Declaració conjunta de l’ENAAT: “Els riscos del nou Fons de Defensa de la UE

Els nostres líders de la UE estan discutint el proper cicle pressupostari de la UE que es desenvoluparà des de 2021 fins a 2027. Entre les propostes, hi ha una que fins a aquest moment ha captat poca atenció per part dels ciutadans i que amb prou feines ha estat analitzada en els mitjans de comunicació de la UE, i molt menys en l’àmbit nacional.

No obstant això, el recentment establert Fons Europeu de Defensa mereixeria un debat públic més ampli i crític. El Fons inclou un pressupost preliminar de 13 mil milions d’euros per a una nova àrea de treball: la Recerca i Desenvolupament de noves armes i tecnologia militar.

Amb la present declaració, les organitzacions signatàries volen contribuir a crear consciència entre els ciutadans i la premsa sobre aquest desenvolupament, alertant-los sobre els principals riscos que comporta l’actual proposta.

El risc de desviar recursos humans i financers, llevant-los de les prioritats civils

Si s’aprova la proposta del Fons de Defensa, en el proper cicle pressupostari de la UE (MFP 2021-2027) s’hauran de trobar € 13 mil milions (en mitjana € 1,8 mil milions per any) i es perdran per als objectius civils de la UE.

És poc probable que els Estats membres estiguin disposats a augmentar les seves contribucions per compensar tant el Brexit (amb una pèrdua neta estimada de 10 mil milions d’euros anuals al pressupost de la UE) i les noves àrees de treball. De fet, ja s’han previst retallades en els fons de cohesió i agrícoles, així com en alguns programes d’ajuda externa.

A més, la proposta implica que se sol·licitarà a una sèrie de programes civils que incloguin les necessitats del sector de Defensa en les seves prioritats: això va des de fons estructurals i regionals fins a programes de transport i fins i tot Erasmus +.

També existeix un alt risc de desviar el “capital humà” perquè de fet, la força de treball qualificada en enginyeria o tecnologia, actualment ja és escassa; per tant, és probable que tant les institucions de la UE com la indústria desviïn els recursos humans existents des de programes i prioritats civils als relacionats amb els militars.

El risc de prioritzar els interessos de la indústria armamentística, soscavant alhora les normes de transparència de la UE

Igual que en altres àrees polítiques, la captura corporativa que s’observa en les iniciatives militars de la UE és sorprenent. I el Grup de Personalitats (GoP), creat en 2015 com a grup assessor, s’ha consolidat com una mala pràctica.

Aquest grup està format per 16 membres, 9 dels quals són representants de la indústria. I, finalment, moltes recomanacions d’aquest GoP es van convertir en disposicions concretes que fan que el Fons de Defensa se sembli més a un subsidi per a la indústria que a una eina impulsada per programes polítics. De fet, sis d’aquests nou membres corporatius del GoP estan rebent actualment fons de la UE dins dels primers projectes militars del Fons de Defensa.

En contrast, la societat civil crítica amb prou feines és escoltada i la falta de transparència li impedeix exercir el seu paper de guardiana. Darrere d’un vel de seguretat nacional, fins i tot retenen la informació més bàsica.

La informació sobre qui són els experts que assessoren la Comissió o que ajuden a implementar el finançament es manté en secret, i s’ignoren les recomanacions del Defensor del Poble Europeu sobre transparència. I, encara més preocupant, aquesta falta de transparència s’institucionalitzarà en el Reglament per al Fons de Defensa 2021-2027, que planeja mantenir als experts consultats en secret en derogació de les pràctiques usuals en la UE.

El risc de contribuir al desenvolupament de “robots assassins” i tecnologies disruptives

Els textos legislatius del Fons de Defensa segueixen sent vagues pel que fa a quin tipus de sistemes d’armes i tecnologia militar han de desenvolupar-se. En la pràctica, la definició de prioritats quedarà en mans dels Estats membres, i el Parlament Europeu no participarà en la possible derogació de pràctiques. No obstant això, la informació que ja s’ha difós mostra que l’enfocament en els primers projectes se centra en els sistemes no tripulats i autònoms.

A més, els Estats membres van rebutjar excloure el finançament de les armes totalment autònomes en la fase pilot 2019-2020 del Fons de Defensa, i l’esborrany de norma per 2021-2027 esmenta específicament les “tecnologies disruptives” com a focus, entenent per elles les armes o tecnologies que “poden canviar radicalment els conceptes i conductes de la” guerra, com la intel·ligència artificial.

Concretament, això vol dir que els diners dels contribuents de la UE podrien usar-se per a noves tecnologies militars controvertides com els anomenats “robots assassins”, llevat que el Parlament prengui una posició ferma en contra durant les properes setmanes.

El risc d’exacerbar la carrera armamentista global, que al seu torn alimenta els conflictes

La UE és col·lectivament el segon major proveïdor d’armes al món després dels EEUU. I al voltant d’un terç d’aquestes exportacions tenen com a destí l’Orient Mitjà, així com altres àrees amb conflictes o creixents tensions. Aquestes armes posen en risc i estan contribuint efectivament a la mort i patiment de civils, la destrucció d’infraestructures i el desplaçament de milers de persones.

Paral·lelament, un dels resultats esperats del Fons Europeu de Defensa és impulsar la competitivitat global de la indústria militar, inclosa la seva capacitat per exportar. Atès que els mercats nacionals ja són massa petits per absorbir la sobreproducció europea i proporcionar una major rendibilitat, la indústria de les armes posarà una èmfasi encara major en les exportacions, incloent-hi la nova tecnologia militar finançada per la UE com un avantatge competitiu crucial.

Això contribuirà inevitablement a la carrera armamentista mundial en un context de creixents tensions internacionals. Al seu torn, aquesta carrera d’armaments exacerba el risc de conflictes. De fet, si les armes no són per se la causa dels conflictes, la seva proliferació encoratja als actors estatals i no estatals a recórrer a la força armada i a la violència en resposta a les crisis polítiques o socials, en lloc de tractar d’aconseguir solucions pacífiques.

Per concloure, i encara que podria haver-hi beneficis potencials en la posada en comú de la recerca i desenvolupament militar (com és un estalvi en reduir duplicacions), la proposta tal com està actualment diu clarament que no està substituint el finançament nacional de la UE, i encoratja als Estats membres de la UE a seguir augmentant la seva pròpia despesa. I, segons les disposicions actuals, hi ha molts altres exemples de contradiccions entre els objectius declarats i els resultats concrets esperats del Fons de Defensa.

En aquest període de commemoració de la Primera Guerra Mundial, i dels terribles efectes del que van ser les tecnologies disruptives en aquell moment (com el gas químic i els tancs), instem als mitjans de comunicació i als responsables de la presa de decisions de la UE a preguntar-se si l’establiment del Fons Europeu de Defensa és una bona manera d’aconseguir la pau i la seguretat.

---