Nou Tractat de reducció d’armes nuclears. Tot segueix igual … o pitjor
A primers d’abril els presidents de Rússia i dels EUA han signat el nou acord bilateral START de reducció d’armes nuclears. Els diaris han valorat aquest acord molt entusiàsticament, ens diuen que representa una reducció del 30% dels arsenals nuclears. I presenten l’acord com un nou èxit del president Obama. Després de fer una anàlisi més pausada del Tractat, creiem que en lloc d’entusiasme, ens hem d’omplir de preocupació.
Primer, la reducció fa referència únicament a armes estratègiques, no diu res sobre les armes tàctiques, les de més curt abast. Segon, el Tractat només parla dels caps operatius, és a dir aquells que estan muntats en les plataformes de llençament i només necessiten que es premi un botó per sortir disparats cap al seu objectiu. Tercer, no hi ha cap compromís per reduir les armes en reserva (les que poden ésser utilitzades en un temps relativament curt). I quart, no hi ha cap compromís de destruir les armes excedents, les que estan desmantellades.
La qüestió de les armes de reserva no és pas intranscendent. Diversos organismes internacionals estan d’acord a assignar 2.790 caps nuclears estratègics operatius a Rússia i 2.200 als EUA. El nou Tractat fixa que cada estat podrà tenir com a màxim 1.550 caps estratègics operatius. Però els arsenals nuclears, si comptabilitzem els caps operatius i els de reserva, arriben fins a 13.000 caps nuclears en el cas de Rússia i a 9.400 en el cas dels EUA.
Cada una de les bombes nuclears actuals tenen una potencia, aproximadament, d’unes vint vegades la potència de la bomba que els EUA van llençar sobre Hiroshima i que va matar més de 140.000 persones de forma immediata a conseqüència de l’explosió. I els EUA i Rússia en tenen deu mil cadascú! La capacitat destructora de cada país és enorme. La reducció que estipula el Tractat no disminueix de forma significativa la capacitat destructiva dels dos països.
Hi ha un cinquè punt, tremendament important i tremendament greu, que els diaris no han comentat. Resulta que el nou Tractat té una nova metodologia per comptar les armes nuclears. Així, considera un avió bombarder com una sola arma nuclear, malgrat que porti diverses bombes atòmiques. El Tractat de Moscou, signat el 2002 i que també limitava el nombre d’armes nuclears, atribuïa a cada bombarder el nombre real de bombes que transportava. A partir d’ara, en canvi, es comptabilitzarà cada avió bombarder B-52 com una sola arma nuclear, però porta més de vint bombes atòmiques.
És a dir, avui tant els EUA com Rússia, sense fer res, tenen menys armes nuclears que ahir. I, per tant, el nou tractat START de reducció d’armes nuclears serveix perquè els dos signants acordin tenir més bombes nuclears.
Ni els EUA ni Rússia no tenen cap intenció d’iniciar un procés de desnuclearització. És molt il•lustrativa la declaració de Robert Gates, secretari del Departament de Defensa dels EUA, que, entre altres coses, diu que les armes nuclears “són un pilar essencial en la seguretat”. Està clar, si són un pilar essencial no hi renunciaran.
Per altra banda, l’administració Obama ha presentat un dels pressupostos en armes nuclears més grans de la història. La seva intenció és fabricar noves armes nuclears més potents i de dimensions més petites.
És xocant, però aquest acord de reducció d’armes nuclears permetrà que cada un dels dos països signants tingui més bombes nuclears que les que permetia l’anterior Tractat de Moscou, mentre ens fan creure que en tindran menys.
El nou Tractat té dos aspectes positius. En primer lloc, s’han restablert les relacions EUA-Rússia en matèria d’armament nuclear, relacions congelades i molt tibants en l’època Bush. En segon lloc, preveu la inspecció mútua. Això vol dir que s’inicia un període d’entesa. Entesa que, potser, preocuparà a tercers països.
Aquests dos països són absolutament hegemònics en matèria nuclear. Els arsenals dels EUA i Rússia junts representen el 95% de l’arsenal nuclear mundial. La reducció d’aquest armament només serà real quan aquests dos països iniciïn el desmantellament i destrucció de les seves armes. De moment, la desnuclearització del planeta està molt lluny.