La despesa militar aguditza la crisi a Espanya

“Hi ha qui diu que la crisi ja s’ha acabat. No cal recordar qui ho diu i qui no. I pot ser veritat, depèn de per a qui. Fins i tot hi ha qui pot afirmar que mai no hi ha hagut crisi, perquè els milionaris han augmentat en nombre i en patrimoni durant els anys de la crisi. A Espanya ja hi ha més de 400.000 persones que tenen un milió de dòlars a la seva caixa A —no sabem si també hi ha una caixa B. El que en tot cas ningú no pot negar és que la crisi ha vingut a moltes llars espanyoles per quedar-s’hi.”

Més de la meitat dels aturats no reben cap prestació, prop d’un milió de llars no tenen cap ingrés, qui aconsegueix tenir feina ha d’acceptar contractes a temps parcial, en molts casos de només uns dies i amb salaris miserables, de nimileuristes. No cal ni esmentar l’impacte de les històriques retallades del govern de Mariano Rajoy a sanitat i educació de 10.000 milions d’euros, que han deixat exclosos del sistema sanitari a centenars de milers de persones i han deteriorat enormement l’educació pública. La llista de retallades és molt més llarga. Per a una anàlisi més exhaustiva es pot llegir això

i agafar la calculadora. En cas de fer aital exercici, la xifra que ens apareixerà serà enorme, tant com la destinada a rescatar els bancs o, com veurem a continuació, a la despesa militar.
Perquè, en relació als efectes i conseqüències de la crisi, un altre exercici que es pot fer és el de navegar pels pressupostos oficials de l’Estat i veure com han variat des del 2008. En fer-ho ens sorprendrà que alguns ministeris en concret no han sofert més que lleugerament les retallades, malgrat que semblés que la crisi ho requeria. Em refereixo al ministeri de Defensa i, conseqüentment, a la despesa militar, que l’ànsia d’opacitat fa que no se’n vegi reflectit sinó poc més d’un terç en la partida de Defensa. A l’informe Inercia, despilfarro y engaño en el gasto militar,

demostrem que els polítics espanyols, fins i tot en temps de crisi han mantingut (i amagat) una més que alta despesa militar, alhora que retallaven partides essencials per al benestar dels seus votants.
D’aquesta manera calculem la xifra de 130.000 milions d’euros, el pressupost destinat des de principis de la crisi, el 2008, a mantenir les estructures de caràcter militar a Espanya. És cert que bona part d’aquests diners es dedica a pagar sous i al manteniment o despeses corrents de les infraestructures militars. La primera qüestió que aquí ens apareix és si cal retallar, com s’ha fet en altres sectors, també en l’estructura militar. És evident que la resposta a aquesta pregunta serà afirmativa sempre que els nostres valors se situïn en la cultura de pau i negativa en cas contrari. Però, fins i tot des del punt de vista no estrictament pacifista, imaginem-nos que ara estem en situació de decidir què hauríem fet amb aquest pressupost en moments difícils, i fixem-nos en partides que es puguin identificar com a fàcilment reductibles en temps de crisi.

Despesa espayola en operacions militars a l’exterior (milions d’euros)

Què hauríeu decidit durant aquests anys, dedicar una bona part del seu pressupost a pagar aventures militars a muntanyes llunyanes i deserts remots (5.000 milions), a la R+D militar (7.000 milions), o a inversions militars i compra d’armament (12.000 milions)? O més aviat hauríeu optat per no retallar la sanitat o l’educació, dedicar més recursos a ajudes socials o a prestacions per falta de feina a les llars que no tenen cap ingrés, per posar només alguns exemples?

Programes especials d’armament a Espanya (milions d’euros)

Des de l’inici de la crisi a Espanya s’han malgastat en despeses militars almenys 24.000 milions d’euros i si el qüestionament de la despesa militar és més profund, podem arribar a considerar el desviament de fons del sector civil al militar, només durant els set anys que portem de crisi, en 130.000 milions d’euros.

I+D militar a Espanya (milions d’euros)

És evident que les decisions polítiques respecte a la despesa militar a Espanya no han prioritzat les necessitats més importants de la societat espanyola. Els governants no han optat per eliminar aventures militars fora de les nostres fronteres, fer el mateix amb la R+D militar que només genera, a més d’una despesa important per les arques públiques, més armes i més destructives, ni ha optat per deixar de comprar noves armes que en la majoria i en el millor dels casos no són utilitzades mai; sinó que ha mantingut en línies generals la via dels pressupostos militars dels anys de l’abundància com si aquí no hagués passat res.
Però tot plegat encara és més greu. A aquest forassenyat dispendi militar cal sumar-hi el deute existent en el Ministeri de Defensa per l’adquisició d’armes per un valor de 34.000 milions d’euros que han de ser rebudes (i pagades) els pròxims anys. Però, per si això fos poc, també s’hi ha de sumar la promesa de Pedro Morenés d’augmentar en 10.000 milions més

el diner públic que el govern destinarà a l’adquisició d’armament nou. Qui viu aquí per sobre de les seves possibilitats? Fa por, d’altra banda, la semblança entre la promesa del ministre a la indústria militar i la retallada d’educació i sanitat decidides en el passat. Això suposarà que es podria recuperar el nivell educatiu i sanitari públics perduts si no compréssim més armes, o que s’haurà de reduir en 10.000 milions més?
La despesa militar ha tingut un impacte enormement negatiu a les finances espanyoles dels últims anys. Desenes de milers de milions dels pressupostos generals de l’Estat han estat destinats a mantenir el malbaratament militar, alhora que es retallaven els pressupostos dels pilars de l’estat de benestar. I el pitjor de tot és la tendència a mantenir la malversació militar i que un mínim de 44.000 milions del diner públic aniran a parar a les butxaques dels fabricants i venedors d’armes i a continuar ensorrant el desenvolupament d’aquest país, uns 5.000 més per a missions militars a l’exterior i potser uns altres 7.000 milions d’euros a la R+D militar. Ara només podem pensar a què hauríem dedicar els 24.000 milions fàcilment retallables dels pressupostos militars en temps de crisi. Potser encara estem a temps de decidir què farem amb els 56.000 milions d’euros, totalment prescindibles, que pretenen que ens gastem en armes i guerres durant els pròxims anys.

Reducció de pressupostos de ministeris 2008-2015