Ens criden, no ho sentim?

Dimecres passat, 21 de setembre, com ve succeint des d’anys enrere, es va commemorar el Dia Internacional de la Pau. Va ser el 1981, quan Nacions Unides va decidir implantar aquesta celebració. Això sí, no li va adjudicar una data precisa. Caldria esperar fins al 2001, quan es va triar el 21 de setembre per a fer coincidir la data amb la del dia de la Declaració dels Drets Humans. L’article tercer d’aquesta declaració afirma: … tot individu té dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la seva persona…

L’objectiu primordial consistia a dedicar “un dia”, en l’àmbit internacional, dedicat a l’enfortiment dels ideals de pau. Per això, l’Assemblea General declara aquest dia, com la data dedicada a l’enfortiment dels ideals de pau, a través de l’observació de 24 hores de no violència i alto-el-foc, segons resa el text de la seva declaració.

Però, aquest mateix dimecres, el president rus, Putin, emetia ordres d’incorporació per a 300.000 reservistes russos (dels 25 milions amb els quals compta l’exèrcit) de fins a 35 anys per als soldats rasos i de fins als 45, per als sotsoficials. Això sí, han d’haver completat el servei militar –que a Rússia és obligatori- i comptar amb experiència militar i de combat. Si pot ser, preferentment, operadors de vehicles aeris no tripulats i experts en intel·ligència….

I per sort, valentament, no sense multiplicitat de riscos – els desertors estan amenaçats de 15 anys d’empresonament- milers de joves han optat per auto-aplicar-se aquest superb article tercer i tocar el dos, uns altres han sortit al carrer a defensar la seva vida i la de la seva gent. A defensar la no violència i la pau. I molts altres, ja massa, excessius, purguen la seva gosadia en les comissaries i en les presons.

Mares, pares, germans i germanes, ancians, àvies, companyes, col·legues, la quitxalla solidària.   estan sortint als carrers i estan, per descomptat, defensant el seu dret a la

vida i la pau. La guerra i el terror han entrat definitivament a casa seva. Ja no és aquella invasió militar que provoca guerra, ja no són uns quants militars, ja no es tracta de bèsties armamentístiques sofisticades. Ja no es tracta d'”ells i elles”. Ara, senten i pensen, som nosaltres, la nostra gent, la joventut que hem creat.   sí, ara la guerra ha

entrat definitivament a casa seva.

Es rebel·len, demanen “pau”, criden “prou”, proposen “negociació” per acabar amb el bel·licisme que ha causat tanta destrucció, assassinats, misèria i dolor a Ucraïna. Exigeixen l’aplicació de l’article tercer de la Declaració: la llibertat i la seguretat de la seva persona…

Des de l’inici de la intervenció bèl·lica, a Rússia, segons OVD-info -organització independent russa de drets humans- es comptabilitzen 16.437 detencions pel seu declarat antibel·licisme. Alhora, el mateix govern reconeix “oficialment” uns 5.937 morts russos a Ucraïna, (altres fonts independents parlen de 25.000). Per no parlar de la

destrucció d’una enorme quantitat i diversitat d’armament per un valor incalculable, més les injustes conseqüències, per a la població civil, de les sancions imposades per Europa.

Estem en l’avantsala del que pot arribar a ser, i serà, un clam encara més massiu pel dret a la vida, la llibertat i la seguretat de les persones. Un clam que s’ha aixecat radical, però pacíficament, sense disparar ni un tret (com també va ocórrer amb la gent d’Ucraïna), sense més violència que la del poder de l’estat. Putin ha portat la guerra a casa i la gent d’aquesta casa ha dit prou.

Caldrà estar alerta, ulls oberts. El violent i cras error de Putin amb la seva ignominiosa invasió i agressió a Ucraïna, no pot justificar ni ha d’emparar altres errors per part d’aquesta “democràtica i lliure Europa” que, substancialment, fins avui només ha mostrat la seva cara bel·licista, punitiva, transgressora. Putin ha obert, potser sense pensar-s’ho, donada la seva arrogància, supèrbia i malignitat, un nou escenari de guerra. I és, el que ha obert a la mateixa Rússia, el que pot portar-lo a la derrota definitiva.

Això sí, serà tan dura com qualsevol guerra. Jo em pregunto, qui allargarà la mà a aquests milers, desenes de milers, d’homes i dones russos que desobeeixen al militarisme, posen en joc la seva llibertat i la seva vida, per negar-se a matar i a destruir a la gent ucraïnesa. Qui advocarà per aquests insubmisos antibel·licistes que han de fugir del seu país per a no ser obligats a l’assassinat.

Quants obrirem les portes de casa, omplirem els carrers, i en reconèixer-los, farem efectiu, per a tota aquesta gent, l’article tercer de la Declaració, per la qual celebrem el 21 de setembre.

Ens criden, no ho sentim?

---

  Llegeix l'article a Nació Digital

---