Propostes de seguretat i defensa dels partits polítics catalans

Durant les darreres eleccions catalanes les propostes sobiranistes han tingut un protagonisme especial. En aquest marc ens hem preguntat quins plantejaments sobre seguretat i defensa apareixien en els programes electorals dels principals partits polítics catalans.

Amb l’objectiu d’esbrinar quin plantejament té cada partit de la qüestió militar, prestant especial atenció al seu posicionament sobre la necessitat d’un exèrcit en un hipotètic estat català independent. Ens hem trobat que en línies generals els partits catalans no han fet una reflexió profunda sobre aquest aspecte i no tenen propostes clares excepte excepcions puntuals. Al mateix temps, presenten visions no sempre coincidents sobre la gestió de la seguretat interna i, en concret, sobre l’estructura dels cossos policials i si aquesta ha de caminar cap a la privatització o ha de ser eminentment pública. Finalment hem observat una divisió entre els que aposten per una gestió de la seguretat més propera a l’enfocament de seguretat humana, no tant centrada en respostes sobre les conseqüències sinó sobre les causes. Vegem a grans trets què ha dit cada partit quant a la seguretat i defensa per a Catalunya.

Defensa militar
Els partits catalans no mostren una gran preocupació als seus programes electorals sobre la necessitat de posicionar-se en aspectes de política de defensa. Mentre el Partit Socialista de Catalunya (PSC) considera que tot el que abasta la defensa ha de ser competència exclusiva del Govern espanyol, tant Convergència i Unió (CiU); Ciutadans (C’s) com el Partit Popular (PP) no es pronuncien de manera explícita sobre el tema. Esquerra Republicana (ERC) considera que Catalunya dins d’un marc global hauria d’apostar per una progressiva desmilitzarització del país i no considera la creació d’un exèrcit propi. Si més no, creu que s’hauria d’assumir el cost de la defensa catalana amb la participació a través de convenis amb les forces armades d’altres països, prioritàriament amb les espanyoles. A més destaca la seva voluntat a l’hora de complir amb els plantejaments de la política europea de seguretat i defensa assumint els compromisos amb relació a l’OTAN. Iniciativa per Catalunya (ICV) també posa èmfasi pel que fa a la desmilitarització, però en aquest cas se centra en la reducció de la despesa militar. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que recentment s’ha estrenat al Parlament, es posiciona clarament en contra d’incorporar-se a l’OTAN i a l’Euroexèrcit. A més advoca pel tancament total de les bases militars existents en el país i per la desmilitarització dels cossos que depenguin directament de l’Administració pública. Malgrat que Solidaritat Catalana per la Independència (SI) no hagi entrat aquesta legislatura al Parlament, cal destacar aspectes en matèria de defensa del seu programa electoral a les darreres eleccions catalanes. Aquest partit es planteja el paper de l’exèrcit al país i la seva relació amb la societat, i defensa la idea de formar una entitat dedicada a la protecció nacional i de la ciutadania amb vocació d’autodefensa. Proposa també que les persones que la integrin han de rebre formació com a militars i alhora com a bombers i enginyers per tal que duguin de manera combinada tasques de defensa i protecció civil.

Cossos policials
Si la temàtica estrictament militar no ha despertat gran interès en la major part de partits catalans, la gestió dels cossos policials, per contra, sí que n’ha aconseguit més. CiU, PSC, ERC i ICV coincideixen en la majoria de punts pel que fa a la creació d’una nova Llei de la policia de Catalunya, per tal de crear un model únic en el qual s’integrin els diferents cossos de seguretat catalans, com les policies locals i municipals i els Mossos d’Esquadra, amb l’objectiu de millorar l’eficàcia policial. La CUP expressa la necessitat de dissoldre per complet els cossos de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil dins el territori dels Països Catalans, a més a més creu necessari l’establiment d’un caràcter civil a tots els cossos policials catalans, amb un control ciutadà més exhaustiu. Proposen la creació d’un codi ètic per tal d’acostar aquest model de seguretat a una ciutadania cada cop més participativa dins l’àmbit públic. Per la seva part, el PP –que destaca per l’escàs espai dedicat als temes de seguretat al seu programa– aposta per l’enfortiment en les relacions dels diferents cossos de seguretat tant catalans com espanyols dins d’una futura Llei de sistema de policia de Catalunya on predominaria la coordinació entre Mossos d’Esquadra, Policia Nacional espanyola, Guàrdia Civil i policies locals, i Ciutadans, seguint el mateix posicionament, proposa racionalitzar l’estructura de seguretat catalana repartint competències entre els cossos centrals i els autonòmics.

