Fundació Fiare-Finanzas Éticas, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Shareholders For Change, reclamen en la Junta d’Indra que l’empresa armamentista prengui mesures perquè la seva tecnologia no sigui usada en la guerra del Iemen

• Miren Koldobi Velasco, destacada activista antimilitarista a Canàries, va intervenir en nom de la Fundació, del Centre Delàs i de Shareholders For Change, per a denunciar la vulneració de drets humans a les fronteres i l’ús de tecnologia de l’empresa per part de l’aliança àrab en la guerra del Iemen.
• Les tres organitzacions exigeixen el tancament de l’activitat militar de l’empresa i denuncien la complicitat del govern.

Ahir dilluns 25 de juny, Koldobi Velasco, representant de Fundación Finanzas Éticas (entitat fundadora de Fiare Banca Ética), del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i de la xarxa d’inversors responsables ”Shareholders for Change” que reuneix 12 gestores de fons responsables europees per a l’accionariat crític i actiu, va intervenir en la Junta General d’Accionistes d’Indra per a demanar el tancament de les activitats de l’empresa en el sector armamentístic i la reorientació de tota l’activitat empresarial a favor de la sostenibilitat de la vida.

“Indra té un gran potencial tecnològic i ha d’utilitzar-se per al desenvolupament humà i no per a bombardejar a població innocent i indefensa al Iemen, per això reclamem un canvi estratègic” va declarar Koldobi Velasco, representant de les tres organitzacions.

Indra Sistemas és una de les principals companyies militars a Espanya i una de les més importants en defensa i seguretat a Europa. Un 22% de les seves activitats estan relacionades amb defensa i el sector militar. El seu principal client és el Ministeri de Defensa i participa en gairebé tots els grans programes d’armes de les forces armades espanyoles: els sistemes de vol dels avions de combat F-2000, l’avió de transport militar A400M, els Helicòpters Tigre i NH-90 que fabrica Airbus Defence and Space; tota l’electrònica i sistemes de comunicació de tota classe de bucs de guerra que construeix l’estatal Navantia; els blindats Pizarro i Leopardo que fabrica Santa Barbara Sistemas; el guiat de míssils que disparen tots aquests armaments; així com també desenvolupa sistemes de guerra electrònica. Una producció que Espanya avui està exportant a països com Turquia, Aràbia Saudita, Egipte o Qatar entre molts altres, països que directa o indirectament estan implicats en les guerres actuals de Síria, Iemen, Afganistan i l’Iraq, i en conseqüència amb la greu crisi de persones refugiades que fugen de la guerra i a les quals Europa avui els nega acolliment.

L’activista canària va destacar la implicació d’Indra en la guerra a Iemen a través de la venda d’armes a Aràbia Saudita, qui participa en aquest conflicte armat liderant una coalició de 9 països àrabs, que estan duent a terme una guerra de destrucció i bombardejos constants en aquest país. Segons l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, el conflicte armat ha provocat 2,4 milions de persones desplaçades internes i refugiades, més de 7.500 civils iemenites han mort i 42.000 han estat ferits. Aràbia Saudita ha adquirit des de 2014, 72 Eurofighters i carros de combat Leopardo als quals Indra aporta els seus sistemes tecnològics. Amb aquest material, Aràbia Saudita ha efectuat bombardejos sobre objectius civils, com a col·legis, instal·lacions mèdiques, mesquites i mercats, que s’han saldat amb milers de civils morts o ferits. Ha d’assenyalar-se que Aràbia Saudita pot haver comès crims de guerra. A més, l’Estat espanyol (que és propietari parcialment d’Indra) vulnera el Tractat de Comerç d’Armes i la Posició Comuna de la Unió Europea en vendre armes (algunes amb components produïts per Indra) a Aràbia Saudita.

Indra té una forta presència en els lobbys d’Europa i una estreta relació amb el Govern espanyol; el 18,7% de les seves accions és propietat de SEPI -empresa governamental pública, i aquest actiu lobby, en el qual ha gastat més d’un milió i mig d’euros, ha donat com a resultat una gran quantitat de projectes i contractes públics per a Indra. Juntament amb altres empreses transnacionals de la indústria d’armament, va contribuir, per exemple, a establir les directrius estratègiques del Programa Europeu de Recerca de Seguretat, entre altres. L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i la Seguretat Social van permetre a Indra participar en la redacció de plecs de concursos que després va falsejar al costat d’altres companyies tecnològiques amb les quals va formar un càrtel per a repartir-se i encarir artificialment contractes públics en el negoci de la informàtica i el tractament de dades. Així es desprèn de la resolució amb la qual la sala de Competència del consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que ha sancionat a Indra i a altres deu empreses del sector amb multes de 29,9 milions d’euros per la seva pertinença a aquest càrtel, que va estar vigent durant deu anys (2005-2015) i va afectar organismes tan diversos.

Indra, és una de les principals responsables de construir i mantenir les tanques de Ceuta i Melilla. En relació a la tanca de Melilla, un informe de Metges Sense Fronteres descriu la situació de les persones que han tractat d’escalar la tanca de Melilla: “[…] incapaços de moure’s o tornar als seus propis països, i incapaços de treballar al Marroc, sofreixen constant fustigació i violència, per part de les forces de seguretat marroquines que intenten evitar que saltin la tanca al territori espanyol i es dirigeixin a través de l’Estret de Gibraltar cap a Europa. La Guàrdia Civil d’Espanya també està involucrada en l’assetjament”.

L’Observatori Internacional de Migracions ha assegurat que “moren moltes més persones migrants pel propi control de les fronteres que a causa del mar”. Segons l’informe “La transformació del Complex Militar-Industrial: Evolució, influència i violació de drets humans en la Homeland Security”, elaborat per NOVACT i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, s’identifiquen 81 vulneracions de drets humans comeses per les 22 empreses analitzades en l’informe, entre les quals es troba Indra.

Per tot això, Fundación Finanzas Éticas, el Centre Delàs i Shareholder for Change van reclamar:

• La NO col·laboració d’aquesta empresa en la recerca, la producció, subministrament d’armes o dispositius de militarització de les fronteres, destructores de la vida i que violen drets humans, contribuint a donar respostes no adequades i a enriquir a uns pocs a costa de la guerra contra la vida per a la majoria de les persones del planeta.
• La paralització dels processos de lobby en la política de la UE i Espanya en polítiques de defensa i seguretat i, en el seu lloc, contribuir a la cerca del benestar, els drets i les llibertats de totes les persones. 
• Que l’empresa renunciï a projectes amb finalitats militars i vinculats a la violació dels Drets Humans.
• La presa de consciència de les treballadores, treballadors, i dels accionistes convidant-los al fet que es neguin a contribuir amb el negoci de les guerres i la criminalització de les persones migrades i desplaçades per la força.

Finalment, Miren Koldobi Velasco va fer una crida general a ser part de la resolució pacífica dels conflictes, a l’ús de la noviolencia i al desarmament, així com a respectar els Drets Humans i les llibertats.

Per la seva part el president d’Indra, Fernando Abril-Martorell, es va limitar a respondre que l’empresa compleix amb els convenis de les Nacions Unides i que dues agències qualifiquen molt positivament el seu acompliment en responsabilitat social corporativa. També ha confirmat que la facturació de l’àrea de defensa ascendeix al 20%.

---