Desenes d’organitzacions i col·lectius denuncien a la Junta General d’Accionistes d’Indra els seus vincles amb el negoci de les armes i la militarització de fronteres

De manera conjunta i amb la col·laboració de més d’una vintena de col·lectius i entitats, en una acció impulsada per la Fundación Finanzas Éticas, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Alternativa Antimilitarista MOC, participantes de la WRI-IRG (Internacional de Resistentes a las Guerras), Ecologistas en Acción y Desarma Madrid, activistes per la pau i el desarmament han intervingut avui a la junta d’accionistes d’Indra, en una acció d’Accionariat Crític. Com a part de la campanya estatal #DesarmandoIndra els col·lectius i les entitats pacifistes, ecologistes, pel desarmament i la desmilitarització, i la defensa dels drets de les persones migrants i desplaçades per la força de tot l’Estat espanyol, han denunciat que l’empresa Indra s’enriqueix de la producció d’armament i la militarització de fronteres.

La denúncia s’ha dut a terme a la Junta General d’Accionistes d’Indra que ha tingut lloc avui a la seva seu a Alcobendas (Madrid) i ha consistit en la intervenció d’una activista de la campanya que ha traslladat accionistes, directius i mitjans de comunicació comunicació, la denúncia dels enllaços de l’empresa amb el negoci de la guerra i de la militarització de fronteres. Alhora, una desena d’activistes de la campanya han portat a terme una acció noviolenta davant de la seu de l’empresa armamentista i de seguretat al centre de Madrid, al carrer Miguel Yuste.

Indra, empresa amb participació accionarial pública d’un 28% per part de la Societat Estatal de Participacions Industrials, va tenir uns ingressos de 3.390 milions d’euros al tancament de l’exercici 2021, un benefici rècord, que representa un 8,7% més que el 2020 L’activista de la campanya i membre d’Alternativa Antimilitarista MOC i WRI, Koldobi Velasco, ha apuntat a la seva intervenció a la Junta d’Accionistes que part d’aquests beneficis procedeix de la participació de l’empresa en el negoci de les armes que alimenta i necessita de les guerres, i també de la militarització de fronteres, un negoci del qual Indra és una de les empreses més destacades a Espanya i a nivell europeu.

Un exemple de les implicacions d’Indra en el negoci de la guerra és el seu rol en la producció d’armament que s’ha venut a l’Aràbia Saudita i els Unió dels Emirats Àrabs, països que lideren la col·lació a la guerra contra el Iemen. I és que, el 2019, en plena crisi humanitària al Iemen, l’empresa espanyola va subministrar un simulador per a pilots de l’avió de reabastament en vol A330 MRTT, exportat a l’Aràbia Saudita per França. Aquest tipus d’avions permet fer les operacions molt menys costoses i arriscades perquè els aparells es queden a zona de combat i no han de tornar a la base. A més, Indra també ha fabricat sistemes i components per a avions de transport de tropes i material militar fabricats a Espanya i exportats a Aràbia Saudita, com l’Alertador de radar RWR (Radar Warning Receiver) ALR-300V2B per als avions C-295 i CN- 235 o els sistemes “de guerra electrònica” per a les Corbetes Avante 2200 fabricades per Navantia per a l’Aràbia Saudita el 2019, que, tal com van denunciar múltiples organitzacions de defensa dels drets humans, amb alta probabilitat seran usades per al bloqueig naval al Iemen.

Una de les conseqüències dels conflictes armats que alimenten les armes són els desplaçaments forçats. Indra, a més de beneficiar-se del negoci de les armes, es beneficia de la militarització de fronteres, que com han assenyalat avui les activistes de la campanya, és “un fenomen que impacta a la vida, cossos i drets de les persones desplaçades per la força , que entre d’altres, fugen de les violències que generen les guerres”. Indra dedica al voltant del 27% de la producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica que, entre altres coses, s’utilitzen per a la militarització de fronteres. De fet, es troba entre les deu multinacionals que s’emborsen el 65% dels diners que Espanya destina a frenar la migració. “Però mentre les persones desplaçades per la força no paren d’augmentar, la tecnologia i els beneficis d’Indra creixen a través de la gestió fronterera de l’Estat espanyol als sensors a les tanques de Ceuta i Melilla, a la reparació d’equips de patrullers i vaixells de la Guàrdia Civil i de l’Armada i en la vigilància marítima, en concret al Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) que gestiona la Guàrdia Civil”, ha recalcat Koldobi Velasco en la seva intervenció.

A part dels impactes directes dels armaments en la fabricació dels quals participa Indra, a la població dels països en situació de conflicte armat, la campanya #DesarmandoIndra també ha volgut posar el focus en els impactes que la producció d’aquests armaments al medi ambient. “Tampoc no hem d’oblidar que la indústria militar té importants impactes mediambientals indirectes, des de l’extracció de matèries primeres per a la fabricació de les armes, la contaminació per les activitats industrials de les cadenes de subministrament i el muntatge final dels nous equipaments militars” o la degradació del medi ambient derivada dels efectes de la guerra als països que les pateixen.

Les activistes de la campanya també han volgut assenyalar que, tal com afirma la Fundació Porcausa, els òrgans de direcció de l’empresa han passat almenys 26 casos de portes giratòries. I que a més de ser una de les beneficiàries més grans de grans contractes per a la militarització de fronteres, Indra té un lloc destacat també entre les empreses que més fons reben a través del Fons Europeu de Defensa de la UE.

Finalment, la campanya ha recordat que malgrat tot allò denunciat, “el febrer de 2022, la Societat Estatal de Participacions Industrials (propietat de l’Estat espanyol) va anunciar la compra d’un 10% més de les accions d’Indra, cosa que eleva la participació de l’Estat a l’empresa a un 28%. En un context com el que presenta l’esclat d’una guerra com la d’Ucraïna i d’altres guerres irresoltes al món, que la doctrina de la coerció, el militarisme i la guerra no només no està evitant, sinó que contribueix a agreujar, sembla encertat afirmar que necessitem invertir recursos per a la construcció de la protecció i la cura de la vida i tecnologies que garanteixin aquests principis i la protecció dels Drets Humans. Tot i això, el 2020 INDRA va destinar al voltant d’un 17% de la seva producció a tecnologia que té un ús i fins militars, cosa que ha suposat més de 500 milions de benefici per a l’empresa”.

Pots llegir el text complet de la denúncia aquí:

Les entitats i col·lectius adherits a la campanya #DesarmandoIndra són: Alternativa Antimilitarista MOC, Fundación Finanzas Éticas, Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Internacional de Resistentes a la Guerra (IRG), Desarma Madrid, Ecologistas en Acción, Regularización Ya, Baladre, Red Canaria en defensa de los derechos de las personas migrantes, La Guerra Empieza Aquí (Ongi Etorri Errefuxiatuak), Mujeres de Negro de Madrid, Solidary Wheels, Caminando Fronteras, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Plataforma 12D, Universitat Internacional de la Pau, Caravana Abriendo Frontera, Armiarma Talde Feminista Antimilitarista, Asociación Finanzas Éticas Castilla y León, Bake Ekintza Antimilitarista, Campaña Banca Armada, Setem Catalunya, Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, FondRedess, Institut de Drets Humans de Catalunya.

---