Cal esmentar també que ICV, CiU i ERC proposen la integració i la interconnexió de la policia catalana amb altres cossos de seguretat a nivell internacional per col•laborar-hi en la lluita davant les noves amenaces emergents dins el context de la globalització, com per exemple el terrorisme o el crim organitzat. ERC apel•la a treballar conjuntament en el marc de seguretat de la Unió Europea per tal d’integrar-se a la vegada en els convenis internacionals, mentre que ICV fa referència a l’article 164.4 de l’Estatut d’Autonomia sobre seguretat pública i la presència internacional dels cossos policials catalans. A més, cal destacar que per tal de dotar d’una major eficàcia i eficiència al cos nacional tots tres partits són partidaris de potenciar i convertir l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) en un centre d’excel•lència en formació, recerca i investigació d’àmbit internacional.

Seguretat pública o privada
Un altre aspecte a destacar dels programes electorals és quin model de seguretat proposen, si aposten per una privatització de la seguretat o opten perquè aquesta sigui pública. CiU i ERC aposten per integrar el model de seguretat privada dins del model de seguretat pública. El PSC és el partit que tracta el tema més detalladament. Considera que la seguretat seria competència exclusiva d’un futur estat federat i es configuraria en la seva totalitat com a servei públic, gestionada i controlada per l’Administració. El PSC es mostra contra la concepció privada de la seguretat i opta per reduir-la al mínim, impulsant un pla nacional per a la millora de la seguretat ciutadana enfocada als petits municipis. ICV i la CUP defensen una seguretat totalment pública. Per altra banda, un dels temes d’actualitat i que apareix en els programes només d’alguns dels partits analitzats és el sometent, un cos de patrulles de seguretat ciutadanes amb cert arrelament a Catalunya. CIU, Ciutadans i ERC estarien d’acord en la seva incorporació al model de seguretat, però, concretament, tant els republicans com Ciutadans aposten directament per la seva homologació segons les necessitats del territori. ICV es posiciona clarament contra l’existència d’aquesta figura i proposa no reconèixer la funció del sometent.

Seguretat humana
Pel que fa a la incorporació de la seguretat humana als programes dels partits polítics catalans, ERC, PSC i ICV afirmen que és essencial dur a terme un model basat en la prevenció i la integració amb la participació directa de la ciutadania en la planificació de la seva “pròpia seguretat” en contra d’una política més centrada en l’actuació de les forces de l’ordre que, en aquest cas, seria la premissa defensada tant per CiU com per Ciutadans. D’altra banda, ICV proposa disminuir la seva presència tant com es pugui i afavorir els principis de la promoció de la cultura de pau sobretot en l’àmbit educatiu incrementant la presència i formació de mediadors i educadors per resoldre problemes de convivència i cohesió. La CUP proposa específicament potenciar una cultura de pau, cooperació i solidaritat internacionalista.

En conclusió podem dir que els partits més lluny del sobiranisme presten menys atenció a les qüestions de defensa i seguretat específiques de Catalunya, mostrant així la seva consideració que són competències que han de continuar en mans de l’Estat espanyol. Per contra, qui mostra més simpatia per un estat independent ja incorpora en el seu ideari un dibuix de com hauria de ser la gestió de la defensa i seguretat de Catalunya fora d’Espanya. En tot cas, veiem que els plantejaments d’uns i altres no són massa diferents, si més no el debat seguretat pública o privada divideix els partits en dos bàndols clarament diferenciats. Cal esmentar finalment que la CUP és l’únic partit que es posiciona decididament per una desmilitarització de la societat.

Taula 1: La defensa i la seguretat als programes electorals dels partits catalans del 2012. Font: Elaboració pròpia