Ens porta el militarisme a una major seguretat?
Quan les democràcies presenten símptomes de crisi, els autoritarismes no tenen pietat ni escrúpols per aprofitar els seus mecanismes de participació i matar la llibertat en nom de la llibertat.
Un dels símptomes clars que acompanyen aquesta pèrdua de llibertat es troba precisament en la major presència de l’extorsió i la violència com a mitjans de relació social i política i, en darrera instància, en el triomf d’una escala de valors, mancada d’ètica, on les armes i els professionals associats, els militars i paramilitars, guanyen en presència i valoració.
Caldria preguntar-nos, però, si majors pressupostos militars comporten realment una major seguretat. Una premissa que es dona per certa de forma escandalosament acrítica.
Com remarquen Vicenç Fisas, Jordi Calvo, així com molts altres analistes i especialistes en seguretat, inclosos alguns militars, l’augment del pressupost armamentista no comporta «per se» cap garantia de seguretat. Entre altres coses perquè si un «bàndol» augmenta el seu pressupost guerrer, el potencial «enemic» ho farà igualment, amb el consegüent prejudici global i la tendència a provocar un conflicte descontrolat.
D’entrada, i mirant en el cas d’Ucraïna, es dona per suposat que Rússia vol envair Europa i no solament aquesta nació, cosa que no està gens clara. Però si Rússia i els Estats Units s’entenen en diversos temes internacionals, on queda el paper de la pròpia Ucraïna, d’Europa i les democràcies? Si les coses no han eixit bé i és impossible guanyar la guerra, després de –molt probablement– més de cent mil morts i invertir 120.000 milions d’euros en aquesta batalla, ¿no seria desitjable intentar tornar al punt de partida anterior a la guerra, quan el comitè de coordinació de l’OTAN amb Rússia funcionava «raonablement» i Europa no s’endinsava en una cursa militarista?
Per un altre cantó, el Centre Delàs acaba de publicar un nou informe (el número 69) on Pere Ortega posa en evidència la capacitat de contaminació i emissió de gasos dels exèrcits alhora que els estats amaguen les dades i exclouen les forces armades dels tractats internacionals sobre la prevenció del canvi climàtic.
En realitat, la veritable seguretat és aquella que té com a marc un estat de dret equilibrat, amb contrapoders, i una societat que mira per la viabilitat del planeta en el seu conjunt. La seguretat és aquella sensació que permet viure i treballar amb tranquil·litat d’esperit i sense temor de patir una agressió. En aqueix sentit i com remarca Stephen Pinker, en les darreres dècades, Europa havia rebaixat els índexs de morts violentes fins dosis certament exemplars i envejables (no tant els EEUU o alguns països d’Amèrica Llatina).
El que hauríem de fer és reprendre el camí que havíem corregut després de la segona guerra mundial i no deixar-nos caure en les trampes d’una política neofeixista que, fonamentada en l’extorsió i la força, ens encamina cap a una avenc d’immoralitat i de repressió. No es cregueu allò que volen desmuntar la burocràcia de l’estat. Mantindran i reforçaran l’exèrcit i la policia, la part repressiva de l’estat: i alhora desmuntaran l’estat de dret i de benestar en el benefici d’uns pocs. Cal estar atents i no deixar-se enganyar amb milongues.
Llegeix l'article a Levante EMV
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
