Els governs europeus i el d’EUA s’acusen, mútuament, de violar l’embargament d’armes a la Xina
Si no fos dramàtic, podria semblar un bon argument per a una comèdia
de Willy Wilder sobre la hipocresia i la doble moral compartides.
El
cas és que la Xina gasta, actualment, uns 7.000 milions d’euros en
l’adquisició d’armes i es converteix en el comprador d’armament més gran
del món. I són molts els qui volen participar del pastís, malgrat que
formalment encara està vigent l’embargament a causa de la matança de la
plaça de Tiananmen.
Arran d’això, el 1989 va quedar prohibida la cooperació militar i la
venda d’armes a la República Popular de la Xina, tal com deia el text
emès pel Consell de la Unió Europea (UE). Després d’aquest any, tant
Gran Bretanya, com Alemanya, França o Espanya han continuat venent armes
a la Xina a través d’un subterfugi o un altre. El mateix diari de la
Unió Europea calcula que, el 2002, el govern de Berlín va concedir
llicència de venda d’armes per «només» 210 milions d’euros. El 2003, els
estats de la UE va aprovar «excepcions de l‘embargament» per un valor
de 413 milions d’euros.
El govern dels Estats Units que s’oposa en
públic a l’aixecament de l‘embargament europeu, segons informa Arms
Control Association, només entre els anys 1989 i 1998 va vendre 350
milions de dòlars en armes a la Xina.
Però mentre EUA tem el
rearmament de la Xina, a la vegada ven armes a la veïna Taiwan, país que
manté un fort litigi amb la Xina -que no reconeix la seva sobirania, i
té previst subministrar antimíssils, avions de combat i radars per valor
de 18.000 milions de $. Aquesta és la doble moral tan comuna a la
política exterior dels EUA i que està conduint a una cursa d’armaments
molt perillosa a l’Est asiàtic.
Materials de Treball, núm.26 (abril 2005)