La campanya Banca Armada denuncia les inversions en armament de Bankia en la seva última Junta d’accionistes
La Campanya Banca Armada ha denunciat aquest matí, per cinquè any consecutiu, la participació de Bankia en empreses relacionades amb la producció d’armament. Maria Fraile, activista de Fundació Novessendes i en representació de la Campanya Banca Armada, ha intervingut a la Junta d’Accionistes de Bankia per recordar que aquesta entitat financera ha invertit i concedit crèdits sistemàticament durant els darrers anys a empreses vinculades amb el negoci de la guerra i la militarització i securitització de les fronteres i les nostres societats.
Segons dades de la campanya, durant el període 2014-2019, aquest banc ha donat suport i serveis financers a la indústria armamentista per valor de més de 85 milions d’euros. Bankia va donar suport a l’emissió de gairebé 30 milions d’euros de bons d’Indra Sistemas S.A., que dedica al voltant del 19% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.
“Per a nosaltres, el cas d’Indra és encara més significatiu perquè ha aconseguit postular-se com un actor de referència en aquesta indústria armamentista i de seguretat, sobretot fronterera”, ha comentat Maria Fraile. Prova d’això és la seva actual funció, atorgada pel Govern espanyol, com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System) per al desenvolupament d’un nou avió de combat, el més gran programa conjunt europeu de defensa fins al moment.
A més, Indra és una de les grans beneficiàries del finançament en R + D per a projectes de seguretat fronterera. Indra va coordinar el projecte PERSEUS per al desenvolupament d’Eurosur, el sistema de vigilància fronterera de la UE i està involucrada en l’OCEAN2020, el primer projecte finançat pel Fons Europeu de Defensa que té l’objectiu d’integrar plataformes navals no tripulades en la vigilància marítima i en les missions d’intercepció. El material militar que fabrica Indra i els objectius per als quals es fabrica són més que qüestionables, ja que serveixen per enfortir les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el del Iemen: “Ningú hauria d’haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat ‘il·legal’ ni veure’s sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres”.
Bankia també va participar en dos crèdits aportant 55 milions d’euros per a l’empresa MAXAM l’any 2014, una de les empreses d’explosius civils i militars més grans del món, que fabrica i exporta municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes adhesives, entre d’altres.
Davant d’aquestes dades, la Campanya Banca Armada ha demanat al president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri i al seu consell d’administració que aturin avui mateix les inversions en el negoci de la guerra: “tenen vostés a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d’institucions financeres, el 75% de les armes no es podrien fabricar”.
Pots llegir el text complet de la intervenció a la web de la campanya.