#InfanciaSenseArmes
Un cop més la presència de l’exèrcit es manifesta en el Festival de la Infància, que va tenir lloc al recinte Firal de Barcelona de Montjuïc (l 27 de desembre de 2012 al 4 de gener de 2013), amb l’activitat “Viu una aventura i apadrina un pingüí” organitzada per la Tercera subinspecció general de l’exèrcit del Ministeri de Defensa.
Aquest fet, contribueix a una progressiva militarització dels espais educatius, de lleure i especialment d’oci infantil i juvenil i d’introducció de valors militaristes a través d’activitats “ lúdico-festives” del tipus, “Viu una aventura i apadrina un pingüí”.
Aquest cas, és una mostra de l’enganyós esforç per part de les forces
armades de donar una imatge d’empatia amb la infància on s’intenta
reforçar la idea del militarisme com a via de solució a conflictes,
creant una imatge edulcorada de la violència i reforçar, així, la
permanència del complex militar. Els valors com l’obediència, la
disciplina, el patriarcat o el recurs a la violència que transmeten les
institucions militars contradiuen els valors vertebrals que han de regir
l’educació de la infància i el jovent, valors com l’esperit crític, la
responsabilitat, l’empatia, el diàleg, la solidaritat o la noviolència.
Davant
d’això, la Campanya Desmilitaritzem l’Educació, configurada per més
d’una 60 a entitats educatives entre AMPAS, centres educatius,
plataformes socials i organitzacions vinculades al foment de la pau, els
drets humans i la solidaritat, sota el lema “ Les Armes no Eduquen, Les
Armes Maten“, van denunciar la presència de l’exèrcit en el Festival de
la Infància i van convidar a la ciutadania a sol•licitar a Helena
Raskonik, presidenta del Festival, que retirés la invitació a l’exèrcit.
La iniciativa va comptar amb el suport de 881 adhesions de la societat
civil, des del rebuig del militarisme en tots els àmbits en general i en
l’educació en concret.
La pau és basa en la no utilització de la violència, i en aquest cas,
l’exèrcit sempre la genera i la impulsa dins els seus membres i cap a
fora, en les operacions militars exteriors que fa. Tenint aquest espai
blindat assegurat el que fa és promocionar i potenciar l’eufemística
“cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per tal
de millorar la seva deteriorada imatge pública i pal•liar les actuals
dificultats per al reclutament.
En els pressupostos generals de
l’Estat de 2012 s’assignava una partida de 6,316.000 d’euros per al
Ministeri de Defensa, el que suposava una disminució de l’11% respecte
el 2011 mentre que les retallades en el Ministeri d’Educació i Cultura
patien una rebaixa del 21%, o l’Agència de Cooperació Internacional per
al Desenvolupament, era del 71%. Per què el govern prioritza el
manteniment, en major grau, del pressupost de defensa més que el
pressupost social, d’educació i salut, amb retallades socials tant
injustes i desproporcionades?
Si per pau entenem el procés de
realització de la justícia en els diferents nivells de la relació
humana, veiem que és un concepte dinàmic que ens convida a afrontar i
resoldre els conflictes de forma noviolenta, i que el seu fi és
aconseguir l’harmonia de la persona amb si mateixa, amb la natura i amb
les altres persones. En aquest context, la seguretat humana es pot
mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al
treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o
del dret a l’educació, deixant de fer-ho amb indicadors de defensa
militar.
Com a Campanya, com a part de la ciutadania, activistes i
pacifistes volem denunciar la militarització d’espais educatius com
aquest, i exposar l’efecte que aquest intrusisme pot comportar als
valors, actituds i comportaments i a l’educació mateix. Pròxim espai:
Saló de l’Ensenyament 2013!