El Centre Delàs i la Fundación Finanzas Éticas, junt a entitats i moviments de l’Estat espanyol i internacionals, exigeixen a Indra en la seva junta general que aturi la producció d’armament

El Centre Delàs i la Fundación Finanzas Éticas, junt a entitats i moviments de l’Estat espanyol i internacionals, exigeixen a Indra en la seva junta general que aturi la producció d’armament

De manera conjunta i amb la col·laboració d’Alternativa antimilitarista, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la Fundació Finances Ètiques, Alternativa Antimilitarista, Ecologistas en Acción, Desarma Madrid, War Resisters Internacional, Baladre i la campanya Regularización ya, han intervingut avui, 25 de juny, a la junta d’accionistes d’Indra, en una acció de Accionariat Crític. Aquesta vegada de manera online, per posar en evidència les males pràctiques de l’empresa en relació a la creació de material per a armament que és utilitzat en guerres com la del Iemen, i per a la militarització de fronteres, basada en criminalitzar les persones que fugen de la guerra i de la desigualtat.

Indra ha estat una de les empreses més protegides de l’Estat espanyol, amb una taxa de creixement en vendes del 455% entre el 1996 i el 2015. Gaudint d’una presència molt significativa en totes les ramificacions de la indústria militar.

L’empresa copa el 19,4% de les vendes de defensa en el sector de vehicles terrestres, domina les vendes de defensa el sector espacial i acumula un 38,6% de les vendes de defensa al sector míssils -que li van reportar uns 66 milions d’euros en 2016-, a més d’estar present als sectors naval, aeronàutic, i, òbviament, també en l’electrònic-informàtic, on acapara prop de la meitat del total de les vendes de defensa i la major part del manteniment i modernització de l’electrònica de múltiples programes d’armament. El Ministeri de Defensa espanyol és un dels seus clients principals, de maig de 2017 a maig de l’any 2018, van ser adjudicats a Indra un total de 152 contractes del Ministeri, per un valor de més de 65 milions d’euros.

Indra, armes per a la guerra

Els membres de les entitats que han participat en l’acció han denunciat “la implicació d’Indra en la fabricació i manteniment dels sistemes de combat Leopard de Santa Bàrbara Sistemes – General Dynamics, i els radars dels Eurofighters de BAE Systems que després són adquirits per l’Aràbia Saudita, un país en guerra oberta amb el Iemen i que lidera la coalició que està provocant una de les majors catàstrofes humanitàries d’enormes dimensions”. El 12 d’abril de 2018, el govern espanyol va signar un acord per a la venda a l’Aràbia Saudita de cinc corbetes, construïdes per Navantia (una altra empresa espanyola a la qual Indra proveeix de components), que podrien utilitzar-se en la guerra del Iemen i en el bloqueig. Segons han constatat nombroses organitzacions internacionals, Aràbia Saudita comet amb impunitat vulneracions greus del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari.

Indra, militaritzar les fronteres i criminalitzar els fluxos migratoris

Indra participa en la militarització de les fronteres en diferents dimensions. A Espanya, la principal indústria que es lucra mitjançant contractació pública de la militarització de les fronteres és Indra, sobretot en activitats de construcció de tanca i manteniment d’instal·lacions. Això sense comptar altres contractes que s’han adjudicat a Indra en unions temporals amb altres empreses. “Mentre milers de persones moren al mar intentant fugir de guerres, fam i desigualtat, el negoci de les fronteres és cada vegada més lucratiu”, han denunciat avui davant els directius i accionistes d’Indra.

Per exemple, el programa Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) ha tingut un cost de 236.800.000 d’euros entre 2002-2018, dels quals, gairebé la meitat han estat milions embossats per Indra per al desenvolupament i manteniment de el sistema.

D’altra banda, Indra és una de les principals responsables de construir i mantenir les tanques de Ceuta i Melilla, i ha estat responsable de la construcció d’una tercera tanca a la frontera espanyola a Melilla. El 2005 es va decidir augmentar l’alçada de la tanca doble a 6 metres, així com instal·lar una tercera tanca tridimensional, on Indra va tenir un paper rellevant.

La intervenció registrada a la Junta General d’Accionistes celebrada avui, s’ha retransmès simultàniament en viu. En l’acte s’ha assenyalat que “enfront de la present situació de crisi que s’ha donat per la Covid-19 a nivell mundial, quan les veritables amenaces han demostrat ser la precarietat, la manca d’investigació civil i les mancances d’un sistema sanitari deficient, les empreses d’armes demostren tenir menys sentit ara que mai”.

“Demanem la retirada d’Indra del sector armamentista i de control de fronteres, reorientant les seves activitats empresarials a àrees responsables amb la cura i la sostenibilitat de la vida i del planeta. Posant la justícia social i medioambental al centre”, conclou la comunicació fruit de l’acció d’accionariat crític.

La intervenció registrada en la junta ha quedat recollida en aquest vídeo.



Publicacions Relacionades
 02/07/2020

Linia de recerca : , ,
Celebrem els ‘25 anys desarmant la guerra’ amb diferents actes oberts a la Nau Bostik de Barcelona els pròxims 27 i 28 de novembre