quals per alguna raó encara no han estat resolts de forma duradora
[4] Mary Kaldor, Les noves guerres, Tusquets (2001); Mark Duffield, Les noves guerres en el món global, Catarata (2004)
[5] Alerta 2005. Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau. Ed. Icaria, 2005
[6] Mark Duffield , Les noves guerres en el món global, Catarata (2004) (pàg. 40)
Compartir
Publicaciones relacionadas
Últimas publicaciones
