Arrenquen els Dies d’Acció Global sobre la Despesa Militar que reuniran accions en tot el món per reclamar que s’inverteixi en preparar la pau i no la guerra
Els Dies d’Acció Global per a la Reducció Despesa Militar (GDAMS), que enguany tenen lloc entre el 13 d’abril i el 12 de maig, reclamen pressupostos per a la contrucció de pau en comptes de pressupostos per a preparar la guerra. Aquest període especial d’accions és part de la campanya GCOMS (Campanya d’Acció Global sobre la Despesa Militar) del International Peace Bureau (IPB) que coordina el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i que té per objectiu demandar grans reduccions de la despesa militar mundial i la redirecció d’aquests fons públics a atendre les veritables necessitats humanes.
Enguany els GDAMS arrenquen amb una crida internacional: “Donem-li un pressupost a la pau” a la qual es poden adherir organitzacions, col·lectius i moviments socials en aquest enllaç i que recull aquestes reflexions i demandes:
Enguany, el món està pagant les conseqüències d’invertir en la guerra. La violència que s’exerceix sobre les persones d’arreu del món a mans d’estats militaritzats ha tingut un impacte devastador sobre la humanitat i el medi ambient. Els 1,98 bilions de dòlars gastats en exèrcits el 2020 no ens van proporcionar una veritable seguretat, sinó que aquests inflats pressupostos per a armes i guerra ens van deixar sumits en un cicle de violències. És hora que ens unim i demanem als governs de tot el món que retallin la despesa militar i que, al seu lloc, inverteixin en seguretat comuna i humana. És moment de donar un pressupost a la pau.
La invasió militar russa d’Ucraïna aquest febrer va fer palès els defectes de l’enfocament militarista que es dóna als assumptes internacionals i de seguretat. Tot i això, la major part de la classe política i els mitjans de comunicació continuen impulsant solucions centrades en la projecció de poder militar i en la dissuasió, a finançar amb pressupostos militars encara més elevats. Però si la despesa en l’exèrcit pogués veritablement proporcionar-nos seguretat, no ho hauríem aconseguit ja? Les capacitats militars cada vegada més grans i les polítiques i discursos militaristes només ens han portat devastació humana i ecològica. Més del mateix no canviarà la situació. La despesa militar col·lectiva dels membres de l’OTAN, que és 18 vegades superior a la de Rússia, no va impedir que el president Putin envaís Ucraïna. Tot i així, els seus estats membres s’han reafirmat en el compromís de dedicar un 2% del PIB a la despesa militar en resposta a la guerra d’agressió de Rússia. A hores d’ara hauria de ser obvi que uns països intentant superar la despesa dels altres en armes de totes les mides no constitueix una estratègia de defensa i seguretat adequada. No ha funcionat en el passat i mai no ho farà.
De la mateixa manera, estem assistint a una carrera armamentística a la regió d’Àsia-Pacífic que només pot conduir a un augment de les tensions i la guerra. L’experiència de l’Orient Mitjà ha demostrat l’impacte de la militarització i la intervenció estrangera creant caos i conflictes a tota la regió des de fa dècades, amb records dolorosos i molt vius a l’Afganistan, Síria, el Iemen, Palestina i Líbia.
L’aposta global per la militarització també destrueix la confiança i soscava els esforços de cooperació entre països. Si ens centréssim en la cooperació i el multilateralisme, podríem reimaginar la seguretat internacional d’una manera que no exclogui persones sobre la base de fronteres nacionals. Els governs han d’invertir en aquestes alternatives i legitimar-les, posant més opcions sobre la taula perquè l’amenaça de la guerra i l’aniquilació desapareguin. Mentre la despesa militar augmenta, la construcció de la pau continua sense tenir prou fons, i l’acció col·lectiva necessària per fer front a les emergències globals dels nostres temps queda en un segon pla.
Els costos del militarisme global no només afecten la política exterior i les relacions internacionals, sinó que també impedeixen abordar crisis com el canvi climàtic, les pandèmies i el benestar de la humanitat. L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) incloïa novament una dura advertència sobre la crisi climàtica i, tanmateix, els governs nacionals continuen invertint més en els seus exèrcits que en mantenir el planeta habitable. La pandèmia de la COVID-19 dels darrers dos anys ha estat una altra potent demostració de la imperiosa necessitat de reorganitzar els recursos públics i invertir en sanitat i benestar.
La despesa militar no ens manté segurs/es, i impedeix la col·laboració global que és essencial per al benestar humà. Per tot això, fem una crida a la societat civil i als mitjans de comunicació perquè pressionin a favor de grans reduccions de les despeses militars, en lloc dels augments anunciats a molts països.
Exigim que els governs redueixin les despeses militars i destinin en canvi fons a la seguretat comuna i humana, invertint en les veritables necessitats de la gent i del planeta per construir una pau justa i sostenible.
Si volem donar una oportunitat a la pau, hem de donar-li un pressupost.
Pots adherir-te aquí a la crida com a organització, entitat o col·lectiu. El llistat d’organitzacions adherides es farà públic el dilluns 25 d’abril.
Per saber més sobre els Dies d’Acció Global per a la Reducció Despesa Militar i consultar totes les accions celebrades i previstes per part d’organitzacions i moviments socials de tot el món en el marc dels GDAMS, ves a la web de la campanya GCOMS.
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
