---

Publicat en Barcelona/Brussel·les

Organitzacions de pau europees alerten sobre la militarització d’Europa i proposen noves polítiques de seguretat per aconseguir la pau al continent

• Europa és la segona regió més militaritzada del món, amb un pressupost militar que supera el de la Xina i triplica el de Rússia. A més, el pressupost de la UE en seguretat i defensa s’ha triplicat en les últimes dues dècades fins a assolir els 19.500 milions de l’actual programa marc.
• El Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb la col·laboració de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (ENAAT) analitzen la militarització d’Europa i proposen alternatives a les polítiques de seguretat europees a la publicació ‘Per una política de pau i desarmament a Europa. Propostes per a una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida”.

Barcelona/Brussel·les, 17 d’octubre de 2024. La guerra a Ucraïna ha accelerat un procés militaritzador de la Unió Europea que porta cuinant-se a foc lent des de la doctrina de seguretat i defensa que marcava el document estratègic de l’Alt Representant de la UE “Una Europa segura en un món millor” del 2003, fins al 21 de març del 2022, quan el Consell Europeu va aprovar la Brúixola Estratègica per reforçar la seguretat i la defensa de la UE per al 2030. En aquest procés han tingut un rol especialment protagonista la indústria militar i els lobbies armamentístics, que han promogut la construcció d’una Europa de la defensa basada en la injecció de fons per al desenvolupament i la venda d’armament.

El pressupost comunitari en seguretat i defensa s’ha triplicat des dels 6.500 milions d’euros del 2007 fins als 19.500 milions de l’actual programa marc 2021-27. Tot això sense comptar els successius augments a l’empara de la guerra a Ucraïna, com els del Fons Europeu de Pau destinats a donar suport militar a Ucraïna, que ja ha arribat el setembre del 2024 als 39.000 milions d’euros.

El pressupost militar dels països europeus ha assolit xifres rècord el 2023, quan va arribar a 289.300 milions d’euros en despesa militar, que va representar un augment del 21,3% respecte del 2022. Si se suma la dels països no comunitaris, Regne Unit i Noruega (77.323 M€), la despesa militar europea de l’OTAN va assolir el 2023 els 366.623 M€, el segon més gran del món, darrere dels EUA, superior a la Xina, i que multiplica per tres la despesa militar russa, segons dades SIPRI. A més, Europa és el segon exportador mundial d’armes després dels Estats Units. El 2022, els països de la UE van exportar productes militars per valor de 36.000 milions d’euros, dels quals 4.800 milions es van destinar a Ucraïna.

Alhora, la guerra a Ucraïna ha tret a la llum la ineficiència del sistema de garantir la pau i la incompetència dels que han dirigit i executat les decisions sobre pau i seguretat a Europa. Així ho apunta la publicació “Per una política de pau i desarmament a Europa. Propostes per a una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida” que publiquen avui el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes ENAAT (creada el 1984 i avui formada per entitats i centres d’una dotzena de països europeus), que pretén “ajudar a construir un relat alternatiu que vagi més enllà de la crítica a les polítiques que han portat Europa a la guerra”.

“Durant dues dècades la identitat europea ha anat canviant, allunyant-se les polítiques dels seus principis fundacionals, sota un enfocament securititzat de resposta a amenaces i riscos que no requereixen resposta militar. Ha construït una visió de seguretat i defensa europea amb un enfocament militarista, basat en la seguretat nacional posant al centre els Estats, en lloc dels éssers humans, la natura i les generacions futures”, apunta Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs i coautor de l’informe.

Els autors adverteixen que si no es frena aquest procés de militarització de la UE, es soscavarà qualsevol possibilitat que la UE sigui un agent creïble per a la promoció de la pau i els drets humans. “Una Europa militar comportarà que les respostes militars de la mateixa Unió siguin més freqüents. Amb això s’obstaculitzarà el desenvolupament de les capacitats de la diplomàcia europea per crear condicions que evitin conflictes armats i promoguin la pau, a través de la creació de relacions d’amistat, coexistència i interdependència amb els països veïns”. Per tot això, després d’una anàlisi sobre el grau de militarització a Europa, la publicació proposa opcions alternatives per a la seguretat al continent europeu en general i a la UE en particular, provinents d’un enfocament no bel·licista, emmarcat en la cultura de pau, que busca no només evitar la guerra sinó construir condicions socials, polítiques i econòmiques que millorin el benestar i la seguretat de la ciutadania europea, sota una perspectiva de pau positiva: Que Europa passi d’una Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD), que promou missions militars, a més Cooperació al Desenvolupament tant per a les regions més deprimides dels països interns com per a les externes de la UE. Canviar el desenvolupament de nous sistemes armamentístics que serveixin per impulsar la indústria militar europea per una conversió de la producció militar a producció civil, humana i sostenible. Una política de seguretat per a la pau seria més viable sortint de la tutela de l’OTAN i els Estats Units, construint una seguretat que respongui únicament a les necessitats de la població i el territori europeu. Abandonar el camí d’un hipotètic Exèrcit europeu i emprendre el d’un cos diplomàtic europeu reforçat i creïble, augmentant-ne les capacitats i els recursos per implementar una política de cooperació més gran entre els Estats membres. Emprendre polítiques de desarmament i desmilitarització a Europa i des d’Europa, ja que limitar la disponibilitat mundial d’armes obligarà les parts en conflicte a cercar altres opcions diferents de l’ús de la violència. Construir la gran Europa per a la pau, una regió autònoma amb un paper de neutralitat entre Orient i Occident, capaç de reduir la tensió i la carrera armamentista que desvia fons per donar resposta a les necessitats de la població (accés a l’habitatge, educació, sanitat,…). Això implica la incorporació de Rússia al projecte europeu, sigui quina sigui la fórmula que es pugui aconseguir, una condició necessària per crear un marc de pau i seguretat que eviti definitivament, aquesta vegada sí, la guerra al continent. Els autors destaquen que la lluita per l’hegemonia militar global retira recursos essencials per al desenvolupament d’Europa i el benestar de la població. Argumenten que les opinions que una despesa militar més gran evitarà la guerra a Europa són infundades i que la creença que la carrera armamentista ajudarà a aconseguir la pau només beneficia el negoci armamentista: “L’arbitrària xifra del 2% del PIB en despesa militar és un objectiu econòmic que afavoreix la producció i proliferació d’armes, encara que sense cap justificació en termes d’assolir majors nivells de pau i seguretat”.

Aquest informe pretén contribuir a la campanya No a la militarització, no a la guerra. Per una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida (https://nomilitarism.eu) impulsada entre altres organitzacions, pel Centre Delàs i a la qual inicialment s’han adherit prop de 300 organitzacions, amb l’objectiu d’ampliar els col·lectius que se sumin a Espanya i amb l’ambició de traslladar la campanya a l’àmbit europeu.

Per a més informació i entrevistes: Maria Vázquez – premsa@centredelas.org / 633561498 / 934411947 Descarregar el resum executiu i l’informe complet en castellà “Per una política de pau i desarmament a Europa. Propostes per a una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida” (pròximament disponible en català).

---