Els infants i els conflictes armats
(Artículo no disponible en castellano)
En els conflictes actuals, cada cop més es parla de nens soldats.
aquesta és una realitat esfereidora, és diu que en el món pot haver
300.000 infants que són utilitzats per fer la guerra. Aquest és un
artícle que reflexiona sobre aquesta terrible realitat.
Isaac Ravetllat Ballesté (març 2004), Comissió de la Infància de Justícia i Pau
El terme protecció comprèn el conjunt d’activitats adreçades a
fer respectar els drets fonamentals de la persona, tal i com es
defineixen en els instruments jurídics internacionals i molt
particularment en el dret internacional i humanitari.
A més
de la protecció general de què gaudeixen com a persones civils, els
infants estan protegits per disposicions específiques del dret
internacional humanitari que tenen en compte la seva particular
vulnerabilitat. Aquestes normes comprenen la protecció contra els
efectes de les hostilitats (zones sanitàries, evacuacions) assistència i
cura, protecció de l’estatut personal, manteniment del contacte amb
familiars i amb la comunitat, etc… Les parts en conflicte tenen
l’obligació de proporcionar a tots els infants, inclòs els detinguts,
l’atenció i educació que precisen.
Com a persones vulnerables
els nens estan protegits pel dret internacional humanitari; més de
vint-i-cinc articles dels convenis de Ginebra de 1949 i protocols
addicionals de 1977 fan referència als nens. Amb freqüència es considera
que la situació dels nens son “danys col·laterals” i que formen part de
la preocupació general, malgrat que tenen necessitats específiques i
que son víctimes molt més fàcils inclòs molt després que s’acabi el
conflicte.
Es protegeix els nens víctimes de conflictes…
Exigint el compliment de la normativa internacional específica…
Reunint els nens amb els seus familiars…
Retornant-los a la seva comunitat…
Ajudant els menors detinguts…
Al tancar aquest artícle ens arriba la notícia d’un nou esclat de violència a Uganda, la major part dels soldats són nens…
Els
nens també poden convertir-se en soldats, inclòs contra la seva
voluntat. Reclutats a la força, separats dels seus familiars, testimonis
o autors de la major violència, sobreviuen gràcies a les armes… Però
no per això deixen de ser nens i, com a tals, hem de protegir-los.
Esperem
que el butlletí que ara us fem arribar ens ajudi a comprendre millor
aquesta situació, ens sensibilitzi contra ella i ens ajudi a reclamar de
totes les institucions que intervenen en el desenvolupament d’un
conflicte bèl·lic una cura especial per la integritat i dignitat dels
nens, promovent la normativa vigent no solament amb els qui porten
armes, sinó també entre un públic el més ampli possible.
ELS INFANTS I ELS CONFLICTES ARMATS
La
guerra representa el pitjor escenari possible per a l’efectiu
compliment dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets
de l’Home, i molt especialment dels drets dels infants.
Actualment
hi ha uns 300.000 menors de 18 anys que combaten en uns 30 conflictes
armats en uns 50 països d’arreu del món. En 27 casos s’ha detectat que
són menors de 15 anys, i alguns en tenen entre 7 i 8.
Entre
300.000 i 500.000 infants han continuat essent utilitzats com a soldats,
esclaus sexuals, treballadors, portadors o espies durant l’any 2003.
Aquestes dades es desprenen del darrer informe, La Utilització de Nens i
Nenes com a Soldats durant l’any 2003, presentat per la Coalició per
Acabar amb la Utilització d’Infants soldats. El text complert de
l’informe el trobareu a: http://www.child-soldiers.org
Es
calcula que en la darrera dècada, han mort uns dos milions de nens i
nenes en conflictes armats i uns vuit milions han quedat greument ferits
o mutilats permanentment. I és que al llarg del segle XX, el concepte
de guerra com a lluita entre exèrcits va anar canviant pel de combat
d’exèrcits i guerrilles contra la població civil.
Evolució dels conflictes armats
Abans
de la I Guerra Mundial, i deixant de banda el reclutament obligatori,
els civils no es veien directament afectats per la guerra. En general,
els conflictes armats es decidien en el decurs de batalles entre els
exèrcits, que en la seva
gran majoria tenien lloc en zones de baixa densitat de població.
Iniciat
ja el segle XX, i més concretament amb l’explosió de la I Guerra
Mundial, la població civil començà a pagar un tribut considerable a la
guerra. Entre 1914 i 1918, el nombre de víctimes civils oscil·lava entre
el 5 i el 10 per cent de les pèrdues totals. Posteriorment en el
transcurs de la II Guerra Mundial, aquesta xifra s’elevà fins el 50 per
cent. Però la cosa no s’atura aquí, ja que durant la segona meitat del
segle XX i inicis del segle XXI s’ha assistit a una progressió alarmant
d’aquestes xifres, amb una inversió completa entre el nombre de civils i
militars morts en el decurs de les conflagracions militars – s’estima
que un 90 per cent de les víctimes són civils -.
