Bankia, CaixaBank i indústria militar
Les recents transaccions de capital en Hispasat i Indra demostren l’interès de les entitats financeres i el tracte de favor que reben per part de l’Estat.
Les entitats financeres tenen un paper fonamental en el cicle econòmic, sense el seu concurs la producció, distribució i adquisició de béns i serveis no es pot desenvolupar. Aquesta regla universal serveix també per a les empreses militars que necessiten de la participació de la banca, unes vegades com financeres de les seves transaccions, altres com a propietàries de part del seu capital.
Això ve al cas per dues transaccions d’accions d’empreses militars dutes a terme recentment entre l’Estat i la banca espanyola. Una va tenir lloc l’agost passat, quan Abertis Telecom va adquirir el 16,4 % del capital de l’empresa Hispasat de la qual era propietari l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa, per un import de 172,5 milions. Després d’aquesta operació Abertis va aconseguir la majoria, un 57 % de capital d’Hispasat, perquè ja posseïa un 40,6% i passa a controlar aquesta empresa i de forma indirecta també Hisdesat, una altra empresa de la qual Hispasat posseeix el 43% de accions. Les dues empreses, Hispasat i Hisdesat, dediquen la seva activitat a la producció de satèl•lits aeroespacials i sistemes de comunicació tant de l’àmbit civil com de seguretat i defensa militar del Ministeri de Defensa. En concret, Hisdesat, dedica un 65% de la seva producció a l’àmbit militar, mentre que Hispasat té una proporció d’un 15 %.
Abertis, és una empresa al seu torn controlada per CaixaBank, qui d’aquesta manera s’ha convertit en l’entitat financera que controla les dues empreses espanyoles més importants dels sistemes de comunicació militars. És a dir, que la comunicació via satèl•lit de seguretat i defensa de l’Estat espanyol ara està en mans d’una empresa privada controlada per una entitat financera catalana CaixaBank.
Això de la titularitat catalana de CaixaBank és anecdòtic, ja que les entitats financeres són transnacionals, que amb la globalització han perdut la seva nacionalitat encara que tinguin una seu social central situada en un territori. Anècdota que es converteix en metàfora, perquè no deixa de ser curiós, que en ple debat sobre l’autodeterminació de Catalunya, una banca amb seu catalana, adquireixi els sistemes de comunicació de defensa d’un estat del que podria separar-se. Hipòtesi complicada però que no es pot descartar. Però d’arribar a produir-se sembla poc creïble que l’Estat espanyol permetés que els sistemes de seguretat i defensa passin a ser controlats per una empresa d’un altre estat.
L’altra empresa que ha sofert un canvi de propietat és INDRA, sens dubte la indústria més important del sector de l’electrònica a Espanya, encara que tot cal dir-ho, important a causa de la protecció de l’Estat que li contracta la gran majoria dels seus serveis, inclòs el recompte electoral. Una empresa que alavegada subministra la majoria de components electrònics dels grans programes d’armaments que es produeixen a Espanya: des simuladors de vol, sistemes de tir, direcció de míssils, defensa i guerra electrònica, tant d’avions i helicòpters de combat, com de vaixells de guerra, míssils de tot tipus, blindats, patrulleres, control de fronteres, satèl•lits militars i una infinitat de sistemes d’armaments.
Indra tenia com a accionista majoritari a Bankia, que posseïa el 20,1% del seu capital. Després de la fallida d’aquesta entitat produïda per la pèssima gestió d’una cúpula directiva presidida per Rodrigo Rato, que ha portat a Rato i altres directius a ser acusats de frau davant l’Audiència Nacional. L’Estat, a més d’haver injectat per reflotar l’entitat, la colossal xifra de 22.424 milions. Ara, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials, ha decidit injectar més liquiditat adquirint la totalitat de les accions d’Indra en mans de Bankia per 337 milions. És a dir, més diners de tots els espanyols per injectar liquiditat a una entitat que s’enfonsa. Una operació, amb la qual Indra se sent joiósa, primer perquè es lliura de tan ingrat primer accionista, i segon, perquè el tracte de favor del Ministeri de Defensa i altres organismes de l’Estat es veurà incrementat afavorint la seva xifra de negoci.
Els consells d’administració i accionistes d’Abertis, CaixaBank, Bankia, Indra, Hispasat i Hisdesat han estat de sort. La resta d’espanyols no tant. Perquè hauran de continuar aportant recursos, suor i llàgrimes mentre assisteixen a la retallada dels seus drets.
Llegeix l'article a Público
Compartir
Publicacions Relacionades
Últimes Publicacions
