Armes i malaltia mental
El congrés dels Estats Units va aprovar a la fi de desembre de 2007 una llei que introdueix una regulació en la venda d’armes de foc. Aquesta regulació denega el dret dels malalts mentals a tenir un arma de foc, introduint una sèrie de mesures que obliguen a comprovar els antecedents dels compradors. L’objectiu, segons assenyalen diverses fonts d’informació, és “millorar el sistema nacional de control d’antecedents criminals”. Una lectura superficial de la notícia pot fer pensar que val més això que res, que sempre és bona una regulació encara que sigui escassa, però si es pensa un mica més enllà de llegir els titulars i la negreta, el tema ja no és tan simple. D’entrada és profundament injust i fals relacionar directament criminalitat, violència i malaltia mental, a la qual cosa desgraciadament ens tenen acostumats els mitjans de comunicació, siguin mes o menys “progressistes”.
Aquesta llei és conseqüència directa de la commoció que va causar
la matança ocorreguda el 16 d’abril de l’any passat a la universitat
politècnica de Virgínia (USA). El també estudiant causant de la matança
de 32 estudiants i professors, que posteriorment es va suïcidar, sofria
evidentment una patologia mental, però la relació directa de malaltia
mental i violència és estadísticament falsa, i en aquest tema hauria de
ser prioritària la prohibició de la venda d’aquestes armes i una
diferent pedagogia social a la criminalització indiscriminada i la
estigmatizació de col•lectius en situació de vulnerabilitat social a
diferents nivells.
Sobre la relació dels mitjans de comunicació,
la malaltia mental i la violència és molt alliçonador consultar els
documents publicats referent a això per la Federació Espanyola
d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FEAFES), que es poden
trobar en la seva pàgina web (www.feafes.com).