Varies són
les raons que tracten d’explicar el per què les guerres actuals
engendren la destrucció en massa de la població i en particular de la
població infantil. El primer dels factors a tenir en compte és d’ordre
tecnològic, i fa referència a la simple evolució dels mitjans de
destrucció masiva. Aquesta evolució s’ha vist també acompanyada d’una
ampliació força important de les zones de combat. La majoria de les
noves armes tendeixen a permetre que l’atacant es mantingui el més
allunyat possible dels seus objectius. Les víctimes queden així
despersonalitzades i no és consideren més que simples objectius
militars.
La guerra declarada pels Estats Units i els seus
aliats a l’Irak il·lustra perfectament aquest fet. De tots és conegut el
bombardeig de ciutats i aglomeracions civils iraquianes qualificats com
a “nets”, “operacions quirúrgiques de precisió” per part dels estrategs
militars.
La nova naturalesa dels conflictes armats és el
segon dels elements que implica obligatòriament a les poblacions civils
en les confrontacions militars. Els conflictes entre Estats, si bé lluny
de desaparèixer en la seva totalitat, són cada cop menys nombrosos. Els
enfrontaments armats són en la seva gran majoria guerres civils o
“subversives” en les quals s’enfronten faccions rivals de civils en
armes, o bé aquests s’enfronten als militars governamentals. Aquest nou
tipus de conflictes esclaten per raons de dominació ètnica o apartheid,
ideologies polítiques, injustícies socials, religió o interessos
personals dels líders El camp tancat en què es desenvolupen els
enfrontaments afecta amb major gravetat la població no combatent, al no
existir zones de guerra delimitades i menys encara línies de front. El
camp enemic està per tot arreu i la distinció entre combatents i no
combatents queda del tot difuminada.
Així mateix, una altra
de les claus que ens ajuden a comprendre la “ciutadanització” dels
conflictes bel·lics rau en la impossibilitat de la població civil de
mantenir-se en una postura neutral. Els dirigents polítics, religiosos,
socials, manipulen les distincions fortuïtes de raça, classe, culte o
origen ètnic, forçant a tota la població, dones i infants inclosos, a
prendre part en el conflicte.
L’informe anual de l’ONG
internacional Human Rights Watch, Informe Mundial 2004: Els drets humans
i els conflictes armats, inclou 15 assaigs relacionats amb la guerra i
els drets humans.
http://hrw.org/spanish/inf_anual/2004
Conseqüències dels conflictes armats en la infància
Els
infants es veuen sacsejats no tan sols pels efectes directes de la
guerra. Les conseqüències indirectes de la guerra són sens dubte menys
espectaculars però poden arribar a ésser més mortíferes. Aquestes
conseqüències a què fem esment són la fam i la destrucció dels serveis
essencials, en particular mèdico- sanitaris, que mata 20 cops més
persones que les pròpies armes.
El 20 de gener de 2004 el
Consell de Seguretat de les Nacions Unides debaté l’informe anual sobre
infància afectada pels conflictes armats presentat pel Secretari General
de les Nacions Unides, Sr. Koffi Annan.
http://www.un.org/special-rep/children-armed-conflict/Download/S-2003-1053e.pdf
Així
doncs, els nens i nenes pateixen els conflictes armats actuals des d’un
doble vessant. D’una banda, són objectiu d’atac i persecució, víctimes
de la violència i la tortura produïdes per atemorir i desmoralitzar la
població civil, convertint-se en un blanc important dels genocidis i
neteja ètnica, ja que acabar amb els nens i nenes és anihilar les
futures generacions enemigues. I d’una altra banda, se’ls utilitza com a
instruments bèl·lics i se’ls fa participar activament en els
conflictes.
Raons per l’allistament de menors d’edat
Podem
preguntar-nos a quina lògica respon el reclutament militar dels
infants. La primera raó és simplement d’ordre comptable. A mesura que
van faltant adults per les matances, els agents de reclutament, per tal
de cobrir les pèrdues d’efectius, es dirigeixen cap a l’única font
possible, la població adolescent, i més tard li toca el torn a la
població infantil.
La segona de les raons rau en la facilitat amb
la que se’ls pot reclutar per la força, segrestant-los, aterrint-los i
adoctrinant-los.
La tercera és de tipus pràctic. Si s’envien
infants a les primeres línies de combat es preserven les vides més
valuoses, militarment parlant, dels soldats adults, més experimentats i
formats.
