Tres anys de guerra a Síria

A Síria, com a la resta dels països del Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, ara fa tres anys va començar una revolta popular que demanava més llibertat i democràcia. Comunicat del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

La resposta del règim autocràtic de Bashar al-Àsad a les demandes de la ciutadania va ser començar una brutal repressió contra la població que protestava, fet que va impulsar que alguns opositors iniciessin una revolta armada que va desembocar en guerra civil.

Des d’aleshores la guerra de Síria a comportat més de 140.000 morts, nou milions entre desplaçats i refugiats, milers d’empresonats i desapareguts en una tragèdia que colpeja les nostres consciencies i que ens empeny a reclamar dels nostres governs més implicació per aturar la guerra.

La dificultat de trobar solució a la guerra civil de Síria rau especialment en el caràcter del conflicte, que si bé s’inicia com un conflicte intern, aviat agafa un abast internacional on es juguen molts interessos, tant de les grans potències, com dels països de la regió, amb la comprovada ingerència diplomàtica, suport polític, ajut econòmic. militar i d’armes, provinent tan d’EUA, com de Rússia, Iran, Regne Unit, França, Turquia, Iraq, Aràbia Saudita, Qatar, Líban, Israel… o diferents milícies i grups com Hizbollah, jihadistes i Salafistes, entre els més fortament implicats que, o bé donen suport al govern d’Al-Àsad o bé als diferents grups dels rebels que s’oposen al règim.

Les dificultats per resoldre el conflicte és multipliquen quan els grups rebels no estan units en un únic front, on a més de sirians, participen jihadistes provinents de molts altres països i de corrents religioses amb interessos polítics diferents, uns a favor d’instaurar un estat islàmic, altres que reclamen llibertats democràtiques. Dificultats a les que cal afegir altres reivindicacions, com la del poble kurd, que reclama autonomia per la seva regió.

Tots aquest fets compliquen enormement una resolució del conflicte. Però no per això podem quedar-nos al marge i no demanar que s’aturi la barbàrie de la guerra.

No podem quedar indiferents davant tant de sofriment, mentre els aliats d’un i altre bàndol continuen jugant als escacs.

Al igual que en altres conflictes el moviment per la pau ha de demanar que la Comunitat Internacional s’impliqui per la via diplomàtica fent pressió política per a que:

– S’aturi l’ajut militar i el comerç d’armes a totes les parts en conflicte

– Es doni ajut humanitari urgent a la població siriana i a tots els desplaçats i refugiats

– Es doni asil als refugiats sirians a Europa

– S’aturin els atacs a la població civil

– Major implicació i intervenció política de Nacions Unides per què es declari un alto al foc que aturi el conflicte armat

– Es torni a convocar una Conferència de Pau amb totes les parts implicades amb un primer objectiu: ATURAR LA GUERRA; que alhora serveixi per obrir el camí d’unes negociacions per resoldre el conflicte de Síria.

Centre Delàs d’Estudis per la Pau

---