Un altre dels arguments emprats pels recaptadors
d’infants radica en la seva obediència cega, en el fet que no reclamin
sous i que rarament deserten – fins i tot quan han estat enrolats per la
força -. En efecte, l’infant és converteix en soldat segons dos
processos ben diferenciats entre sí: el compromís voluntari o la
incorporació forçada a files com a conseqüència de razzies i
segrestaments. Per a molts infants, el seu compromís amb l’exèrcit – ja
sigui en les forces governamentals o en els moviments guerrillers – és
un mitjà per a poder sobreviure – disposar d’un fusell significa poder
menjar -.
En el pla purament pràctic, la proliferació d’armes
lleugeres, extremadament eficaces i mortíferes, contribueix en gran
mesura a la utilització d’infants en les files combatents. Un fusell
d’assalt M16 americà, o encara més un AK47 rus, que en la major part
dels països africans costa menys de 10 dòlars, pot ésser adquirit amb
molta facilitats per un menor d’edat.
Els exèrcits recluten infants per diverses raons
Per l’escassetat d’adults.
Tenen més energia.
En determinades zones, lluiten millor per la supervivència.
No es queixen i són obedients.
No exigeixen compensacions econòmiques.
Són bons missatgers i espies.
Són adequats per missions suïcides.
Avenços a nivell internacional
Des
de la Cimera Mundial en favor de la Infància de 1990, les Nacions
Unides han tractat de cridar l’atenció internacional sobre la terrible
situació en que es troben molts infants afectats pels conflictes armats.
L’any
1993, segons una recomanació del Comitè dels Drets de l’Infant,
l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovà la Resolució 48/157 (7
de març de 1994), en la que s’aconsellava al Secretari General de les
Nacions Unides el nomenament d’un expert independent per tal d’estudiar
l’impacte dels conflictes armats en la infància. Graça Machel, ex
Ministre d’Educació de Moçambic, fou designada per dur a terme aquesta
tasca i se li encarregà iniciar l’estudi amb el recolzament especial de
l’UNICEF, l’ACNUR i el Centre de Drets Humans de les Nacions Unides.
L’any
1996, després de dos anys d’exhaustives investigacions, consultes i
visites sobre el terreny, Machel presentà el seu informe, titulat
“L’impacte dels conflictes armats en els infants” (A/51/306 i Add.1),
davant l’Assemblea General de les Nacions Unides en el seu 51è període
de sessions.
En resposta a l’informe Machel, l’Assemblea
General aprovà la Resolució 51/77, en què es recomanava al Secretari
General el nomenament per a un període de tres anys d’un Representant
Especial encarregat de fer el seguiment de l’impacte dels conflictes
armats en la infància.
Finalment, el Secretari General
nomenà a Mr. Olara A. Otunnu com a Representant Especial per a la
Qüestió dels Infants i els Conflictes Armats al mes de setembre de 1997.
A l’anunciar el nomenament, el Secretari General subratllà la
necessitat urgent de disposar d’un defensor públic i d’una veu moral en
favor dels nens i nenes, els drets i el benestar dels quals estan essent
vulnerats en el context dels conflictes armats.
Protocol
Facultatiu annex a la Convenció sobre els Drets de l’Infant relatiu a la
participació dels infants en conflictes armats, de 25 de maig de 2000
El
12 de febrer de 2002 entrà en vigor el Protocol Facultatiu annex a la
Convenció sobre els Drets de l’Infant relatiu a la utilització de menors
de 18 anys en conflictes armats. La Coalició Internacional per acabar
amb la utilització d’infants soldat – integrada per Save the Children,
Amnistia Internacional i UNICEF, entre d’altres organitzacions – destaca
quatre punts de l’esmentat Protocol:
Prohibeix als governs i als grups armats fer ús dels menors de 18 anys en les hostilitats.
Prohibeix tot reclutament obligatori de menors de 18 anys.
Endureix els requeriments i eleva l’edat mínima necessària per acceptar reclutaments voluntaris.
Prohibeix tota forma de reclutament de menors de 18 anys per part de grups armats no governamentals.
Avenços del Protocol Facultatiu:
S’eleva a 18 anys l’edat mínima de reclutament per a:
La participació directa en hostilitats tant per a Governs com per a grups armats.
El reclutament obligatori tant per a Governs com per a grups armats.
El reclutament voluntari en grups armats no governamentals.
Debilitats del Protocol Facultatiu:
No va poder fixar l’edat dels 18 anys com a edat mínima per al reclutament voluntari en forces governamentals.
Per als Governs es concreta que s’està parlant “tan sols” de prohibir la participació directa en les hostilitats
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
